El Partit Popular ha sortit aquest dilluns en defensa de la proposta anunciada per Alberto Núñez Feijóo per a reconèixer el concebut no nascut a efectes de determinades ajudes públiques. Des de la direcció nacional sostenen que la iniciativa no suposa un gir en la posició del partit, sinó que respon a una línia política ja recollida en la seva ponència ideològica i aplicada anteriorment a Galícia durant l'etapa de Feijóo al capdavant de la Xunta.
Des de Génova han rebutjat les acusacions llançades per partits d'esquerra, que consideren que la mesura suposa un retrocés en els drets reproductius de les dones. Fonts de l'equip de Feijóo han defensat que l'objectiu de la futura norma és "donar suport a la maternitat, afavorir la conciliació" i oferir més suport a les famílies, en un context marcat pel descens de la natalitat.
Per a donar suport a aquesta posició, el PP recorda que la referència al concebut no nascut ja figura en la Ponència Política aprovada durant el congrés nacional celebrat el 2025, on el partit va defensar que aquesta circumstància pogués tenir-se en compte per a accedir a determinats beneficis familiars. El mateix document programàtic recull textualment que "el concebut no nascut ha de ser pres en consideració per a accedir a beneficis familiars", dins d'un capítol dedicat a la família com a "prioritat" del partit. El text va més enllà en defensar que la natalitat "hauria d'ocupar un lloc central en l'agenda política" i en rebutjar el que descriu com una visió de la família com a "espai opressiu".
La direcció nacional també ha subratllat que Feijóo ja va impulsar una mesura similar a Galícia durant la seva etapa com a president autonòmic. La llei gallega de suport a les famílies, aprovada el 2011, contempla que el fill concebut pugui computar-se en determinats supòsits relacionats amb les famílies nombroses quan això suposi un major benefici per als interessats. "S'assimilarà al descendent el fill o filla concebut o concebuda, i sempre que mitjançant l'aplicació d'aquesta assimilació s'obtingui major benefici".
El gir d'Ayuso: de l'avortament "legal i segur" a legislar per al "no nascut"
La llei aprovada a l'Assemblea de Madrid el passat 2 de juliol, impulsada per Isabel Díaz Ayuso amb els vots de PP i Vox, reconeix el que s'anomena 'nasciturus' com un membre més de la unitat familiar a efectes administratius des que s'acredita l'embaràs, donant accés a ajudes i beneficis fiscals vinculats al naixement. El text va arribar al ple amb retard, ja que estava previst que es votés el 18 de juny, però la Mesa de l'Assemblea va frenar la seva tramitació un dia abans després que el PSOE-M advertís que l'expedient estava incomplet.
Entre els detalls de la norma figura que les famílies amb dos fills que esperin un tercer podran accedir als beneficis a partir de l'endemà de la fi de la setmana 14 de gestació, mitjançant un certificat de "família assimilada a família nombrosa" vàlid fins a tres mesos després de la data prevista de part. En els embarassos múltiples, cada concebut es comptabilitzarà de forma independent. Durant la seva tramitació, el PP va incorporar tres esmenes, una per unificar la setmana mínima de gestació exigida, una altra que habilita el desenvolupament reglamentari de la llei i una tercera per permetre la seva tramitació tant de forma telemàtica com presencial.
La norma arriba, a més, acompanyada d'un canvi de discurs en la pròpia Ayuso. La presidenta madrilenya, que el 2023 va defensar en una entrevista a Antena 3 que l'avortament "hauria de ser legal, segur", encara que "poc freqüent", parla ara que "cada vida importa des del primer sospir" i presenta aquesta llei com a part d'una agenda per "legislar per al no nascut", un gir que contrasta amb la seva posició de fa tot just dos anys.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
