Nico Williams converteix la seva medalla del Mundial en un homenatge a la història migrant dels seus pares

Entre les imatges que va deixar la segona estrella d'Espanya, poques van concentrar tanta història com la de Nico Williams col·locant la seva medalla de campió del món al coll de la seva mare. L'extrem es va acostar a la grada després de la final contra l'Argentina i va lliurar l'or a María Comfort Arthuer, que seguia la celebració al costat de Félix Williams.

L'escena es va produir pocs minuts després que Nico participés de forma decisiva en el gol del títol. La seva deixada de cap va permetre a Ferran Torres marcar durant la pròrroga i resoldre una final que va retornar a Espanya al capdamunt setze anys després de Sud-àfrica.

Amb la Copa ja en mans dels jugadors, Nico va buscar la seva família. María va rebre la medalla visiblement emocionada i se la va col·locar mentre el seu fill romania al costat d'ella. El reconeixement esportiu va acabar així al coll de qui va emprendre el 1994 un viatge de més de 5.000 quilòmetres per arribar a Espanya.

Una imatge de l'Espanya que Bolaños reivindica

El ministre de Justícia, Félix Bolaños, va compartir aquest dilluns el vídeo del moment i va relacionar el gest amb la història de la família Williams. "L'Espanya que volem és aquesta, un campió del món lliurant la seva medalla a la seva mare, que va sortir de Ghana el 1994, va creuar el Sàhara i va arribar al nostre país a la recerca d'una vida millor", va escriure.

Bolaños va afegir que "Espanya és tan gran perquè la fem entre tots" abans de felicitar els nous campions del món.

El missatge va recuperar una història coneguda des de fa anys, encara que la imatge del MetLife Stadium li va donar una nova dimensió. María i Félix van veure com un dels seus fills assolia la cimera del futbol amb Espanya, mentre el major, Iñaki, va disputar aquest mateix Mundial amb la selecció de Ghana.

Més de 5.000 quilòmetres fins a Melilla

Félix Williams i María Comfort Arthuer van deixar Akim Oda, a Ghana, durant la primera meitat dels anys noranta. Buscaven un futur a Europa i van emprendre una ruta que els va portar per Burkina Faso, Níger, Algèria i el Marroc abans d'arribar a la frontera de Melilla.

Bona part del trajecte va transcórrer a peu. Van creuar el Sàhara amb escassetat d'aigua i aliments i van passar diversos dies pujats en vehicles al costat de desenes de persones. María va explicar posteriorment que durant aquella travessia va arribar a sostenir entre els seus braços una dona que va morir en el camí.

En ser atesa a Melilla va descobrir que estava embarassada de tres mesos d'Iñaki. La parella va rebre ajuda de Càritas i va ser traslladada després a Bilbao, on un sacerdot anomenat Iñaki Mardones els va ajudar a trobar allotjament i començar una nova vida.

El seu primer fill va néixer a l'hospital de Basurto i va rebre el nom del religiós que havia acompanyat la família. Amb el temps es van traslladar a Navarra, on María va treballar en la neteja de l'aeroport de Noáin, en un supermercat i en una cadena de pizzeries. Félix va passar per un escorxador de pollastres abans de marxar-se al Regne Unit per continuar enviant diners a casa.

Nico va néixer a Pamplona el 2002, vuit anys després que el seu germà. Els dos van créixer entre Navarra i Bilbao i van acabar compartint vestuari a l'Athletic Club, encara que van triar seleccions diferents per a les seves carreres internacionals.

El missatge d'Iñaki al seu germà

Iñaki Williams també va reaccionar aquest dilluns al títol i al gest de Nico amb la seva mare. El capità de l'Athletic va publicar un missatge en el qual va situar la victòria més enllà del resultat esportiu.

"Has fet que milions d'immigrants com els nostres pares se sentin orgullosos que els seus futurs fills algun dia puguin viure el que tu has viscut", va escriure. També va agrair que milions d'espanyols poguessin empatitzar amb una història que comparteixen moltes famílies arribades al país a la recerca d'una oportunitat.

Iñaki va recordar que la trajectòria dels seus pares representa a aquells que deixen enrere la seva llar per oferir un futur diferent als seus fills. "Aquesta història no és només la nostra, és la de totes les persones que deixen tot enrere per un futur millor", va assenyalar. El major dels Williams va tancar la seva publicació amb una felicitació directa. "Has posat el nostre cognom a l'infinit. T'admiro. T'estimo. Campió del món", va escriure.

Nico va respondre des de Madrid, on aquest dilluns va participar en les recepcions i celebracions de la Selecció. La seva contestació va ser molt més breu: "T'estimo".