Imbroda carrega contra Sánchez per la crisi de Ceuta i assenyala les seves "lligadures" amb el Marroc: "Què li deu el Govern perquè ens paguin així?"

Juan José Imbroda ha llançat aquest dilluns una de les seves acusacions més dures contra Pedro Sánchez des que va començar la crisi migratòria de Ceuta. El president de Melilla ha qualificat l'actuació de l'Executiu com un "fracàs total" i ha qüestionat obertament la seva relació amb el Marroc. "Què li deu el Govern espanyol al Marroc perquè ens paguin així?", ha preguntat durant una roda de premsa.

El dirigent popular considera que la resposta va arribar tard malgrat que ja s'estaven produint entrades irregulars i existien advertències públiques sobre l'augment de la pressió fronterera. Imbroda ha atribuït aquesta falta de reacció a les "lligadures complexes" que, segons sosté, condicionen el Govern quan ha de prendre decisions sobre Rabat.

El seu discurs ha pujat encara més de to en descriure el que ha passat com "el major despropòsit que es podia haver donat a Espanya" des de l'inici de la democràcia, "tret d'ETA". Al seu parer, l'entrada de desenes de milers de persones ha posat "en solfa" la sobirania espanyola i la seguretat dels prop de 85.000 ciutadans que viuen a Ceuta.

Imbroda tampoc creu que una mobilització de semblant grandària pugui explicar-se únicament per les causes econòmiques que empenyen milers de persones a abandonar el Marroc. El president melillenc ha reconegut l'enorme diferència de renda entre tots dos països, encara que entén que aquest "caldo de cultiu" va poder ser aprofitat per dirigir la pressió cap a la frontera espanyola.

"No em crec que això sigui un fenomen migratori cent per cent", ha declarat. El dirigent popular considera impossible que "70.000 o 80.000 persones" es desplacessin cap a Ceuta sense coneixement de les autoritats marroquines o sense que aquestes poguessin contenir-les. Les seves paraules apunten tant a una possible permissivitat com a una deixadesa deliberada per part de Rabat.

La tesi xoca amb la posició defensada aquest dilluns pel ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, que ha destacat la col·laboració marroquina per a frenar les arribades i facilitar el retorn dels qui van creuar la frontera. El Govern atribueix bona part de la mobilització a la difusió de missatges falsos en xarxes socials i a l'actuació de les màfies.

Imbroda ha rebutjat també que Ceuta hagi recuperat la normalitat. "És mentida que estigui la situació de Ceuta normalitzada", ha assegurat abans d'advertir que encara queden "milers i milers" de persones a la ciutat. Les estimacions de les autoritats ceutines situen entre 3.000 i 5.000 el nombre de migrants que podrien romandre allí, mentre continua la identificació dels menors i l'atenció als qui segueixen fora dels recursos d'acollida.

La pressió ha estat menor a Melilla, encara que els seus centres també han sofert un fort increment. El nombre de menors acollits ha passat de 168 a 344 en pocs dies, molt per sobre de les prop de 85 places que l'Estat reconeix com a capacitat ordinària per a la ciutat autònoma.

L'avís del CNI que Interior nega

Un dels principals retrets d'Imbroda es dirigeix a la suposada falta d'atenció als serveis d'intel·ligència. "El CNI ho havia anunciat i no se li va fer cas", ha afirmat. El president de Melilla sosté que els moviments previs a la frontera i el degoteig d'entrades registrat durant els dies anteriors oferien senyals suficients per a reforçar el dispositiu.

El Govern nega que existís un informe del CNI que anticipés una entrada de la magnitud registrada a Ceuta. Fernando Grande-Marlaska va assegurar dissabte passat que Interior no havia rebut cap alerta sobre un episodi com el viscut el 30 de juliol. Imbroda no ha mostrat durant la seva compareixença cap document que recolzi la seva acusació.

El dirigent popular també ha retret a Sánchez que denunciés una "ofensa contra la sobirania espanyola" sense identificar al seu responsable. "Haurem estat els astres?", ha ironitzat. Imbroda entén que Moncloa evita assenyalar directament al Marroc després de les decisions adoptades durant els últims anys per a recompondre les relacions amb Mohammad VI.

Entre elles figura el gir espanyol sobre el Sàhara Occidental del 2022, quan Sánchez va presentar el pla d'autonomia marroquí com la proposta "més seriosa, realista i creïble" per resoldre el conflicte. El president de Melilla considera que Espanya ha acumulat "tantes concessions a canvi de res" malgrat ser un dels principals socis comercials i suports europeus del Marroc.

La manca de comunicació amb l'Executiu ha augmentat el seu malestar. Imbroda ha assegurat que cap ministre s'ha posat en contacte amb ell durant la crisi, mentre que sí que va rebre trucades del president de Ceuta, Juan Jesús Vivas; del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo; i del Rei Felip VI.

El monarca va mantenir amb ell una conversa "interessant i llarga" per conèixer l'evolució de la situació i la possibilitat que Melilla patís una entrada similar. Imbroda ha demanat ara a Sánchez que visiti la ciutat acompanyat per Felip VI i faciliti així un gest institucional que, segons ha recordat, depèn de la coordinació amb el Govern.

El president melillenc ha reclamat a més recuperar l'antiga franja neutral de 500 metres al costat de les fronteres de Ceuta i Melilla, que el Marroc hauria ocupat progressivament segons la seva versió. També ha recuperat la proposta de crear una connexió marítima llançadora entre Melilla i Nador per alleujar la pressió sobre el pas terrestre de Beni Enzar.

Imbroda ha exigit més inversió, mitjans tècnics i agents per a les dues ciutats autònomes i ha demanat responsabilitats per les desenes de persones mortes durant els intents d'entrada. La seva última crítica s'ha dirigit contra les barreres marítimes desplegades pel Govern, una mesura que ha comparat amb col·locar "aneguets de goma" al mar. "Crec que estem fent el ridícul", ha conclòs.