La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha remès un informe al Jutjat Central de Vigilància Penitenciària en el qual mostra el seu rebuig a que es concedeixi el règim de semillibertat a l'exdirigent d'ETA Soledad Iparraguirre, coneguda com Anboto. El Ministeri Públic adverteix d'una “conversió encoberta” de la seva actual classificació penitenciària en un tercer grau.
A finals de març, el Govern basc va acordar atorgar a Iparraguirre el règim de semillibertat mitjançant l'aplicació de l'article 100.2 del Reglament Penitenciari. Aquesta decisió, segons va defensar la portaveu de l'Executiu autonòmic, María Ubarretxena, obeeix a la voluntat de dispensar-li “el mateix tractament que a qualsevol altra persona reclusa en el sistema penitenciari basc”.
El fiscal de Vigilància Penitenciària de l'AN, Carlos García-Berro, sosté ara que s'ha fet un “ús indegut” d'aquest precepte, que regula la flexibilització del compliment de les penes privatives de llibertat, segons ha assenyalat aquest divendres el Ministeri Públic en una nota de premsa.
Un tercer grau encobert i anticipat
En el seu escrit, el representant de la Fiscalia argumenta que aquest article “no pot funcionar” com a via per a concedir un “tercer grau anticipat per via reglamentària”. Recorda a més que tampoc permet articular “activitats ordinàries de reinserció social externes”, sinó que ha d’operar com a “mecanisme excepcional i puntual per a activitats concretes” i “incompatibles” amb el règim ordinari, “i sempre dins de l’itinerari progressiu”.
Davant d'això, el fiscal considera que la resolució del departament de Justícia d'Euskadi “desnaturalitza la institució” en “permetre sortides diàries, amb doble activitat externa”, és a dir, de matí i tarda. Al seu parer, es tracta d'un esquema propi del tercer grau, “sense que la penada hagi accedit a aquest grau”.
García-Berro incideix també en què s'ha produït una “vulneració frontal” del principi de progressivitat, atès que Iparraguirre “no ha assolit el compliment” de les tres quartes parts de la pena imposada.
Recorda que “només ha gaudit d’un permís de dos dies”, i que “aquest permís va ser concedit administrativament, sense control judicial, i no existeix experiència progressiva de sortides prolongades ni reiterades”. Per això, recalca que la progressivitat “és un principi estructural” del sistema penitenciari, “el trencament del qual és especialment greu en delictes de terrorisme”.
El fiscal del cas retreu igualment la “manca de motivació reforçada” en la decisió adoptada pel Govern basc. Subratlla que, “tractant-se d’una terrorista d’extrema notorietat i especial gravetat, la concessió del 100.2 hauria exigit una motivació reforçada, una valoració específica de l’impacte social i victimològic i una justificació expressa de per què es prescindeix de la progressió ordinària”.