La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha reiterat aquest dilluns que Espanya no participarà en l'enviament de tropes en la missió per al desbloqueig de l'Estret d'Ormuz, malgrat les amenaces que ha realitzat el president dels Estats Units, Donald Trump, que ha assegurat que a l'OTAN li depararà un “molt mal futur” si els aliats no col·laboren.
El president nord-americà ha exigit crear una coalició internacional per dur a terme una missió que aconsegueixi desbloquejar l' enclavament d'Ormuz que està provocant una crisi del petroli. En aquest sentit, Robles, s'ha tornat a negar assegurant que, “Espanya no es planteja el tema de cap missió a Ormuz”, i reiterant “l'exigència que la guerra acabi”, perquè “no té cap sentit”. “És una guerra il·legal que està produint molts morts”, sentencia. De la mateixa manera s'han pronunciat les potències de la Unió Europea.
Les amenaces de Trump als aliats de l'OTAN
El president dels Estats Units va demanar ajuda aquest cap de setmana a la Xina, França, el Regne Unit i Corea del Sud per a desobstruir l'Estret d'Ormuz -bloquejat per l'Iran-. En aquesta línia, Trump, ha exigit als països que formen l'OTAN que participin en la guerra, recordant que els EUA van ajudar en el conflicte militar d'Ucraïna. "Hem estat molt amables. No teníem per què ajudar-los amb Ucraïna. Ucraïna és a milers de quilòmetres de nosaltres... Però els vam ajudar. Ara veurem si ells ens ajuden a nosaltres. Perquè sempre he dit que hi serem per a ells, però ells no hi seran per a nosaltres. I no estic segur que ho estiguin", ha declarat en una entrevista amb el ‘Financial Times’.
Al seu torn, ha amenaçat l'OTAN dient que, si no donen suport a aquesta ofensiva, els països aliats s'enfrontaran a un futur “molt dolent”. "És lògic que els qui es beneficien de l'estret ajudin a garantir que allà no passi res de dolent”, ha matisat.
Importància de l'Estret d'Ormuz en el pas de petroli
El detonant de la crisi de petroli es deu al bloqueig del pas marítim entre l'Iran i Oman, que connecta el Golf Pèrsic amb el Golf d'Oman i l'oceà Índic, perpetrat per l'Iran com a resposta al conflicte entre el règim, Israel i els Estats Units.
Segons recullen les dades de la U.S. Energy Information Administration (EIA), agència del Departament d'Energia dels EUA, per l'enclavament estratègic hi circulen una mitjana de 21 milions de barrils diaris (mb/d) el 2022, equivalent al 21% del consum global de líquids petroliers, principalment d'Aràbia Saudita, UAE, Kuwait, Iraq, Iran i Qatar cap a l'Àsia (80%), Europa i els EUA. Xifres similars per al 2024-2025: ~20 mb/d (20% del comerç marítim de cru). El tancament d'aquesta ruta va provocar un augment del preu del petroli, que va superar els 100 dòlars per barril en els mercats internacionals.
