Créixer en una casa on les discussions són freqüents i els canvis d'humor dels adults resulten difícils de predir pot influir en la manera en què els infants entenen les emocions. Alguns menors aprenen a fixar-se especialment en els gestos, les mirades i el to de veu dels qui els envolten per intentar saber com se senten i anticipar possibles conflictes.
Aquesta capacitat pot confondre's amb una major empatia o sensibilitat emocional. No obstant això, la psicologia distingeix entre comprendre el que sent una altra persona i estar constantment pendent del seu estat d'ànim per por que es produeixi una discussió. Per això, encara que alguns infants desenvolupin una gran capacitat per detectar senyals emocionals, això no significa necessàriament que comprenguin millor els altres.
L'entorn familiar té un paper important durant la infància, ja que els infants aprenen observant com es comporten els adults i com resolen les seves diferències. Quan els conflictes es repeteixen i no se solucionen de forma tranquil·la, els menors poden acostumar-se a vigilar l'ambient per intentar anticipar les reaccions de les persones amb qui conviuen.
Com influeixen les discussions familiars en el desenvolupament emocional dels infants
Quan els adults canvien d'humor de forma imprevisible, alguns infants comencen a prestar molta atenció al que succeeix al seu voltant. Un canvi en la veu, una mirada seriosa o un silenci poden convertir-se en senyals que interpreten per intentar esbrinar si algú està enfadat o si s'acosta una discussió.
Aquesta forma d'actuar pot ser una resposta a la inseguretat que senten a casa. En lloc de relaxar-se, jugar o expressar el que necessiten, alguns menors dediquen part de la seva atenció a comprovar com estan els adults i a evitar situacions que puguin provocar un conflicte. Els especialistes relacionen aquest comportament, en determinats casos, amb la hipervigilància, un estat d'alerta constant davant possibles amenaces. Encara que estar atent a les emocions alienes pot resultar útil en algunes situacions, viure sempre pendent de les reaccions dels altres també pot generar cansament, ansietat i inseguretat.
A més, els conflictes familiars no afecten de la mateixa manera tots els infants. Les investigacions apunten que l'exposició a discussions intenses pot relacionar-se amb una major capacitat per a reconèixer algunes expressions emocionals, però això no significa que tots els menors desenvolupin aquesta habilitat ni que les experiències difícils siguin positives per al seu desenvolupament.
La importància de resoldre els conflictes a casa de forma tranquil·la
No totes les discussions tenen conseqüències negatives per als infants. Els desacords formen part de les relacions familiars i també poden servir per a ensenyar-los a expressar les seves opinions, escoltar els altres i buscar solucions. La diferència està en com es gestionen aquests moments.
Quan els adults resolen els seus problemes mitjançant el diàleg, sense recórrer a crits, amenaces o humiliacions, els menors poden aprendre que és possible tenir opinions diferents sense que això posi en perill les seves relacions. Demanar perdó, reconèixer els errors i arribar a acords també són formes d'ensenyar habilitats emocionals. Per contra, els enfrontaments freqüents i intensos poden fer que alguns infants se sentin responsables dels problemes dels adults o temin que la situació empitjori. Per això, és important que els pares els transmetin seguretat i els expliquin que els conflictes entre adults no són culpa seva ni han de resoldre'ls ells.
En definitiva, créixer entre discussions no garanteix una major empatia ni determina la personalitat futura. Alguns infants poden aprendre a detectar ràpidament les emocions alienes, però aquesta capacitat també pot sorgir de la necessitat d'anticipar-se a situacions tenses. L'objectiu és que puguin comprendre el que senten els altres sense viure en un estat d'alerta constant i que creixin en un entorn on se sentin protegits.
