El Rei Felip VI ha reconegut aquest dilluns que durant la colonització d'Amèrica per part dels conqueridors espanyols “hi va haver molt abús”, declaracions que s'han produït durant una visita al Museu Arqueològic Nacional de Madrid.
“També hi ha hagut lluites, diguem-ne, controvèrsies morals i ètiques quant a com s'exerceix el poder des del primer dia”, ha assenyalat Felip VI, qui ha esmentat les directrius dels Reis Catòlics i les Lleis d'Índies com a exemples d'intents normatius de regular la relació amb les poblacions indígenes.
Segons ha explicat, aquest marc jurídic reflectia “un afany de protecció”, però a la pràctica no sempre es va aplicar com estava previst. “La realitat fa que no es compleixi com es pretén i hi ha molt, molt abús”, ha afegit.
Les paraules del cap de l'Estat s'han produït en una conversa informal amb l'ambaixador de Mèxic a Espanya, Quirino Ordaz Coppel, captada en un vídeo difós posteriorment per la Casa Reial.
Aquest intercanvi s'ha produït durant un recorregut per l'exposició La meitat del món. La dona al Mèxic indígena, una mostra organitzada conjuntament pel Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya i la Secretaria de Cultura del Govern de Mèxic.
La visita del monarca no figurava en la seva agenda pública i es va produir sense anunci previ. El gest adquireix rellevància pel moment diplomàtic que travessen Espanya i Mèxic, caracteritzat per un progressiu desglaç després de diversos anys de tensions institucionals vinculades al debat històric sobre la conquesta.
La carta de López Obrador
L'origen d'aquesta tensió diplomàtica es remunta al 2019, quan el llavors president mexicà Andrés Manuel López Obrador va enviar una carta a Felip VI sol·licitant que la Corona espanyola demanés perdó pels abusos comesos durant la conquesta d'Amèrica. El Rei, d'acord amb la posició mantinguda pel Govern espanyol, no va respondre públicament a la missiva, una decisió que el mandatari mexicà va interpretar com un menyspreu.
Aquell episodi va obrir una etapa de refredament en les relacions bilaterals que es va perllongar durant anys. La tensió va assolir un nou punt quan l'actual presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, va decidir no convidar el Rei a la seva presa de possessió. Com a resposta, l'Executiu espanyol va optar per no enviar tampoc cap representant oficial a la cerimònia
En els últims mesos, tanmateix, ambdós països han donat senyals d'acostament, amb gestos diplomàtics i culturals orientats a rebaixar el conflicte. La mateixa exposició visitada aquest dilluns pel monarca s'ha convertit en un dels escenaris d'aquest procés.
Durant la seva inauguració el novembre passat, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, va pronunciar un discurs que va ser interpretat com un primer pas en aquesta direcció. “La història compartida entre Espanya i Mèxic, com tota història humana, té clarobscurs. Hi ha hagut dolor i injustícia cap als pobles originaris. Hi va haver injustícia, just és reconèixer-ho i lamentar-ho”, va afirmar aleshores el cap de la diplomàcia espanyola.