Aznar, Mayor Oreja i San Gil posen en un 'embolic' a Feijóo: nou llibre de memòries de l'exministre amb l'11-M de fons

L'anomenada "vella guàrdia" del PP reapareix en la presentació de l'últim llibre de l'exministre de l'Interior i posarà de nou d'actualitat les teories "alternatives" de l'atemptat d'Atocha.

27 de febrer de 2026 a les 20:15h
EuropaPress 7319099 exministro interior jaime mayor oreja presentacion cortometraje documental
EuropaPress 7319099 exministro interior jaime mayor oreja presentacion cortometraje documental

L'expresident del Govern José María Aznar i la que fou presidenta del PP basc, María San Gil, participaran el pròxim 11 de març a Madrid en la presentació del nou llibre de l'exministre de l'Interior Jaime Mayor Oreja.

Fonts properes a l'exdirigent popular han explicat a l'agència Europa Press que l'elecció de la data no guarda relació amb la commemoració dels atemptats de l'11 de març. Tot i que ningú dubta a Génova 13 que aquest acte retornarà a l'actualitat la teoria de la conspiració sobre la massacre.

L'obra, gràficament titulada Una veritat incòmoda. Testimoni d'una època: contra el silenci i la mentida (Espasa), constitueix un al·legat en favor dels valors tradicionals i un recorregut per les vivències polítiques de Mayor Oreja al llarg d'aquestes dècades, amb el propòsit que “la veritat dels fets no sucumbeixi davant la mentida dels relats que avui dia circulen com a moneda corrent”, segons explica el mateix autor.

El llibre va arribar a les llibreries el passat 25 de febrer i la seva posada de llarg oficial tindrà lloc a la capital l'esmentat 11 de març. Les mateixes fonts insisteixen que la coincidència amb l'aniversari dels atemptats de l'11M és fortuïta i que no respon a una intenció simbòlica, sinó a la disponibilitat dels participants.

Un capítol sobre la massacre

A les seves pàgines, Mayor Oreja dedica un capítol als atemptats de l'11 de març de 2004, que qualifica com “una nova fractura en la història d'Espanya”. En aquell moment ja no era ministre de l'Interior -càrrec que va ocupar entre 1996 i 2001- i es trobava al País Basc després d'haver estat candidat a les autonòmiques de 2001. Poc després, el juny de 2004, passaria a exercir com a portaveu del PP al Parlament Europeu després d'encapçalar la llista a les eleccions europees.

“Molts van criticar la resposta del Govern i del ministre de l’Interior, Ángel Acebes. Ni vaig compartir aleshores ni comparteixo ara aquesta opinió. No hi ha Govern democràtic que pugui gestionar una massacre d’aquesta magnitud tres dies abans d’unes eleccions generals”, sosté l’exministre en el llibre.

Mayor Oreja sosté a més que l'oposició “va realitzar una manipulació extrema dels fets i van arribar a circular informacions falsejades per canviar l'opinió pública, per convertir aquell acte en un atemptat islamista com a reacció a la intervenció espanyola” en la guerra de l'Iraq.

L'exministre confessa que s'ha interrogat "sempre per l'estrany", per "inusual", "silenci d'ETA el 2004", "data en què Aznar va abandonar el Govern i en la segona legislatura del qual s'havia il·legalitzat Batasuna".

“La lògica és aclaparadora: no necessitaven matar perquè altres estaven preparant un tràgic atemptat que va trencar la història d'Espanya”, afirma l'antic titular d'Interior. En el llibre recull també la conversa que va mantenir el 2005 amb Driss Basri, ministre de l'Interior del Marroc durant dues dècades, qui li va comentar: “Suposo que no tindràs dubtes que l'atemptat de l'11-M va ser obra d'un servei secret”.

Segons relata Mayor Oreja, Basri li va traslladar que “la lògica” apuntaria als serveis secrets marroquins, però va afegir: “Com els he reclutat, format i escollit jo, vull dir-te que són incapaços d’organitzar un atemptat tan complex i difícil com el que heu patit. Mireu cap als serveis secrets d’un altre país veí”.

“Aleshores --prossegueix Mayor Oreja en el llibre-- em vaig recordar de la conversa que vaig mantenir el 1996 amb el ministre de l'Interior francès, Jean Louis Debré, en la qual (...) em vaig assabentar de l'existència d'un servei secret ocult, estrany, que no depenia del Ministeri de l'Interior gal”.

El més llegit