Cop judicial a l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida. La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha estimat els recursos interposats per diverses institucions i organitzacions contra l'Ordenança Fiscal 8/2024 de l'Ajuntament de Madrid i ha declarat la nul·litat de ple dret de la taxa per la prestació del servei de gestió de residus.
La resolució analitza el procediment d'aprovació de l'ordenança i conclou que es va produir una infracció substancial de les normes que el regeixen, en haver-se omès durant el tràmit d'informació pública part essencial de l'informe tècnic-econòmic que servia de base per a la determinació de la taxa.
En concret, no es van incorporar ni publicar els annexos relatius a l'estudi de generació de residus per activitats econòmiques, documents que, a parer de la Sala, resulten imprescindibles per comprendre i fiscalitzar la quantificació del tribut.
Com refereix la sentència, l'ordenança va ser aprovada en el context de l'obligació legal imposada per la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats, que exigeix a les entitats locals implantar sistemes de finançament basats en el principi de "qui contamina paga".
No obstant, la Sala subratlla que aquesta finalitat no eximeix del compliment estricte de les garanties procedimentals ni de l'obligació de motivar adequadament els elements essencials de la taxa.
En aquest sentit, la sentència recorda que l'informe tècnic-econòmic constitueix una peça essencial en l'establiment de taxes municipals, en ser l'instrument que permet justificar tant el cost del servei com els criteris utilitzats per a la determinació de la quota.
D'acord amb la doctrina consolidada del Tribunal Suprem, aquest informe no pot limitar-se a oferir dades numèriques o resultats finals, sinó que ha de contenir una explicació raonada i completa de la metodologia emprada, de manera que permeti verificar l'adequació de la taxa als principis de legalitat, proporcionalitat i equivalència.
La Sala examina el contingut de l'informe publicat i conclou que, tot i que incloïa determinats resultats i xifres, no permetia conèixer el procés mitjançant el qual s'havien obtingut, especialment pel que fa a l'atribució dels residus a les diferents activitats econòmiques i a la configuració de les anomenades zones homogènies. Aquesta informació, essencial per entendre l'estructura de la tarifa per generació, es trobava exclusivament en els annexos omesos.
El tribunal rebutja l'argument de l'Ajuntament de Madrid que aquests annexos tenien caràcter merament auxiliar o complementari, considerant que contenien el nucli metodològic del sistema de càlcul de la taxa, incloent-hi els estudis estadístics, els criteris de segmentació i les tècniques emprades per estimar la generació de residus. L'absència d'aquesta informació va impedir conèixer la traçabilitat entre l'activitat econòmica i la càrrega tributària, cosa que compromet la transparència del sistema i la possibilitat de control per part dels ciutadans.
La manca de publicació dels annexos -diuen els magistrats-, va privar els ciutadans de la possibilitat de conèixer els fonaments tècnics de l'ordenança i de qüestionar, si escau, la correcció dels criteris utilitzats. Aquesta situació va generar una indefensió material que, d'acord amb la jurisprudència, constitueix causa de nul·litat de ple dret.
