Santiago Abascal va voler manar fins i tot al pati de butaques de 'La Revuelta' de David Broncano: Què farà la ultradreta Vox amb qui li porti la contrària si governa?

Abans que David Broncano pogués fer la primera pregunta a Santiago Abascal, Vox ja havia aconseguit decidir qui escoltaria la resposta des del teatre. Els espectadors que havien reservat la seva plaça per veure 'La Revuelta' van rebre un correu cancel·lant la seva assistència. L'equip del candidat havia demanat gestionar el públic, el programa va acceptar i una agència es va encarregar de la selecció. Quan Abascal va entrar a l'Albéniz, es va sentir "president, president!". Per escoltar això podia haver-se quedat a la seu de Vox.

Broncano va explicar que volia evitar que Abascal s'escudés en les esbroncades. En acabar va reconèixer que una grada tan entregada podia donar per bones les opinions del convidat i que allò mostrava "una cosa que no és real". Va encertar amb hora i mitja de retard. Pedro Sánchez, Irene Montero i Gabriel Rufián havien passat per aquest mateix sofà amb el públic habitual. El dirigent que més presumeix de parlar sense por va ser qui va necessitar que el seu partit gestionés qui estaria al davant. I 'La Revuelta' va cometre l'error de concedir-li-ho.

Amb les butaques resoltes, hi va haver temps per al compadreig. Una pulla a 'El Hormiguero', una bandera de Ceuta de regal i l'ocurrència que Abascal podia haver portat una caixa perquè Broncano recollís les seves coses si canviava el Govern. Entre rialles, el convidat va anomenar "invasió" el que va passar a Ceuta. Broncano va discrepar del terme i va proposar seguir amb menys acudits. Aleshores, Vox ja tenia l'escena que li convenia. El seu candidat podia fer-se el simpàtic a La 1 i colar enmig del vacil·li la idea que els qui arriben a la frontera són un enemic. Això no és més que la normalització i el blanquejament de la ultradreta Vox en 'prime time' a través de l'humor, una cosa molt difícil de justificar i d'empassar.

Quan el presentador li va preguntar per què Vox s'aparta dels minuts de silenci per dones assassinades, Abascal va contestar que sol resar quan mor algú. Pot resar i quedar-se un minut al costat de la família d'una dona assassinada. Com a representant públic, la seva presència allà serveix per a una cosa tan senzilla com reconèixer que el que ha patit aquesta família exigeix una resposta de les institucions. Al sofà, Abascal va trobar de seguida una ocasió en què sí que li interessava parlar de protegir les dones. Quan va poder acusar els estrangers de portar el masclisme a Espanya.

En el balanç oficial provisional de 2025, 29 dels 48 presumptes agressors de dones assassinades per les seves parelles o exparelles havien nascut a Espanya. El lloc de naixement explica poc per si sol sobre per què un home agredeix una dona. El que aquesta dada sí que posa en evidència és la trampa de vendre el masclisme com un problema importat. Abascal també va presentar la denúncia d'una dona com si n'hi hagués prou per enviar un home al calabós, quan la detenció exigeix indicis de delicte i de participació. Per a qui s'està pensant si denunciar, l'important és saber amb quina protecció pot comptar. Vox vol revisar la llei que li garanteix atenció, acollida i assistència jurídica. Aquí es mesura millor el seu interès per les dones que en qualsevol discurs contra els immigrants.

Per parlar d'habitatge, Abascal va tornar a buscar el mateix culpable. Va dir que havien arribat gairebé sis milions de persones en cinc anys i es va servir d'aquesta xifra per explicar l'encariment. L'INE va registrar 4,69 milions de canvis de residència des de l'estranger entre 2021 i 2024, inclosos els de ciutadans espanyols, i uns 2,5 milions de sortides. Les entrades compten moviments i poden incloure més d'una vegada a qui marxa i torna. La dada anual de 2025 encara estava pendent. D'on sortien, llavors, aquests sis milions de persones? Aquí l'hauria d'haver aturat Broncano. A l'octubre, gairebé 3,7 milions de treballadors de nacionalitat estrangera estaven afiliats a la Seguretat Social, el 16,4% del total. També cotitzen, paguen lloguers i tenen dret a preguntar-li al candidat què pensa fer perquè puguin viure del seu sou.

"El principal fons voltor és el Govern", va deixar anar Abascal quan li van preguntar per l'especulació. El 23 de setembre, a Maricarmen Abascal la van treure en llitera, als 87 anys, de la casa de Madrid on feia 71 anys que vivia. La propietària era una societat immobiliària, Urbagestión. Quan el Congrés va votar a l'octubre un decret que ampliava la protecció davant els desnonaments i limitava determinades compres especulatives, Vox va votar en contra juntament amb el PP i Junts. Aquesta era la contradicció que mereixia quedar-se en pantalla. El líder de Vox va explicar que ell mateix havia patit abusos d'un fons quan vivia de lloguer. Quina protecció està disposat a donar avui a un inquilí que es trobi en la seva mateixa situació? Maricarmen tenia nom, domicili i una ordre de desnonament. La facècia sobre el Govern li va servir a Abascal per passar de llarg.

També va dir que treure impostos abaratiria la compra almenys un 30%. L'IVA general de l'habitatge nou és del 10% i l'usat tributa per un impost autonòmic. Per prometre aquesta baixada cal explicar quins tributs pensa treure, com ha calculat el percentatge i quant de l'estalvi acabaria a la butxaca de qui compra. El Banc d'Espanya fa temps que assenyala una cosa bastant més concreta. A les zones on més llars busquen casa, es construeix per sota de les necessitats i el parc públic és reduït. La resposta de Vox a aquests problemes té conseqüències fora del plató. El mateix partit que demana posar per davant els espanyols ha proposat derogar el decret que regula l'accés a la sanitat pública de les persones sense residència legal. Què hi guanya un país posant traves perquè algú que hi viu pugui anar al centre de salut abans que una malaltia s'agreugi?

