El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat aquest dijous que les persones nacionalitzades per la denominada 'llei de nets' puguin votar en els comicis del 29 de novembre, després que el Tribunal Suprem suspengués el vot dels qui no demostrin ser descendents d'exiliats, i ha subratllat que, si es té passaport espanyol, s'ha de poder exercir aquest dret.
En una entrevista a COPE, Illa ha sostingut que el sufragi és un dret “fonamental” i ha lamentat que alguns sectors posin en qüestió la legitimitat de les eleccions, en al·lusió també a les crítiques al vot per correu.
“El dret a vot és sagrat”, ha afirmat el president de la Generalitat, que ha afegit: “Em sap greu que 168.000 persones que tenen el passaport espanyol, per una decisió sense precedents del Tribunal Suprem, no puguin exercir aquest dret, quan l'han exercit alguns d'ells en anteriors convocatòries electorals”.
Montse Mínguez i la polèmica per les propietats immobiliàries de la seva parella
Preguntat per la renúncia de la portaveu de l'Executiva Federal del PSOE, Montse Mínguez, després de la polèmica per les propietats immobiliàries de la seva parella, Illa ha qualificat les crítiques de “moltes vegades no contrastades i excessives”, i ha explicat que la socialista va dimitir pel patiment que veia en el seu entorn familiar.
Sobre si és compatible defensar l'habitatge i conviure amb una persona dedicada al negoci immobiliari, el president català ha afirmat que la parella de Mínguez no ha fet res “il·legal”, que compleix amb la llei i que no hi veu cap contradicció.
Amnistia i nou finançament autonòmic
En relació amb l'amnistia, Illa ha reiterat que la norma ha millorat la convivència a Catalunya i s'ha recolzat en la validesa que li va atorgar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Respecte al nou finançament autonòmic, ha defensat la seva proposta i ha assegurat que cap comunitat autònoma (CCAA) perd diners amb el traspàs de 21.000 milions d'euros de l'Estat a les comunitats. A més, ha rebutjat que el model suposi un sistema de “quota” o un privilegi per a Catalunya.
Català a l'escola i immigració
Preguntat per la immersió lingüística a Catalunya i per la norma que obliga a impartir almenys el 25% de les classes en castellà, Illa ha sostingut que les polítiques de defensa del català del Govern compten amb un “amplíssim consens social” i que el model garanteix, al final de l'etapa escolar, el domini d'ambdues llengües.
Sobre immigració, el president de la Generalitat ha rebutjat vincular-la a la falta de seguretat, cosa que ha qualificat de “demagògic”, i ha explicat que la seguretat a Catalunya ha millorat amb l'augment d'agents dels Mossos d'Esquadra i d'un 10% de la plantilla de jutges.
