El periodista i escriptor Fernando Ónega ha mort aquest dimarts a Madrid als 78 anys després d'una llarga i prolífica carrera que va arrencar en la Transició, com a autor dels discursos de l'expresident del Govern, Adolfo Suárez.
Pare de les també periodistes Cristina i Sonsoles, Fernando Ónega va iniciar la seva trajectòria el 1977 en ser nomenatdirector de Premsa i portaveu de la Presidència del Govern en el primer Executiu de Suárez. D'allí va néixer la històrica frase de l'expresident del “Puc prometre i prometo”.
Després d'abandonar la Moncloa, el 1979 va entrar a la Cadena SER, on va fer comentaris polítics a Hora 25 i va ser nomenat director d'Informatius el febrer de 1981, en un moment especialment delicat que va incloure l'intent de cop d'estat. Més endavant va assumir la direcció d'Informatius de la COPE entre el 1986 i el 1990.
No obstant això, la seva etapa més llarga la va desenvolupar a Onda Cero, cadena de la qual va ser director general en dues etapes, entre 1992 i 1993 i entre juliol de 2000 i gener de 2002. A més de les seves responsabilitats executives, va mantenir durant anys una presència constant com a comentarista polític.
A RTVE va dirigir els programes Siete días i Revista de Prensa, a més d'exercir com a director de Relacions Externes de la cadena. El 1993 es va incorporar a Telecinco, on va presentar diferents edicions dels informatius. El 1997 va fitxar per Antena 3, on fins al 1999 va dirigir Antena 3 Noticias en la seva edició nocturna.
En premsa escrita va dirigir el diari Diario Ya entre 1985 i 1986 i va col·laborar com a columnista en mitjans nacionals i autonòmics, entre ells La Vanguardia, La Voz de Galicia i El Progreso de Lugo. Des del febrer de 2019 presidia el diari digital 65ymás.com, orientat al públic sènior, on va continuar exercint com a articulista.
És autor dels llibres El termòmetre de la vida (2004), Puc prometre i prometo (2013), Joan Carles I. L'home que va poder regnar (2015) i Què ens ha passat, Espanya (2017). Ónega va rebre nombrosos reconeixements: Premis Ondas, Antena d'Or, Medalla Castelao, Micròfon d'Or, Premi Diego Bernal i el Premi APM d'Honor.
