La visita de Javier Milei ha elevat la confrontació entre Pedro Sánchez i el Partit Popular a 38 dies de les eleccions generals del 29 de novembre. El president argentí va anomenar ahir el cap del Govern "impresentable dictador" i "delinqüent lladre", va animar a treure els socialistes "a puntades de peu" i va rebre després una abraçada d'Isabel Díaz Ayuso i el suport de Santiago Abascal per videotrucada. Sánchez va respondre des de Burgos vinculant els seus adversaris amb les polítiques del mandatari argentí i reclamant quatre anys més de Govern progressista.
La jornada va deixar dues maneres diferents d'afrontar la relació amb Milei dins de la dreta espanyola. Alberto Núñez Feijóo va dedicar la seva agenda a Sevilla a presentar propostes d'habitatge, mentre la presidenta madrilenya va protagonitzar la rebuda institucional a l'argentí. El líder de la ultradreta Vox, de precampanya per Galícia i Astúries, va justificar la seva absència per aquests compromisos i va aprofitar la seva conversa a distància per felicitar Milei pel seu discurs. Aquesta combinació va donar a Sánchez arguments per insistir que les diferències d'agenda conviuen amb una proximitat política que els electors han de valorar abans de votar.
Sánchez porta el pols als drets socials
"Formeu tots la mateixa penya, Milei, Feijóo i Abascal, la de les retallades, la tisorada i també la motoserra", va afirmar el president al Fòrum Evolució de Burgos. Sánchez va ironitzar amb les dificultats dels seus adversaris per gestionar la visita i els va retreure que ara no sabessin "on ficar-se ni on ficar-lo". La seva advertència va anar més enllà dels insults rebuts. Va sostenir que, si Feijóo i Abascal governen, faran amb Espanya el que Milei està fent amb l'Argentina, i va pronosticar una victòria socialista per enviar-los electoralment "al serrador".
El PSOE havia preparat des de primera hora la seva resposta amb una lona a Ferraz que donava la benvinguda a Milei en nom de "los zurdos y las zurdas". Sánchez va reivindicar aquesta identitat en un vídeo i la va traslladar a la tarda al míting, acompanyat de samarretes i cartells de "Orgull esquerrà". El missatge va enllaçar les desqualificacions de l'argentí amb la defensa de les pensions, les pujades salarials i els drets de les dones. A Burgos, el president va reiterar a més el seu compromís d'impulsar una reforma constitucional per blindar el dret a l'avortament.
L'ocupació i el salari mínim van ocupar una part central d'aquesta resposta. Sánchez va contraposar els 22,6 milions d'afiliats a la Seguretat Social amb el treball informal a l'Argentina i va prometre noves pujades del salari mínim durant els anys que governi. La xifra espanyola correspon a la sèrie diària de mitjans d'octubre. L'SMI vigent ascendeix a 1.221 euros bruts mensuals en catorze pagues, enfront dels 735,90 euros de 2018, un increment nominal proper al 66%. El president va relacionar aquestes millores amb els ingressos que sostenen les pensions, la revalorització de les quals conforme a l'IPC va defensar davant els assistents.
Sánchez també va recórrer al Fons Monetari Internacional per discutir les lliçons econòmiques de Milei. Les previsions d'octubre situen el creixement d'Espanya en el 2,5% per al 2026, enfront de l'1,1% de la zona euro i el 2,1% de l'Argentina. El president pretén recolzar en aquests resultats el seu argument que creixement, protecció social i millora dels salaris poden avançar junts. Amb la visita del dirigent argentí, aquesta discussió ha guanyat presència en una precampanya en la qual els socialistes busquen mobilitzar els qui temen un retrocés en serveis públics i drets.
Ayuso abraça i Abascal aplaudeix
Ayuso va oferir la imatge de major proximitat política amb Milei. La presidenta de la Comunitat de Madrid el va rebre ahir a la tarda a les instal·lacions del Canal de Isabel II, amb una abraçada difosa pel Govern autonòmic. La reunió es va celebrar a porta tancada, sense accés dels mitjans ni roda de premsa posterior. Després, la dirigent del PP va escriure que sentia un profund afecte per l'Argentina i va expressar el seu suport al rumb del mandatari. "Els seus èxits seran també els nostres. Madrid és i sempre serà casa seva", va afirmar.
