La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha deixat aquest dissabte en mans de Pedro Sánchez qualsevol decisió sobre un possible avançament electoral, tot i que ha llançat un missatge de preparació a l'espai progressista davant la possibilitat que els espanyols siguin cridats a les urnes. "L'esquerra està absolutament preparada", ha assegurat des de San Román de Cervantes (Lugo), un dia després que el Congrés rebutgés els dos decrets d'habitatge impulsats pel Govern.
Díaz ha aprofitat la seva intervenció per cridar a la mobilització de la ciutadania progressista després de la derrota parlamentària de l'Executiu i després de les manifestacions celebrades aquest dissabte en diferents punts d'Espanya per reclamar solucions a la crisi habitacional. La vicepresidenta ha demanat que la votació de divendres no provoqui desànim i ha defensat que la resposta ha de continuar també fora de les institucions.
"Ahir van bloquejar el Parlament, però no van bloquejar la democràcia", ha afirmat Díaz, que ha insistit que els drets socials requereixen mobilització. "No cauen del cel", ha recordat, en referència a una idea que, segons ha explicat, ve defensant des de fa mesos.
Les seves declaracions es produeixen en plena incertesa sobre el futur de la legislatura. Sánchez ha obert un "període de reflexió" després que els dos reials decrets d'habitatge fossin rebutjats al Congrés i està escoltant durant aquest cap de setmana els seus socis i les formacions que sostenen l'Executiu. La decisió sobre una eventual convocatòria electoral correspon exclusivament al president.
Díaz deixa la decisió en mans de Sánchez
Durant la seva visita a Lugo, on ha participat en un diàleg sobre economia social juntament amb el director de cinema Oliver Laxe, Díaz ha explicat que manté converses freqüents amb Sánchez, però ha marcat una clara diferència entre aquest contacte i la potestat constitucional per decidir una dissolució de les Corts.
La vicepresidenta ha assenyalat que parla amb el president "per raons evidents", però ha recalcat que la decisió de convocar eleccions és "exclusivament" seva. D'aquesta manera, Díaz evita anticipar què farà el cap de l'Executiu mentre el Govern analitza les conseqüències de la derrota parlamentària.
L'escenari electoral s'ha instal·lat en el debat polític després que PP, Vox i Junts rebutgessin els dos decrets d'habitatge de l'Executiu. La votació va obrir la possibilitat d'un avançament i va portar Sánchez a anunciar un període d'anàlisi per determinar si existeixen condicions per continuar amb la legislatura.
Des de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo ha aprofitat la derrota parlamentària per reclamar eleccions. El president del PP ha defensat aquest dissabte que Sánchez no hauria de seguir "amagar" amb una convocatòria i ha afirmat que Espanya té "el dret a decidir ja". Feijóo també ha situat l'habitatge com un dels principals arguments contra la gestió del Govern.
Díaz, per la seva banda, ha optat per preparar públicament el seu espai polític per a qualsevol dels dos escenaris. "L'esquerra està absolutament preparada", ha assegurat en ser preguntada per la possibilitat d'acudir a les urnes.
La posició de la vicepresidenta arriba a més quan Sumar prepara una reunió per a aquest diumenge en la qual els seus principals representants abordaran precisament la situació de l'habitatge i la possibilitat d'un avançament electoral. La trobada es produeix amb l'espai encara pendent de definir qui encapçalaria una eventual candidatura i amb diversos noms sobre la taula.
Crida a la mobilització després del fracàs dels decrets
Més enllà de l'escenari electoral, Díaz ha centrat bona part de la seva intervenció en la resposta social al rebuig de les mesures d'habitatge. La vicepresidenta ha reclamat a la ciutadania progressista que no es deixi "atropellar ni decebre" per la votació celebrada divendres.
El seu missatge es produeix després d'una jornada de mobilitzacions per l'habitatge en diferents ciutats espanyoles. Les protestes, convocades pel Sindicat d'Inquilines, van reclamar noves mesures per fer front al preu dels lloguers i als desnonaments i van plantejar a més la convocatòria d'una vaga general.
Díaz ha vinculat directament la defensa del dret a l'habitatge amb la mobilització ciutadana. "La gent agafi a les seves mans la democràcia", ha reclamat, defensant que aquesta participació no ha de limitar-se als carrers, sinó estendre's també a altres espais de la societat.
En aquest sentit, ha insistit que "no guanyaran ells si la gent es mobilitza", tant mitjançant les protestes com des dels centres escolars i altres àmbits socials.
La vicepresidenta ha endurit a més les seves crítiques contra els qui van votar en contra dels decrets. Ha assenyalat directament el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, el líder de Vox, Santiago Abascal, i la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras.
Díaz els ha situat entre "els de les polítiques del patiment i el dolor" i ha afirmat que "no tenen cor". La vicepresidenta ha relacionat la seva posició parlamentària amb les conseqüències que, segons ha defensat, pot tenir el fracàs de les mesures sobre habitatge.
"És una indecència que estiguem en mans dels fons voltor", ha denunciat, alhora que ha reclamat que la ciutadania progressista mantingui la pressió malgrat el resultat de la votació. La ministra ja havia defensat en les últimes setmanes la necessitat de mantenir la mobilització al voltant de l'habitatge.
"Posem-nos en marxa amb alegria"
Díaz ha tancat el seu missatge polític amb una crida dirigida directament a l'esquerra. La vicepresidenta ha demanat abandonar el desànim després del resultat parlamentari i afrontar el nou escenari amb una actitud de mobilització. "Posem-nos en marxa amb alegria, amb decència, amb la convicció de la raó i transmetent que tenim futur i que no guanyaran els dolents", ha afirmat.
La vicepresidenta ha defensat, així mateix, l'economia social com una fórmula "democràtica i amb futur" i l'ha presentada com un motor per generar ocupació i activitat econòmica enfront del que ha definit com "l'economia especulativa que vivim avui".
Durant la seva intervenció, ha relacionat aquest model amb el desenvolupament de les zones rurals i amb la capacitat de determinats projectes cooperatius per generar activitat econòmica allà on altres iniciatives tindrien més dificultats per consolidar-se.
