L'alcalde de Móstoles del Partit Popular, Manuel Bautista, ha estat citat el 9 d'octubre com a investigat en la causa per la denúncia que li va posar una exregidora per assetjament sexual i laboral. Així ho ha decidit la jutgessa de la plaça 2 de la Secció de Violència sobre la Dona del Tribunal d'Instància de la localitat, que al seu torn, ha citat a cinc testimonis, segons ha avançat 'El País'.
Així mateix, l'agència 'EFE' ha avançat que entre els testimonis es troben l'advocat de la querellant, el també exregidor Raúl Gallego Parrondo, que va dimitir el març passat de la seva acta de regidor després de mostrar la seva solidaritat amb la seva companya i l'excap de Comunicació de l'Ajuntament David Zamorano.
L'exregidora del PP de Móstoles va ratificar el 29 de juny la querella presentada contra el regidor, detallant a la jutgessa instructora que hi va haver tres presumptes proposicions sexuals de les quals va ser objecte i el rebuig de les quals va resultar en un suposat assetjament laboral. La querella es dirigeix contra l'alcalde i contra el mateix partit per presumptes delictes d'assetjament sexual, assetjament laboral, lesions, coaccions, revelació de secrets i atemptat contra la integritat moral.
L'advocat de la denunciant, Antonio Suárez-Valdés va qualificar la compareixença de la seva clienta com "una declaració absolutament creïble, coherent i molt adequada", i va destacar que l'exregidora "ha pogut il·lustrar a la seva senyoria com l'alcalde de Móstoles li va fer proposicions de tipus sexual en tres ocasions diferenciades, en un període curt de temps". Segons l'exregidora, va rebutjar tres propostes, i que arran d'aquest rebuig, es va iniciar un procés de presumpte assetjament laboral.
Bautista sol·licita la nul·litat
Manuel Bautista, ha presentat un recurs d'apel·lació davant l'Audiència Provincial de Madrid, davant la decisió de la jutgessa que va confirmar l'admissió a tràmit de la querella presentada. En aquest sentit, la seva defensa sol·licita la nul·litat de l'acte que va desestimar el recurs de reforma i demana que es deixi sense efecte l'admissió de la querella en entendre que la resolució no concreta quins fets poden atribuir-se al regidor, ni quins són els indicis que justificarien la continuació del procediment. L'advocat manté que el jutjat es limita a realitzar afirmacions genèriques sobre la possible rellevància penal dels fets denunciats, sense explicar de quina manera concorren els elements dels delictes investigats.
El recurs també qüestiona que el jutjat apreciés l'existència d'indicis suficients per continuar amb la instrucció. La defensa afirma que no s'especifiquen els fets concrets que s'imputen a Bautista ni les diligències practicades que permetin sostenir l'existència d'un il·lícit penal. Un altre dels principals arguments de l'apel·lació se centra en la validesa de la querella. A més, la defensa també manté que aquesta va ser presentada sense el poder especial exigit per l'article 277 de la Llei d'enjudiciament criminal i sosté que aquest defecte era insubsanable, per la qual cosa el jutjat mai no hauria d'haver-la admès a tràmit.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
