La maduresa arriba després de tot el que aprenem durant anys i com va dir el gran físic alemany, Albert Einstein, aquest creixement personal sorgeix quan ens preocupem més per les persones que estimem que per nosaltres mateixos. Això significa que arriba un moment en la vida en què deixem de pensar tant en primera persona i comencem a donar més importància als altres i al que compartim amb ells.
Els nens i els adolescents, donen una gran importància a cobrir totes les seves necessitats i buscar el seu lloc al món. No obstant això, la maduresa ha de sobrepassar l'ego, ja que, com explica Einstein, a partir dels 60 anys, és quan ens centrem en els altres i deixem les batalles personals en un segon pla.
Perquè aquesta acció sigui possible, es necessita ser menys egocentrista, d'aquesta manera accelerarem l'evolució a la qual va aspirar Einstein. Aquesta activitat, la defineix la filosofia budista com el nirvana del bé comú, una etapa en la qual la persona utilitza les seves qualitats i capacitats per ajudar els altres.
No obstant això, no tothom arriba a aquest nivell de desenvolupament personal, ja que algunes persones mantenen comportaments egoistes o actituds pròpies infantils fins i tot quan són grans.
Una persona madura adopta la necessitat d'escoltar i atendre les necessitats que l'altra persona espera de tu. Es treballa la paciència, l'escolta activa, fins i tot t'ofereixen ajuda de forma desinteressada sense esperar una recompensa.
Un amor basat en la maduresa emocional consisteix a preocupar-se de veritat per l'altra persona, donar suport als seus somnis i estar al seu costat en els moments difícils, sense esperar res a canvi. No obstant això, estimar també significa cuidar-se a un mateix i trobar un equilibri entre el benestar individual i el dels altres.
El creixement personal es demostra en com tractem els qui ens envolten i en la nostra capacitat per comprendre els seus sentiments. La veritable felicitat també neix d'ajudar els altres, actuar amb empatia i aportar coses positives a les seves vides.
