El Govern té previst presentar al juny el projecte d'urbanització lligat a les obres de resignificació de la Vall de Cuelgamuros. Segons ha explicat aquest dijous el secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, el Govern ja treballa en mecanismes legals per esquivar les “traves” que, dona per fet, posarà l'Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial.
Al novembre, el projecte “La base i la creu”, de l'estudi Pereda Pérez, es va alçar guanyador del concurs per a resignificar la Vall de Cuelgamuros i ara l'Executiu l'ha d'acompanyar d'un pla urbanístic específic per a l'entorn.
Durant una jornada celebrada al Congrés i organitzada per la Plataforma per la Comissió de la Veritat, Fernández ha avançat que aquest tràmit es completarà al juny i que el Govern compta que el consistori, governat per PP i Vox, intentarà obstaculitzar-ho. “Però anirem directament a una de les facultats que té el Consell de Ministres perquè ningú obstaculitzi les obres del procés de resignificació”, ha assenyalat.
Martínez ha afegit que, una vegada obtingut el dictamen del Consell d'Estat, el Consell de Ministres està en disposició d'aprovar la setmana vinent, o la següent, el decret que regula el banc d'ADN contemplat en l'article 23 de la Llei de Memòria Democràtica.
Base estatal d'ADN i cens de víctimes
Aquesta base de dades d'ADN, d'àmbit estatal i adscrita al Ministeri de Justícia, tindrà com a comesa rebre i conservar els perfils genètics de víctimes de la Guerra i la Dictadura i dels seus familiars, així com de persones afectades pel robatori de nadons, amb l'objectiu de creuar aquesta informació i facilitar la identificació genètica de les víctimes.
De cara a finals d'any, Fernández ha avançat que es podrà presentar un “avenç substancial” del Cens de Víctimes que s'elabora juntament amb la Universitat de Santiago de Compostela. Aquest registre es nodreix d'arxius, bases documentals i obres de referència, a més de la informació que aporten administracions i organismes públics, víctimes, associacions memorialistes i investigadors, entre altres fonts.
Fernández ha repassat les polítiques de memòria impulsades en els últims tres anys, subratllant els 27 milions d'euros destinats a la recerca de desapareguts. Fins a la data s'han localitzat 10.000 cadàvers, aproximadament la meitat dels que s'estima que encara romanen en fosses repartides per tot el país.
Ha recordat igualment el recent decret llei que iguala —en 250.000 euros— les indemnitzacions d'aquestes víctimes amb les previstes per a les víctimes del terrorisme i estén fins a finals de 1978, coincidint amb l'aprovació de la Constitució, el període per poder sol·licitar-les.
El dit decret es tramita ara com a projecte de llei al Congrés, i el Govern s'ha compromès a ampliar encara més el període temporal fins al desembre de 1983, incorporant de manera expressa les víctimes del Patronat de Protecció a la Dona. A través d'esmenes es preveu a més la creació d'un organisme autònom específic per a la gestió de la Vall de Cuelgamuros.
Finalment, Fernández ha ressaltat que ja s'han posat en marxa 16 càtedres universitàries de Memòria Democràtica i ha mostrat la seva confiança a assolir les 24 abans que acabi l'any.
