Gabriel Rufián manté oberta la seva decisió sobre les eleccions generals del 29 de novembre i continua defensant la col·laboració entre les esquerres per impedir un Govern de PP i Vox. El portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés escolta les diferents forces i planteja condicions per repetir com a candidat del seu partit, segons fonts properes consultades per EFE. La convocatòria anunciada aquest dilluns pel president del Govern, Pedro Sánchez, accelera un debat que fa mesos que intenta treure dels despatxos.
La posició que traslladen els seus allegats combina dos objectius. Per una banda, mantenir l'aposta per una confluència província per província, amb participació de les esquerres sobiranistes i estatals. Per altra, comptar amb condicions de treball i influència en l'estratègia d'ERC si torna a encapçalar la seva candidatura. El seu entorn adverteix a EFE que, si no es respecta aquest mínim, "se n'anirà a casa". És una advertència transmesa per aquestes fonts, mentre ell encara no ha anunciat quin paper assumirà.
Els missatges recollits per 'Cadena SER' i 'laSexta' coincideixen que està reflexionant i escoltant. Els seus allegats consideren l'avançament "precipitat i irresponsable" perquè "la suma no dona" i reclamen generositat per respondre al risc d'una majoria de la dreta i la ultradreta. "Mai ha deixat una batalla sense lluitar", assenyalen a la SER, encara que subratllen que les condicions per afrontar-la són més importants que mai. Aquest diagnòstic expressa la seva valoració de l'escenari electoral, el resultat del qual decidiran les urnes.
Una unió província per província
La fórmula de Rufián busca aprofitar la força de cada organització al seu territori i evitar que la competència entre candidatures progressistes faciliti escons a PP i la ultradreta Vox. El Congrés s'elegeix per circumscripcions provincials, de manera que importa tant el volum de vots com la seva distribució. Un acord d'aquest tipus exigiria pactar on concórrer junts, qui encapçala les llistes i com conservar la representació de les diferents forces; tots aquests aspectes continuen pendents.
La seva iniciativa té un recorregut públic. Al febrer va compartir un acte a Madrid amb Emilio Delgado, diputat autonòmic de Más Madrid; a l'abril va debatre a Barcelona amb l'eurodiputada i exministra d'Igualtat Irene Montero, de Podemos; i al juny va portar aquesta conversa a València amb l'exvicepresidenta valenciana Mónica Oltra. Les trobades han servit per obrir el debat entre sensibilitats que avui necessiten negociar amb el calendari electoral a sobre, tot i que no han desembocat en una coalició tancada.
La sintonia amb Montero forma part d'aquest recorregut. Ambdós van defensar a l'abril que ERC i Podemos impulsessin la unió de les esquerres i, al maig, Rufián la va descriure a 'Cara al Show', de 'laSexta', com a "presidenta del que vulgui". És un suport polític públic que ajuda a explicar la seva proximitat, però no equival a un acord electoral per al 29N ni a una decisió sobre qui ha de liderar-lo.
El passat 27 de setembre, a 'Salvados', va tornar sobre aquesta possibilitat. Va deixar oberta una col·laboració entre ERC i Podemos a Catalunya, així com acords recíprocs per evitar competir pel mateix electorat, però va explicar que no es veia en una candidatura fora de Catalunya. També va rebutjar que la solució consistís a posar-se al capdavant i esperar que els altres el seguissin. La seva crida a entendre's va ser rotunda. "Si Sumar, Podemos i la mare que ens va parir no ens posem d'acord, ens mereixem que ens arrasin", va afirmar.
El mantra de la unidad de la izquierda: "si no nos ponemos de acuerdo, merecemos que nos arrasen"
— Salvados (@salvadostv) September 24, 2026
Domingo 27 (21.30h), cinco votantes de izquierdas ponen a @gabrielrufian ante el espejo. pic.twitter.com/FUgpSvECi7
L'avançament converteix aquestes converses en una negociació urgent. Movimiento Sumar, Izquierda Unida, Más Madrid i Comuns treballen en el Frente Amplio, la presentació del qual està prevista per al 17 d'octubre. Montero ha proposat primàries obertes els dies 14 i 15 per a triar una candidatura compartida. La participació de Podemos i el lideratge de l'espai continuen sense tancar-se, mentre les forces sobiranistes mantenen les seves pròpies estratègies.
Les condicions per a seguir a ERC
La direcció d'ERC vol que Rufián repeteixi. La seva secretària general, Elisenda Alamany, l'ha definit aquest dilluns com "el millor valor que tenim per a aquesta convocatòria" i ha anunciat l'inici del procés intern. També ha descartat que el president del partit, Oriol Junqueras, aspiri a encapçalar la llista al Congrés, perquè el seu objectiu és ser candidat a la presidència de la Generalitat.
Aquest suport conviu amb les diferències estratègiques que s'han fet visibles durant els últims mesos. ERC manté la voluntat de presentar-se amb les seves pròpies sigles, mentre Rufián insisteix a buscar una col·laboració més àmplia. A 'Salvados' va reconèixer haver pensat a abandonar el partit i la política. Ara els seus allegats situen la continuïtat en les condicions per a treballar i participar en les decisions, sense anunciar una sortida cap a una altra formació.
La discussió té terminis immediats. Els aspirants a encapçalar les llistes republicanes han de recaptar avals equivalents al 5% de la militància, uns 400 suports, des d'aquest dimarts fins al diumenge 11 d'octubre. Si només es presenta una candidatura, serà designada directament; si n'hi ha més d'una, hi haurà votació. ERC preveu tenir les seves llistes aprovades el 17 d'octubre.
Abans de la convocatòria, Rufián ja havia demanat a Sánchez "cap fred" després del rebuig dels decrets d'habitatge. El divendres va advertir que molts votants d'esquerres no volien donar suport al PSOE i no trobaven una alternativa que els convencés. A 'Salvados' també havia situat l'habitatge com una amenaça per a tot l'espai progressista i reclamat mesures contra l'especulació. Aquest dilluns ha compartit a Instagram un fragment d'un discurs anterior en el qual expressava el seu rebuig a un Executiu de Feijóo i Abascal i al sofriment social que, al seu judici, portaria.
