La corrupció torna a irrompre en el cor del bipartidisme espanyol com un recordatori incòmode: ni el passat està del tot tancat ni el present és immune.
Mentre el PP encara als tribunals les conseqüències d'una etapa marcada per pràctiques que van erosionar la seva credibilitat institucional, el PSOE s'enfronta a un cas que colpeja directament la seva estructura de poder més recent.
Dos temps, dos escenaris, però una mateixa constant: l'impacte corrosiu de la corrupció sobre la confiança pública.
I, entre tots dos, un patró que es repeteix amb precisió gairebé quirúrgica: la utilització política de cada escàndol com a munició parlamentària. Al Congrés, PSOE i PP han convertit aquests casos en una arma llancívola en incomptables ocasions.
Des de la bancada socialista s'ha insistit que “el PP és l'únic partit condemnat per corrupció en democràcia” o que “la Kitchen és la policia patriòtica al servei d'un partit”.
En resposta, el PP ha elevat el to acusant l'Executiu d'estar “envoltat de corrupció” i assenyalant directament el president amb frases com “tot això va ocórrer sota el seu Govern” o “Ábalos no era un militant qualsevol, era el seu número dos”.
El resultat és un bucle polític en què la rendició de comptes conviu amb el desgast estratègic de l'adversari.
El cas Kitchen: la corrupció que va niar al PP i que torna a assenyalar Gènova
Va ser una sentència de l'Audiència Nacional la que va certificar l'existència d'una xarxa de corrupció i finançament irregular al Partit Popular, detonant final de la sortida de Mariano Rajoy de la Presidència del Govern.
Ara, el mateix tribunal inicia el judici per la trama Kitchen, un cas que no s'entén sense aquell context i en el qual prop d'una desena d'acusats s'asseuen al banc dels acusats. Entre ells, l'exministre Jorge Fernández Díaz i qui va ser el seu número dos, Francisco Martínez, per al qual la Fiscalia sol·licita 15 anys de presó.
El calendari judicial inclou a més la compareixença com a testimonis del mateix Rajoy i de l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal, prevista per al 23 d'abril, en un judici que es prolongarà almenys tres mesos.
Kitchen forma part de la ja històrica cadena de casos que van deteriorar la imatge del PP durant l'última dècada. La seva ombra és allargada: connecta passat i present, i projecta inevitablement els seus efectes sobre l'actual direcció del partit.
Tot i que des de Gènova insisteixen en el “respecte al procés judicial” i en la necessitat de “mirar al futur”, la veritat és que el judici arrenca en un context polític especialment sensible, amb processos electorals a l'horitzó i negociacions territorials encara obertes.
El cas Koldo: quan la corrupció arriba al nucli de confiança del poder
L'1 de juny de 2018 va marcar un punt d'inflexió en la política espanyola: per primera vegada va prosperar una moció de censura. Pedro Sánchez va arribar al poder abanderant la lluita contra la corrupció.
Gairebé vuit anys després —i tot just 24 hores després de l'inici del judici de Kitchen— el Tribunal Suprem acull la primera vista oral del cas Koldo. En aquest, l'exministre i exsecretari d'Organització del PSOE José Luis Ábalos i el seu antic assessor Koldo García afronten peticions de fins a 30 anys de presó per diversos delictes vinculats a la contractació de material sanitari durant la pandèmia.
“Estic estupefacte”, va declarar Ábalos quan va esclatar el cas el 2024. El mateix Sánchez va expressar aleshores la seva “profunda decepció”. Avui, tots dos esperen el desenvolupament judicial d'un procés que posa sota escrutini una de les àrees més sensibles del Govern durant la crisi de la COVID-19.
El sumari contempla la declaració de 81 testimonis: polítics, empresaris, funcionaris i persones de l'entorn personal de l'exministre, algunes d'elles vinculades a contractacions en empreses públiques.
Lluny de ser un episodi aïllat, el cas ha tingut efectes expansius dins del PSOE. La investigació ha esquitxat altres noms rellevants i ha generat un terratrèmol intern que ha posat a prova el discurs de tolerància zero amb la corrupció.
Des del partit s'insisteix que s'ha actuat “amb contundència des del primer minut”. Tanmateix, l'absència d'assumpció de responsabilitats polítiques manté obert el debat sobre la gestió interna de la crisi.
En aquest context, la rendició de comptes no és només una exigència judicial: és una condició imprescindible per restaurar la confiança i reforçar la qualitat democràtica. Perquè, més enllà de sigles, el que està en joc no és només el passat dels partits, sinó la credibilitat del sistema.