Marine Le Pen no s'aparta. La líder de l'extrema dreta francesa ha anunciat aquest dimarts a TF1 que serà candidata a les eleccions presidencials de 2027, tot just unes hores després que el Tribunal d'Apel·lació de París confirmés la seva condemna per malversació de fons del Parlament Europeu i rebaixés la inhabilitació que amenaçava de deixar-la fora de la cursa a l'Elisi.
“Aquesta nit soc candidata a l'elecció presidencial”, ha afirmat Le Pen a l'informatiu de màxima audiència de la televisió francesa. La dirigent d'Agrupació Nacional ha assegurat que no canviarà d'opinió i que recorrerà davant el Tribunal de Cassació per defensar la seva innocència i evitar que la condemna condicioni la seva campanya.
Oui, je suis candidate à l'élection présidentielle.
— Marine Le Pen (@MLP_officiel) July 7, 2026
Avec Jordan Bardella, nous allons démarrer cette campagne présidentielle et c'est ensemble que nous irons convaincre les Français que nous sommes les seuls à pouvoir prendre de bonnes décisions pour changer leur avenir. pic.twitter.com/kvXgFUFd8t
La sentència li permet concórrer perquè redueix la inhabilitació a 45 mesos, dels quals 30 queden en suspens. Els 15 mesos ferms es donen ja per complerts des de la condemna dictada en primera instància el març de 2025. El tribunal, però, manté una pena de tres anys de presó, dos d'ells suspesos, i un any de compliment amb braçalet electrònic, a més d'una multa de 100.000 euros.
Le Pen intenta agafar-se ara al recurs de cassació. La seva tesi és que aquesta via suspendrà els efectes de la sentència i li permetrà fer campanya sense polsera electrònica. “No tinc cap dubte”, ha dit en l'entrevista, encara que els terminis i l'execució concreta dependran encara dels pròxims passos judicials. L'extrema dreta francesa respira, però no surt neta del tribunal.
Una condemna que colpeja el relat de llei i ordre
El cas ve de lluny i toca de ple el cor polític de l'antic Front Nacional. La Justícia francesa considera provat que fons europeus destinats a pagar assistents parlamentaris van acabar servint per finançar treballs del partit a França. El sistema investigat es va estendre durant anys i va afectar Le Pen, a altres càrrecs del partit i a la pròpia formació.
El Tribunal d'Apel·lació ha confirmat la culpabilitat pel desviament de fons públics. La presidenta de la sala va subratllar la gravetat dels fets per la quantia malversada i per tractar-se de càrrecs electes obligats a servir l'interès públic. L'advocat del Parlament Europeu va ser fins i tot més directe: va parlar de diners dels contribuents europeus i francesos desviats per una organització política.
Aquí hi ha el punt més incòmode per a Le Pen. La dirigent que ha construït bona part del seu discurs sobre autoritat, ordre, càstig i exemplaritat arrenca la seva quarta carrera presidencial com a candidata condemnada per malversació. El seu partit fa anys que intenta esborrar la marca tòxica heretada de Jean-Marie Le Pen i vestir el seu projecte ultra amb aparença institucional. La sentència torna a col·locar aquesta operació de maquillatge davant un límit molt concret: els fets judicialment provats.
Le Pen no accepta aquesta lectura. A TF1 ha insistit que dos tribunals es poden equivocar i ha presentat la decisió com un problema democràtic. “Els francesos tindran l'última paraula”, ha defensat. És el vell reflex de la ultradreta europea davant els controls institucionals: quan la Justícia incomoda, s'intenta convertir l'expedient penal en un plebiscit contra el sistema.
L'inéligibilité posait un problème démocratique puisque les Français ne pouvaient pas décider pour eux-mêmes.
— Marine Le Pen (@MLP_officiel) July 7, 2026
Il ne faut jamais rien imposer au peuple français, il faut lui laisser le dernier mot. Et les Français auront le dernier mot. pic.twitter.com/6m3wJokodq
Bardella queda dins del pla
L'entrevista també aclareix una altra incògnita. Jordan Bardella no serà per ara el substitut, sinó l'acompanyant polític de Le Pen. El president d'Agrupació Nacional, de 30 anys, estava preparat per prendre el relleu si la condemna deixava la seva padrina fora de joc. Ella ha decidit conservar la candidatura i presentar-lo com a part d'un “binomi” per al 2027.
Le Pen sap que Bardella és una peça imprescindible. Té menys desgast personal, connecta amb una part de l'electorat jove i ajuda el RN a projectar una imatge renovada. També actua com a assegurança de vida si Cassació o l'execució de la pena tornen a complicar el calendari. La campanya ultra francesa comença amb candidata oficial, però també amb un pla B assegut al seu costat.
L'oportunitat electoral és real. Emmanuel Macron no pot presentar-se de nou pel límit constitucional de mandats, l'esquerra arriba fragmentada i el bloc centrista busca candidat en plena erosió del macronisme. Agrupació Nacional lidera bona part de les enquestes i fa anys que creix sobre la por a la immigració, el malestar social, la inseguretat i el desgast dels partits tradicionals.
Le Pen ja va perdre contra Macron el 2017 i el 2022. El 2027 vol convertir la tercera segona volta en assalt definitiu. La diferència és que ara no arriba només com la gran candidata de l'extrema dreta europea. Arriba també com una dirigent condemnada per un cas de fons públics, obligada a demanar empara a Cassació i pendent d'una pena amb braçalet electrònic.
L'extrema dreta francesa passa a l'atac
Agrupació Nacional intentarà fer de la condemna una munició electoral. El partit fa mesos que alimenta la idea que Le Pen és víctima d'una ofensiva judicial i política per impedir que els francesos la votin. És el mateix guió que utilitzen altres dretes ultres quan xoquen amb tribunals, parlaments o controls públics: victimisme, apel·lació al poble i atac al “sistema”.
L'oposició francesa ja ha mogut fitxa. Des de l'esquerra han recordat que el cas no tracta d'una opinió incòmoda ni d'una persecució ideològica, sinó de malversació de fons públics europeus. François Ruffin ha advertit que normalitzar una campanya amb una condemna a sobre mostra fins a quin punt s'accepta la corrupció en la vida pública. Marine Tondelier, de Els Ecologistes, ha sostingut que Le Pen s'ha beneficiat d'una gran indulgència judicial.
L'Elisi evita per ara entrar en el xoc. Macron, preguntat des de l'estranger, ha preferit no comentar la decisió judicial. El calendari polític, en canvi, ja està en marxa. La primera volta de les presidencials està prevista per a abril de 2027 i Le Pen vol començar ràpid, amb Bardella al seu costat i el recurs davant Cassació com a escut temporal.
La líder ultra ja ha pronunciat la frase que buscava el seu partit. Serà candidata. Ara comença una campanya presidencial amb una condemna per malversació penjada del coll d'Agrupació Nacional.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
