La conversa entre Tejero i García Carrés revela la improvisació del Cop: "Aguanta, que hi va un regiment cap allà"

En aquest article s'analitzen els punts clau de la conversa que van mantenir el tinent coronel Antonio Tejero i Juan García Carrés, falangista i dirigent sindical franquista

25 de febrer de 2026 a les 14:58h
Captura de pantalla 2026 02 25 a las 13.55.00
Captura de pantalla 2026 02 25 a las 13.55.00

El Govern espanyol ha desclassificat 153 documents -ara disponibles al web de La Moncloa- relacionats amb l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981, incloent per primera vegada transcripcions confidencials de comunicacions telefòniques entre un dels líders colpistes, el tinent coronel Antonio Tejero, i Juan García Carrés, falangista i dirigent sindical franquista, l'únic civil condemnat. La conversa es va produir durant la nit del cop mentre, possiblement, Tejero es trobava al Congrés. Va ser enregistrada per Telefónica sota ordres del Ministeri de l'Interior i demostren la fractura dins del propi nucli colpista amb discrepàncies entre Tejero i el general Alfonso Armada

Durant la trucada, Carrés informa Tejero que suposadament anava "un regiment" per donar-li suport en la fallida operació militar li demana que “aguanti”, insistint que “la victòria és per a Espanya”. Tejero: “Estem desitjant veure'ls aparèixer per aquí”. El civil es referia al Regimiento de Caballería Villaviciosa: un esquadró va prendre Prado del Rey (TVE), però no va donar suport directament a Tejero al Congrés, i, al Regimiento de Caballería Pavía, que mai es va mobilitzar. 

Un dels aspectes més rellevants de la conversa és la desconfiança envers el general Alfonso Armada, expressada de manera reiterada en la trucada. En aquest sentit, Tejero el qualifica de “malfeiner”, assegurant que “el que vol és ser President com sigui, al preu que sigui”. En un altre moment insisteix: “Aquest el que vol és una poltrona”. Així mateix, li demana que adverteixi el tinent general Jaime Milans del Bosh sobre Armada. “Digues a Pedro que digui a Milans que no es fiï gens d'Armada”, recalca.

L'ajuda que mai va arribar 

La implicació del general Jaime Milans del Bosch hauria estat una peça clau per aconseguir l'èxit de l'operació ja que l'assalt depenia de suports militars. No obstant això, l'arribada d'aquestes tropes no estava confirmada més enllà de comunicacions telefòniques i promeses .“Aquesta notícia dels Regiments aquests de la punyeta, ¿ve de fonts fidedignes, Juan?”. García Carrés respon: “Et dono la meva paraula d'honor”. 

Poc després de la irrupció de Tejero al Congrés, Milans va ordenar treure tancs als carrers de Valencia cap a les 21h, desplegant 2.000 efectius i declarant estat d'excepció il·legal, suspenent drets constitucionals. Únic capità general a sublevar-se sense reserves, esperava coordinar amb Tejero i Armada per a un "govern de salvació". Tanmateix, va ser contactat pel Rey Emérito Juan Carlos I, qui li va ordenar explícitament retirar-les i no donar suport al cop.

L'estratègia colpista en mitjans de comunicació 

El diari El Alcázar, vinculat a la Hermandad de Combatientes franquistas i dirigit per falangistes com José Antonio Girón de Velasco, havia exercit un paper clau en l'estratègia colpista. Mesos abans del 23‑F, el diari ja havia publicat articles del “Colectivo Almendros”, que buscaven generar un clima d'alarma i justificar una involució política sota la idea d'una “situació límit”.

EN aquest context, García Carrés adverteix a Tejero que “la ràdio està mentint”, una afirmació que el tinent coronel recolza amb ironia: “Ens ha fotut!, és clar que està mentint!”-i anuncia- “Va un manifest per a El Alcázar”, i afegeix: "Li ho hem donat a Abad perquè el publiqui El Alcázar, cony!, perquè la ràdio diu el que li surt dels ous”. García Carrés respon: “Ara mateix me n'ocupo”.

"No hi haurà sang"

Un dels moments més surrealistes de la conversa telefònica es produeix quan el civil li passa el telèfon a la esposa de Tejero i li assegura que "no hi haurà sang". 

G.C. “Espera un moment no tallis… li donarem una alegria a la teva dona, pobra dona.”
T. “Escolta, què li passa a la meva nena?”
G.C. “Res, que està preocupada, li donaré aquesta alegria que estic parlant amb tu.”
T. “Que no es preocupi. Que aquí estic jo amb el que sigui i per al que faci falta.”
G.C. “Val… parla ben fort perquè et senti.”
T. “Què hi ha? Eh… em sent?”
G.C. “Sí, t'ha sentit… l'has sentit?”
T. “No home, no hi haurà sang filla meva. No et preocupis. Que t'estimo molt poc? Ha, ha, ha.”

Sobre l'autor
e582bd93 ed0b 4cae ae86 9904e393d3a9 2
Clara Cerrada

Redactora de ElConstitucional.es

Veure biografia
El més llegit