El primer partit de semifinals d'aquest Mundial 2026 va començar ahir dimarts amb el duel entre la selecció espanyola i la selecció francesa per aconseguir un bitllet per a la gran final d'aquesta grandiosa competició. Els espanyols buscaven ficar-se en una final 16 anys després, d'aquell Mundial gloriós del 2010, mentre que els francesos volien assolir la seva tercera final seguida en copes del món, després de guanyar el 2018 i ser subcampions el 2022.
L'alineació de França no va sorprendre ningú, ja que van jugar tots els jugadors previstos, Mbappé, Olise, Dembélé i companyia. I en la d'Espanya, Luis de la Fuente va tornar a sorprendre posant Fabián Ruiz en l'onze titular, el qual sempre que ha jugat amb Espanya, no ha perdut ni un sol partit, sent l'amulet d'aquesta selecció. El partit començava, i com era una mica d'esperar, Espanya es va apoderar de la possessió de la pilota, mentre que França tractava de buscar alguna sortida ràpida buscant els seus rapidíssims jugadors d'atac.
No obstant això, aquest plantejament de França els sortiria car, ja que només van sortir amb dos migcampistes i amb quatre davanters, fent que Espanya es fes amb el control de la pilota. Això va fer que cada vegada estigués més còmoda i més segura, fins que en el minut 22, un penal maldestre comès a Lamine Yamal, i cobrat per Mikel Oyarzábal, posava l'1-0 per als espanyols. Amb el gol, el lògic hauria estat que França hagués pres més protagonisme, però Espanya va seguir a la seva, i Rodri, Fabián, Dani Olmo i companyia es van apropiar de la pilota fent que els francesos només poguessin córrer darrere d'ell.
Amb això començava la segona part, en la qual França es veia obligada a ser més valenta si volia fer mal a Espanya. Però els de Luis de la Fuente van continuar amb la seva filosofia de mantenir la pilota i no ficar-se enrere. Tant és així, que en el minut 58 Pedro Porro va fer una gran paret amb Dani Olmo, deixant Porro davant del porter i definint perfecte per posar el 2-0 i acostar Espanya a la victòria. França estava desdibuixada, cap de les seves estrelles apareixia, mentre que Espanya tocava i tocava la pilota amb calma i molt de criteri.
Aquest seria el guió de tot el partit, rubricant un bany total de la selecció espanyola a la selecció francesa, la qual ni tan sols va poder gaudir d'alguna ocasió clara de gol. Espanya guanyava el partit per 2-0, encara que la sensació era de pallissa, però el més important és que amb aquest resultat, es ficava a una final d'un Mundial 16 anys després. Els jugadors en el camp i l'afició a les places, bars, cases, etc. van esclatar d'eufòria i felicitat, per celebrar que Espanya tornaria a jugar una gran final, i tenir serioses opcions de ser campions. Tots els jugadors van fer un gran partit ahir, i això diu molt d'aquesta selecció, la qual no es caracteritza per grans individualitats com França, sinó que la seva millor arma és ser un gran bloc i que van tots a l'una, i amb aquesta filosofia tractaran de portar la copa de campions a Espanya, aquest diumenge 19 de juliol.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
