Més de 50.000 persones han mort per excés de calor durant aquest estiu en àrees urbanes dels 27 països de la Unió Europea (UE), així com del Regne Unit, Noruega i Suïssa, segons les estimacions de científics de l'Imperial College London i de la London School of Hygiene & Tropical Medicine, recollides en dos articles revisats per parells i publicats a la revista Nature Health. Els autors atribueixen al voltant de dos terços d'aquestes morts al canvi climàtic.
La xifra de mortalitat en àrees urbanes, estimada mitjançant models per a l'estiu d'enguany, és la més alta en els 26 anys transcorreguts des del 2000 i se situa molt per damunt de les següents més elevades, corresponents al 2022, amb unes 29.000 morts, i el 2003, amb unes 28.000. Per zones, el sud i l'oest d'Europa van registrar les temperatures més altes, així com les taxes de mortalitat estimades més elevades.
Tot i així, també es calcula que es van produir milers de morts en regions urbanes de països del nord d'Europa habitualment més frescos, com el Regne Unit, on se'n van registrar al voltant de 4.500. Dels 50.000 defuncions, s'estima que un terç es va produir entre el 17 de juny i l'1 de juliol, quan les temperatures mitjanes diàries a tota la regió van estar més de 5 °C per damunt de la mitjana.
Més de 6.000 morts menors de 65 anys
A més, encara que la mortalitat relacionada amb la calor afecta principalment persones d'edat avançada, es calcula que unes 6.000 persones menors de 65 anys van morir a les àrees urbanes analitzades a causa de la calor durant aquest estiu. La investigació adverteix, a més, que la proporció de morts atribuïbles al canvi climàtic també ha crescut.
A principis de segle s'estimava que el canvi climàtic era responsable d'al voltant del 40% de les morts relacionades amb la calor, una proporció que el 2026 ha augmentat fins a prop de dos terços. Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors han estudiat 854 àrees urbanes, que representen al voltant del 40% de la població dels trenta països inclosos en la investigació.
Models de temperatura i excés de mortalitat
Mitjançant registres de temperatura i models basats en la relació històrica entre la calor i la mortalitat, els autors han estimat l'excés de morts relacionades amb la calor que s'haurien produït en cada àrea urbana durant els estius del 2000 al 2026. Segons expliquen, aquesta metodologia produeix resultats coherents amb les estadístiques oficials d'excés de mortalitat publicades posteriorment per les autoritats sanitàries nacionals.
Així mateix, han calculat les morts addicionals causades pel canvi climàtic en comparar les temperatures registrades en cada àrea urbana amb les que s'haurien esperat sense l'addició de gasos d'efecte hivernacle.
Una advertència sobre l'adaptació de les ciutats
La investigadora de meteorologia extrema i canvi climàtic al Centre for Environmental Policy de l'Imperial College London, la doctora Clair Barnes, ha assenyalat que es pot afirmar "amb força seguretat" que és molt probable que l'estiu del 2026 hagi estat el pitjor registrat quant a mortalitat relacionada amb la calor a gran part d'Europa.
"Aquestes xifres són un tràgic recordatori que els nostres estius més càlids i extrems estan tenint un impacte cada vegada més greu en la salut pública. Darrere d'aquestes estadístiques hi ha persones reals que van perdre la vida i famílies reals que les ploren", ha lamentat.
Per a l'experta, aquestes xifres són també un recordatori tant de la "imperiosa necessitat" de posar en marxa intervencions focalitzades per protegir els més vulnerables a aquesta calor cada vegada més extrema com de la urgència de dur a terme una transició energètica ràpida per frenar el ritme del canvi climàtic i limitar l'escalfament global futur.
Per la seva banda, el professor assistent, estadístic i epidemiòleg de la London School of Hygiene & Tropical Medicine, el doctor Pierre Masselot, ha recalcat que aquest estiu ha estat un altre avís que l'escalfament global "és un problema de tots" i que "tota la població se'n veu afectada".
"Cada vegada és més clar que les nostres ciutats estan mal adaptades a l'augment de la calor, i és fonamental que millorem els nostres esforços cap a l'adaptació. Això significa refredar les ciutats mitjançant més espais verds i menys contaminació, i proporcionar atenció mèdica a les poblacions afectades", ha recalcat.