A X es va comentar molt el nerviosisme de Broncano. A mi em preocupa més la facilitat amb què Abascal va poder anar saltant d'una afirmació a una altra. En parlar de l'Agenda 2030, va treure el "no tindràs res i seràs feliç". N'hi hauria hagut prou amb obrir el document i demanar-li que n'assenyalés la pàgina. Entre els seus objectius figura precisament facilitar l'accés a un habitatge segur i assequible. En dir que "el clima ha canviat sempre", va esquivar la qüestió de què està provocant l'escalfament actual, que la ciència atribueix principalment a les emissions humanes de gasos d'efecte hivernacle. I quan va carregar contra les energies "intermitents" per l'apagada, l'informe europe estava a mà. Documenta una combinació de problemes de control de la tensió, oscil·lacions i desconnexions en cadena. Si dediques hora i mitja a entrevistar un candidat, aquestes dades serveixen per a alguna cosa més que per portar-les subratllades en una carpeta.

Amb Benjamin Netanyahu, Broncano va estar a prop de fer la pregunta que més m'interessava de tota la nit. Abascal es va reunir amb ell a Jerusalem el 28 de maig de 2024, el mateix dia en què Espanya va reconèixer l'Estat palestí. L'ofensiva israeliana a Rafah estava en marxa i la Cort Internacional de Justícia havia dictat noves mesures cautelars quatre dies abans. Abascal va triar aquell dia per elogiar la "fermesa" d'Israel i dir-li a Netanyahu que revertiria el reconeixement de Palestina si arribava a governar. Aquesta va ser la iniciativa que va prendre pel seu compte l'home que després s'asseu a La 1 a donar lliçons sobre com defensar els interessos d'Espanya.

A 'La Revuelta', Broncano li va preguntar com encaixava el seu discurs sobre la sobirania espanyola amb el seu suport a Donald Trump i al Govern israelià. Abascal va retornar l'acusació a Sánchez i la grada va aplaudir. En enumerar les seves converses amb representants israelians, va parlar dels atemptats del 7 d'octubre, de Catalunya i de Ceuta. Quan Broncano li va preguntar pels nens de Gaza, el dirigent de Vox va tornar a responsabilitzar Hamàs. "No han mort, han estat bombardejats", el va corregir el presentador. Després li va etzibar que "no havia tingut ous" per denunciar-ho i va demanar perdó per les formes. La pregunta que calia insistir a fer-li seguia en peu. Quan va tenir Netanyahu davant, què li va exigir per protegir la població civil palestina?

Condemnar els assassinats i la presa d'ostatges del 7 d'octubre és elemental. També ho és exigir responsabilitats al Govern israelià per les seves decisions a Gaza. La Cort Penal Internacional va emetre una ordre d'arrest contra Netanyahu per presumptes crims de guerra i de lesa humanitat, entre ells l'ús de la fam com a mètode de guerra. Una comissió independent de les Nacions Unides va concloure que les autoritats israelianes havien comès genocidi a Gaza. Abascal va tenir temps de sobres per dir en què discrepa de la política exterior d'Espanya. Quan va tocar dir en què discrepa de Netanyahu, se li va acabar la gallardia. Patriotisme de pacotilla.

A qui sí que va anomenar "dictador" va ser a Pedro Sánchez, des de la televisió pública i a poques setmanes d'unes eleccions a les quals ell mateix concorre. Fina ironia. Quan Broncano li va preguntar per Franco, va contestar que "Vox no té una posició". Aquesta facilitat per anomenar dictadura al que li disgusta i aquesta cautela davant d'una dictadura de veritat diuen molt de com usa Abascal la paraula. I ajuden a entendre per què importa que existeixi una televisió pública on ell pugui fer aquesta acusació i el presentador pugui exigir-li que la sostingui. RTVE va fer bé de contar com s'havia canviat el públic i de difondre el recel de Broncano. Defensar la cadena passa també per exigir que els seus professionals puguin preguntar amb llibertat, amb el mateix públic i les mateixes regles per a tots els candidats.

I aquí torna la caixa del principi. El setembre de 2025, el diputat de Vox Manuel Mariscal va parlar en la comissió parlamentària de control d'entrar a RTVE "amb motoserra o amb llançaflames". Dilluns, quan Broncano va retreure a Abascal els assenyalaments del seu partit, el líder de Vox va admetre que hi havia hagut "excessos". Poc després, en acomiadar-se, Broncano li va dir "no et desitjaré sort". Abascal li va respondre que ell sí, perquè la necessitaria. Després va dir que era una broma. A mi em va sonar a avís. El partit ja havia parlat d'acomiadaments en seu parlamentària i el seu candidat havia obert la nit fent broma amb què el presentador hauria de recollir les seves coses.

Què farà Vox amb qui li porti la contrària si governa? Dilluns, amb el poder que tenia, va demanar que apartessin el públic que podia incomodar-lo. Des del Congrés ja ha parlat de fer fora professionals de RTVE. Amb aquests antecedents, cal esperar que pressioni també qui li faci les preguntes incòmodes si arriba a tenir mà a la cadena. Per això importa tant el que passi l'endemà de les eleccions. Qui guanyi el 29N haurà de poder asseure's al sofà de Broncano, escoltar la pregunta que menys vulgui sentir i aguantar-se si algú l'esbroncada des d'una butaca que el seu partit no ha triat.