L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, havia defensat prèviament la trobada apel·lant al "respecte i cortesia institucional" deguts a un cap d'Estat. Al mateix temps, va dirigir les seves crítiques contra Sánchez, a qui va acusar de preferir parlar de Milei per evitar els problemes d'habitatge, la cistella de la compra o les dificultats per arribar a final de mes. El mandatari argentí va comptar també en el seu esmorzar informatiu amb la presència de representants del PP, entre ells els presidents del Senat i de l'Assemblea de Madrid, a més d'Esperanza Aguirre.
Abascal va donar suport expressament a les desqualificacions contra el president del Govern. Durant la visita de Milei a la Fundación Disenso, on el van rebre Ignacio Garriga, Jorge Martín Frías i José María Figaredo, ambdós dirigents van mantenir una videotrucada que va ser difosa públicament. L'argentí va fer broma amb què a Espanya deien que Abascal ja no el volia i va celebrar que "no hi ha res més divertit que donar puntades de peu a culs esquerrans". Quan van parlar dels insults a Sánchez, el líder de la ultradreta Vox va respondre entre rialles i mostres d'acord. "Tot molt ben dit", li va traslladar.
Feijóo, per la seva banda, va presentar a Sevilla la seva pròpia oferta sobre habitatge, amb la promesa d'impulsar en els primers cent dies tres projectes legislatius sobre sòl, ocupació i propietat horitzontal. També va anunciar deduccions per a propietaris i inquilins que prolonguin els seus contractes amb pujades inferiors a l'IPC i va reiterar el seu objectiu de construir un milió d'habitatges durant la legislatura. Sánchez va aprofitar aquest acte per ironitzar amb què el líder popular estava parlant de "pizzes i de pisos", mentre Abascal recorria a una trobada per pantalla amb el seu aliat argentí.
La resposta institucional davant els insults de Javier Milei
El Govern va respondre als atacs mitjançant una condemna del Ministeri d'Afers Exteriors. El departament de José Manuel Albares va rebutjar els "insults i calúmnies" contra Sánchez i va denunciar l'intent de fomentar un clima de polarització entre espanyols i entre dos països amb una estreta relació històrica. El comunicat va defensar la sobirania d'Espanya i les seves institucions democràtiques davant les ingerències externes. La visita va tenir caràcter privat i va transcórrer sense una reunió de Milei amb el president del Govern.
L'agressivitat del mandatari argentí va arribar també als periodistes que li van preguntar per les seves relacions amb PP i Vox. A una reportera de la Cadena SER que va voler saber si la seva presència incomodava ambdues formacions li va respondre amb desqualificacions sobre la seva capacitat intel·lectual. Durant l'esmorzar informatiu també va arremetre contra el diari argentí 'Clarín'. La seva agenda va incloure, a més, una intervenció a la Universitat Rey Juan Carlos, on es van produir protestes contra la seva presència.
L'antecedent del 2024 ajuda a explicar l'abast polític d'aquesta nova visita. Aleshores, les acusacions de Milei contra Begoña Gómez durant un acte organitzat per Vox van desencadenar una crisi diplomàtica i la retirada de l'ambaixadora espanyola a Buenos Aires. Un mes després, Ayuso li va lliurar la Medalla Internacional de la Comunitat de Madrid. La relació entre tots dos dirigents ha continuat des d'aleshores, mentre el president argentí ha mantingut els seus atacs contra Sánchez i la seva proximitat a la ultradreta espanyola.
La possibilitat d'un nou viatge queda ara vinculada a la Cimera Iberoamericana del 4 i 5 de novembre a Madrid. Durant la seva trobada d'ahir, Ayuso va demanar a Milei que acudís a aquesta cita, per a la qual l'argentí encara no havia confirmat la seva assistència. Ell, al seu torn, va convidar la presidenta madrilenya a visitar l'Argentina. Segons la informació facilitada per l'Executiu autonòmic, tots dos van abordar també la situació política dels seus països, la immigració a Ceuta i les objeccions d'Ayuso a la aplicació electoral de la 'llei de nets'.
