Si no es produeixen nous esdeveniments inesperats, la classe política espanyola entrarà aquesta pròxima setmana també en 'estat d'eclipsi', amb Espanya sencera pendent del fenomen lunar previst per al pròxim dia 12.
Amb el PP maniobrant amb la seva majoria absoluta al Senat per mantenir el desgast al Govern també a l'agost, Pedro Sánchez aprofitarà les seves vacances a Lanzarote per fixar el 'full de ruta' política per al que resta de 2026 amb la vista posada en la doble cita electoral de 2027: generals d'una banda, municipals, autonòmiques, forals i als cabildos a les Illes, de l'altra.
El president del Govern manté, en aquest escenari, una convicció i alguns dubtes. La convicció és la presentació al Congrés dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE).
Seran uns comptes públics "expansius i socials" que, encara que tot fa preveure que seran tombats, es convertiran en el programa electoral del PSOE per al cicle electoral. Inversió social, pujada de pensions, beques i SMI, infraestructures i una aposta per la continuïtat de l''agenda progressista' per confrontar amb els pactes signats pel PP contra la ultradreta Vox i la seva agenda revisionista assajada a les CCAA.
Ajustos a Ferraz i crisi de govern?
Entre els dubtes que ha de resoldre Sánchez en aquesta aturada estiuenca hi ha si fa cas a algunes de les peticions del seu entorn, que fa mesos que advoquen per un "cop d'efecte" per intentar insuflar 'oxigen' a les deprimides bases socialistes, sacsejades pels casos de corrupció i l'activitat dels jutjats.
Alguns dirigents territorials i candidats a alcalde desitjarien afrontar la precampanya de les seves municipals i autonòmiques amb un canvi integral al Govern. L'acceleració de les preceptives sortides d'alguns ministres-candidats, com Óscar López i Diana Morant, podria oferir al president l'oportunitat d'afrontar un ajust a l'Executiu amb la sortida d'alguns ministres "cremats", com és el cas del titular d'Interior, Fernando Grande Marlaska, acorralat en diversos fronts.
No obstant això, fonts del PSOE consultades per 'ElConstitucional.es' expressen els seus dubtes sobre la possibilitat que Sánchez abordi al setembre una crisi en el seu gabinet per desfer-se d'un dels ministres que l'ha acompanyat des del minut u del seu mandat, com és el cas del citat Marlaska o de Margarita Robles.
Una altra cosa és al PSOE. A Ferraz, Sánchez haurà de designar el Comitè Electoral que haurà de dissenyar les estratègies i les campanyes de les generals i de les autonòmiques i municipals que abans van pilotar noms que ja no hi són: Iván Redondo, José Luis Ábalos, Santos Cerdán o Adriana Lastra.
I aquí sí que hi ha la possibilitat que el president decideixi reforçar una secretària d'Organització, Rebeca Torró, el paper de la qual provoca recel i crítiques a les federacions territorials del PSOE.
'Fronts' basc i català... i Sumar
Finalment, en el seu full de ruta per al retorn al setembre, Sánchez haurà d'afrontar una doble agenda amb dos dels seus socis fonamentals, PNV i Junts.
Amb el partit d'Aitor Esteban, el president té pendent de complir una promesa pendent: la culminació de les transferències pendents de l'Estatut de Gernika amb el traspàs polèmic de la Seguretat Social. Si Sánchez compleix, hi haurà cimera amb el lehendakari Imanol Pradales —suspesa al juliol— i el PNV podria donar el seu 'sí' als PGE.
I en el front català, Sánchez haurà d'afrontar el presumible cop d'efecte d'un Junts acorralat en les enquestes per la ultradreta de l'Aliança Catalana de Silvia Orriols. Un cop d'efecte que alguns dirigents del PSC situen en el retorn a Espanya de Carles Puigdemont després de l'aval del TJUE a la Llei d'Amnistia.
Una 'sacsejada política' en el tauler que podria coincidir amb dues dates simbòliques per a l'independentisme: la Diada de l'11 de setembre o l'aniversari del referèndum de l'1 d'octubre.
I per al president queda encara un front més per observar, aquest des de la barrera: la resolució de la crisi de Sumar, la culminació del relleu de Yolanda Díaz i l'evolució definitiva del projecte de Gabriel Rufián per unir l'«esquerra a l'esquerra» del PSOE. De tots aquests factors dependran, en bona mesura, les expectatives de Sánchez a les urnes.
De tot això dependrà un calendari que alguns propers a l'inquilí de La Moncloa barrunten des de fa setmanes: si els Pressupostos cauen derrotats, hi haurà dissolució de les Corts i convocatòria d'eleccions generals en el primer trimestre del 2027, previsiblement al març.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.