La Fiscalia ha sol·licitat al Tribunal de Comptes que apliqui la llei d'amnistia als responsables investigats per les despeses vinculades al procés, entre ells l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. El Ministeri Públic considera "improcedent" obrir la porta a no beneficiar-los de la norma després del recent pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
La resposta de la Fiscalia arriba tot just un dia després que el Tribunal de Comptes demanés a les parts personades en el procediment —acusacions i defenses— que fixessin la seva posició sobre la "possibilitat" d'excloure de l'amnistia aquelles despeses del procés que poguessin estar relacionades amb fons procedents de la Unió Europea.
L'òrgan fiscal ha remès la seva postura en un termini de 24 hores i defensa que la resolució de la justícia europea dona suport a l'aplicació de la llei d'amnistia en aquest àmbit. El procediment afecta els dirigents independentistes reclamats pel Tribunal de Comptes per les despeses derivades de l'organització del referèndum de l'1 d'octubre i de l'acció exterior del Govern durant el procés independentista.
El futur de Puigdemont i Turull
El Tribunal Constitucional ja ha posat data a l'anàlisi del primer recurs relacionat amb l'aplicació de la llei d'amnistia presentat per un dels condemnats pel procés. El ple de l'òrgan de garanties debatrà el pròxim 22 de setembre la sol·licitud registrada per l'exconseller de la Generalitat Jordi Turull, en un moviment que arriba tot just uns dies després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) donés suport a la norma impulsada pel Govern.
En aquest sentit, el cas de Turull serà el primer a ser examinat pels magistrats. Una vegada resolt aquest recurs, el Constitucional continuarà estudiant la resta de peticions presentades per dirigents independentistes que busquen beneficiar-se de l'amnistia, entre ells l'expresident català Carles Puigdemont.
La decisió es produeix després de la sentència dictada el passat dijous per la Gran Sala del TJUE, que va concloure que la llei espanyola d'amnistia és compatible amb el dret comunitari. Els jutges europeus van considerar que la norma no perjudica els interessos financers de la Unió Europea, no vulnera el principi d'igualtat i tampoc entra en conflicte amb la legislació europea en matèria de terrorisme.
A més, el tribunal amb seu a Luxemburg va rebutjar els arguments plantejats per l'Audiència Nacional i el Tribunal de Comptes, en entendre que correspon a cada Estat membre regular aquest tipus de mesures dins de les seves competències. En relació amb les causes vinculades a la malversació del procés, el TJUE va precisar que els fets investigats no afecten fons comunitaris, sinó, en tot cas, a recursos procedents del pressupost nacional.
No obstant això, la justícia europea va introduir un matís rellevant en advertir que l'aplicació de l'amnistia no pot menyscabar el sistema de qüestions prejudicials, considerat un dels pilars de cooperació entre els tribunals nacionals i el TJUE. Per això, va assenyalar que els jutges espanyols podrien deixar sense efecte els terminis previstos en la llei si aquests impedissin esperar una resposta de Luxemburg.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
