L'exdirector d'Informatius d'À Punt, Ivan Esteve, ha declarat aquest dilluns al Congrés que la cadena autonòmica va disposar d'imatges de la “primera onada” al Barranc del Poio al voltant de les quatre de la vesprada del 29 d'octubre de 2024.
Ha assenyalat a més que el “punt d'inflexió” es va produir cap a les 14.00 hores, quan l'alcalde d'Utiel, Ricardo Gavaldón, els va advertir de la gravetat del que estava ocorrent en la seua localitat.
“Ací ja ens va avisar, ja ens va confirmar el desbordament del Magre i a partir d'ací totes les imatges que van arribar ja van ser molt alarmants. Les de l'Horta Sud, la primera jo la recorde a les 4 de la vesprada, una primera imatge del Barranc del Poio, d'aquesta primera onada que sempre arrossega moltes canyes, branques i altres. Serien les quatre i escaig”, ha relatat davant la comissió del Congrés que investiga la catàstrofe.
Esteve, que va ser cessat com a director d'Informatius després de la dana, ha indicat que en l'informatiu de les 14.00 ja van obrir amb la notícia de la desaparició d'un camioner a l'Alcúdia i que van tindre “coneixement indirecte” de víctimes mortals mentre realitzaven un programa especial en la ràdio.
Ha detallat, en aquest sentit, la telefonada d'una oient que els va informar que en la caserna de la Guàrdia Civil de Paiporta hi havia “dos companys morts”, encara que eixa informació no es va difondre en antena al no procedir d'una “font oficial”.
“Nosaltres, per responsabilitat professional i perquè som un mitjà públic, no ho podíem donar per fet, però van ser les primeres informacions les vam tindre amb eixes telefonades”, ha afegit. Segons ha explicat, durant la nit també van rebre telefonades d'auxili de ciutadans que no aconseguien comunicar-se amb l'112.
Davant la pregunta de si posteriorment va rebre indicacions de responsables públics per a desmentir dades sobre l'abast de la riuada o sobre el nombre de morts, ho ha rebutjat de ple: “Jo no vaig rebre cap instrucció de ningú. Tampoc l'haguera seguida, ja li ho dic”, ha afirmat.
No obstant això, ha precisat que sí que es van dedicar a desmentir algunes faules que van circular en eixos dies, després que la Generalitat els “va designar com a canal oficial d'informació”. “Eren desmentiments que fèiem a través de càrrecs públics”, ha puntualitzat.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
