Ja va succeir el 2023. Aleshores, Sumar i Podemos, els dos espais a l'esquerra del PSOE, van tancar un pacte de coalició in extremis, al caire que vencés el termini legal. Ara tot apunta que la història es repeteix.
Segons han detallat a ElConstitucional.es fonts pròximes a Más Madrid, Ada Colau guanya força i suports per encapçalar Front Ampli en les pròximes eleccions generals del 29 de novembre.
Després de mesos de negociacions sense resultat, i després de considerar altres noms com el del ministre Pablo Bustinduy, el de la ministra Mónica García o fins i tot la possibilitat que Gabriel Rufián fes un pas endavant, les últimes informacions assenyalen l'exalcaldessa de Barcelona.
Com s'ha rebut la notícia a Podemos? Segons fonts de la formació morada, aquesta última proposta "no va amb el nostre plantejament". Insisteixen en un procés públic de primàries que determini, amb transparència i participació, el nou lideratge. Altres fonts de la formació asseguren que no s'oposen a cap proposta, però exigeixen que siguin les bases qui decideixin.
La tensió del passat continua latent
Ambdues formacions van signar el 2023 una coalició molt tensa per concórrer juntes a les eleccions generals. Podemos va denunciar aleshores que Sumar, liderada per Yolanda Díaz, havia imposat un veto explícit a figures clau com la llavors ministra d'Igualtat, Irene Montero, i l'havia exclòs de les llistes.
Després de la investidura de Pedro Sánchez el novembre de 2023, la remodelació de l'Executiu va deixar Podemos completament fora del Consell de Ministres. Les carteres que ocupava l'espai de l'esquerra alternativa van passar a altres mans: Igualtat va anar a Ana Redondo (PSOE); Drets Socials, a Bustinduy (Sumar).
Aquella maniobra va provocar la decisió final de Podemos: abandonar el grup parlamentari de Sumar i integrar els seus cinc diputats al Grup Mixt. Era, van dir, la forma de recuperar "la total autonomia política".
Membres pròxims a la direcció morada reconeixen que aquells fets són una mena de "memòria viva" que els serveix per exigir més garanties en un procés que, anys després, es repeteix. Podemos ja té la seva proposta, amb Irene Montero com a candidata, i una fórmula per confluir amb altres opcions que passa per la celebració de primàries obertes.
Anàlisi: els riscos per a una esquerra dividida
La cruïlla és asimètrica. Podem té poc a perdre insistint en les primàries: li permeten presentar-se com a defensor de les bases i, si Sumar les rebutja, traslladar-li el cost d'una eventual ruptura.
Per a Sumar i Más Madrid, en canvi, obrir un procés de primàries suposa cedir el control d'un nom que ja consideren gairebé tancat. El precedent del 2023 suggereix que la pressió del termini legal acabarà decidint més que les posicions de principi.
Queda oberta la pregunta de si Podem exigirà alguna cosa més que el mètode, com la seva presència a les llistes, o si les primàries són sobretot una palanca de negociació.