José María Aznar ha reaccionat amb duresa a l'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a la Llei d'Amnistia. L'expresident del Govern ha advertit que "l'agressió sediciosa al dret no ha de quedar impune, ni de bon tros recompensar-se", tot just uns minuts després que es conegués la sentència de la cort de Luxemburg.
Aznar ha pronunciat aquestes paraules durant el Libertas Forum organitzat pel Partit Popular Europeu a Madrid, una trobada que reuneix dirigents conservadors d'Europa i Iberoamèrica per debatre sobre democràcia, populisme i autoritarisme. La sentència europea es va conèixer al voltant de deu minuts abans de la seva intervenció, convertint-se en un dels eixos principals del seu discurs.
Aznar reclama que el procés mantingui conseqüències
L'expresident ha defensat que democràcia, sufragi universal, Estat de dret i imperi de la llei han d'avançar junts. Al seu parer, una de les principals amenaces polítiques actuals és l'intent d'enfrontar la voluntat democràtica amb el compliment de la llei, una contraposició que considera especialment visible en el desafiament independentista del 2017.
"Hem de combatre sense descans una de les pitjors desviacions polítiques del nostre temps, l'intent de confrontar i enfrontar democràcia i llei", ha afirmat. Aznar ha utilitzat aquest plantejament per sostenir que l'aval europeu a l'amnistia tampoc pot esborrar la responsabilitat política dels qui van impulsar la ruptura unilateral a Catalunya.
L'excap de l'Executiu ha portat la seva reflexió més enllà de les fronteres espanyoles i ha demanat als seus socis europeus que considerin qualsevol atac a l'ordre constitucional d'un Estat membre com un problema per a tota la Unió. "Quan s'ataca la integritat constitucional d'un Estat membre, l'agredit és el conjunt del sistema institucional europeu", ha remarcat.
Aznar sosté que les constitucions nacionals serveixen de fonament per als tractats comunitaris i que ambdues estructures s'enfronten a perills similars. "La unitat d'Espanya, de França, d'Alemanya o d'Itàlia és el fonament de la unitat d'Europa", ha defensat davant els assistents al fòrum.
També ha advertit que determinades aspiracions nacionalistes busquen debilitar els Estats per reconstruir Europa a partir de territoris més petits i enfrontats. Segons Aznar, aquestes pretensions aspiren a "esquerdar els carreus de la Unió" i generar un continent format per fragments "empetitits, empobrits i enfrontats".
El TJUE dona suport a l'amnistia enfront del dret europeu
La Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha establert que el dret comunitari permet una llei destinada a reduir les tensions institucionals i polítiques a Catalunya i facilitar un procés de reconciliació. Els magistrats situen l'aprovació i aplicació d'una amnistia dins de les competències dels Estats membres.
La sentència respon a les qüestions plantejades per tribunals espanyols sobre els interessos financers de la Unió i la normativa europea contra el terrorisme. La cort conclou que la llei espanyola resulta compatible amb aquestes disposicions, encara que qüestiona el termini rígid de dos mesos imposat als jutges per aixecar determinades responsabilitats o paralitzar procediments.
La resolució reforça l'aplicació de l'amnistia i pot facilitar que arribi a dirigents independentistes que encara romanen fora del seu abast. El cas de Carles Puigdemont continuarà depenent dels tribunals espanyols, especialment de la interpretació sobre la malversació i del recurs pendent davant el Tribunal Constitucional.
El PP respecta la sentència, però manté el seu rebuig polític
La direcció nacional del Partit Popular ha reaccionat amb un to més contingut que Aznar. Gènova ha traslladat el seu "respecte absolut" a la sentència i ha subratllat que els demòcrates han d'acceptar les resolucions judicials amb independència que coincideixin amb les seves posicions polítiques.
El PP recorda, però, que el pronunciament europeu es limita a qüestions concretes relacionades amb el dret comunitari. La sentència tampoc analitza l'oportunitat política de l'amnistia ni substitueix els tribunals espanyols encarregats d'aplicar-la en cada procediment. Els populars intenten així rebaixar la lectura de victòria definitiva que fa el Govern.
"El Govern intentarà presentar aquesta sentència com el final del debat. S'equivoca", han assenyalat fonts de Gènova. El partit manté que la discussió afecta també la negociació política que va permetre la investidura de Pedro Sánchez i considera "moralment inacceptable" intercanviar suports parlamentaris per beneficis penals.
La formació insisteix que cap resolució elimina la responsabilitat política dels dirigents independentistes pel que va passar a Catalunya. Al mateix temps, Gènova remet a l'estratègia presentada per Feijóo en l'últim congrés del PP català, centrada a deixar enrere el procés i traslladar el debat cap a l'habitatge, la sanitat, la seguretat i la reducció d'impostos.
La ultradreta Vox ha triat una lectura diferent i ha aprofitat la decisió per reforçar el seu discurs contra les institucions comunitàries. El seu cap de delegació al Parlament Europeu, Jorge Buxadé, sosté que la unitat d'Espanya haurà de ser defensada des de l'àmbit nacional "sense esperar" l'empara d'organismes internacionals. Vox també ha exigit explicacions als qui van assegurar que Brussel·les terminaria anul·lant l'amnistia o facilitant la detenció de Puigdemont.
Una defensa del centre allunyada de l'ambigüitat
L'amnistia ha ocupat una part destacada de la intervenció d'Aznar, però el seu discurs també ha inclòs un missatge intern dirigit al Partit Popular. L'expresident ha reivindicat el centre polític com "una actitud" i "una aposta per la moderació", encara que ha rebutjat que aquesta posició obligui a diluir les propostes per agradar a tots els electorats.
Aznar ha recordat el procés iniciat el 1990 per integrar dins del PP tot l'espai situat "a la dreta de l'esquerra". Aquell projecte, construït sota el lema "Centrats en la llibertat", va convertir els populars en una alternativa nacional capaç d'arribar posteriorment a La Moncloa.
Per a l'expresident, ocupar el centre significa buscar acords, preferir les reformes a les ruptures, confiar en les institucions i respectar els qui discrepen dins de la llei. La moderació tampoc pot convertir-se en una renúncia a defensar plantejaments propis ni en una simple estratègia per capturar el vot flotant.
"Jo mai he cregut que el PP només tingui èxit quan deixa d'assemblar-se al PP", ha assegurat. Aznar ha rebutjat que el partit hagi d'imitar el PSOE o quedar arrossegat per les posicions de la ultradreta, i ha demanat una oferta recognoscible que pugui atraure ciutadans procedents de diferents espais polítics.
Aznar dona suport a Feijóo i reclama un PP recognoscible
L'expresident també ha donat suport expressament a Alberto Núñez Feijóo, de qui ha dit que lidera "la millor versió del Partit Popular", capaç d'integrar l'experiència d'un gran partit nacional i presentar-se com una alternativa de Govern.
Aznar considera que el PP pot reunir els qui busquen un canvi polític a Espanya sense recórrer a propostes ambigües ni assumir les "extravagàncies impracticables" dels extrems. "El PP no és succedani ni recanvi de ningú; és una alternativa real, tan centrada com definida", ha sentenciat.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
