L'economia basada en el coneixement s'ha convertit en un objectiu prioritari per als països i les regions, ja que la seva assumpció suposa majors nivells de competitivitat i desenvolupament i més resistència a crisis en termes de renda, productivitat i ocupació. Aquest model implica transitar d'un de tradicional a un que requereix utilitzar recursos productius més qualificats com la recerca, la innovació, la tecnologia o el talent humà. La seva consolidació en un territori depèn de múltiples factors com les polítiques públiques d'inversió, la composició del seu teixit empresarial o el capital humà dedicat a la R+D+I.
I Andalusia ha decidit jugar una partida de llarg recorregut cap a aquesta economia del coneixement. I ho fa amb una xifra que marca la magnitud de l'aposta: 1.591 investigadors i tècnics incorporats o en procés d'incorporació al sistema andalús d'R+D, amb una inversió pública propera als 138 milions d'euros.
Darrere de la dada hi ha una estratègia. I, sobretot, una intenció política clara: reforçar el múscul científic de la comunitat, rejovenir plantilles, estabilitzar carreres investigadores i evitar que el talent format a casa acabi desenvolupant el seu potencial fora.
La Conselleria d'Universitat, Recerca i Innovació de la Junta d'Andalusia ha convertit la captació i retenció del talent en un dels eixos centrals de la legislatura. L'objectiu no és només acadèmic: es tracta de consolidar un model productiu més competitiu, menys vulnerable a les crisis i sustentat en recerca, innovació i tecnologia.
Des del 2022, l'Executiu andalús ha impulsat diverses convocatòries —algunes ja resoltes i altres en fase de tramitació— que permetran incorporar gairebé 1.600 professionals al sistema andalús del coneixement. La majoria tindrà com a destinació les nou universitats públiques andaluses, responsables del gruix de la producció científica regional.
L'estratègia abasta totes les fases de la carrera investigadora: des dels qui comencen la seva tesi doctoral fins a científics amb trajectòria internacional consolidada.
D'aquests recursos humans comptabilitzats, 428 places corresponen a investigadors vinculats als programes d'ajuts de formació predoctoral, contractació postdoctoral i Emergia —aquest últim enfocat a la captació de trajectòries més consolidades— llançats per la Conselleria d'Universitat en règim de concurrència competitiva.
En el primer esglaó se situen 192 joves investigadors en formació que, gràcies a les ajudes predoctorals que es concedeixen durant quatre anys, estan desenvolupant o ho faran en els pròxims mesos les seves tesis doctorals en nou universitats públiques i en organismes, fundacions i centres públics d'R+D. Aquestes subvencions estan quantificades en 21,28 milions. És la base de la piràmide científica: formar avui els qui lideraran demà els grups de recerca.
El següent esglaó l'ocupen 194 investigadors doctors que accedeixen a contractes postdoctorals de tres anys, dotats amb 26,44 milions d'euros. L'objectiu passa per afavorir la seva carrera professional i enfortir amb nou talent els grups d'R+D de les entitats on s'incorporen. Però aquí hi ha una novetat rellevant: les universitats públiques assumeixen el compromís de convocar places d'ajudant doctor en finalitzar els ajuts, d'acord amb els criteris establerts per la Conselleria d'Universitat. És a dir, no només es finança el contracte temporal; s'obre una porta real a l'estabilització.
En la cúspide del sistema se situen els 42 científics de rellevància internacional incorporats mitjançant el programa Emergia amb una inversió per part de l'Executiu autonòmic de 10,14 milions d'euros. Es tracta de perfils consolidats, molts d'ells amb experiència fora d'Andalusia, que troben en aquesta convocatòria una via per desenvolupar o recuperar la seva carrera investigadora a la comunitat. El programa inclou també compromís d'estabilització, un element clau per atraure talent sènior.
L'engranatge menys visible: 80 milions per a tècnics
Tanmateix, la recerca no avança només amb investigadors principals. Necessita tècnics de laboratori, especialistes en gestió de projectes, perfils que sostinguin l'arquitectura administrativa i científica de la R+D.
Per això, la Conselleria d'Universitat, Recerca i Innovació ha destinat 50 milions d'euros a la contractació de 863 tècnics de suport i gestió a les universitats públiques andaluses. Són contractes de dos anys adreçats a joves desocupats menors de 30 anys amb titulació universitària o de formació professional.
A aquesta xifra s'hi sumen al voltant de 300 joves més que podrien incorporar-se a centres, fundacions i instituts públics de recerca a través d'una convocatòria llançada a finals de l'any passat i actualment en avaluació. Una mesura que persegueix el doble objectiu de millorar l'ocupabilitat dels menors de 30 anys i, al mateix temps, reforçar l'activitat de les entitats a les quals s'incorporen.
En total, al voltant de 80 milions d'euros dedicats a reforçar aquest teixit tècnic que, encara que menys visible, resulta imprescindible perquè els projectes científics s'executin, es justifiquin i s'escalin.
En tots aquests programes centrats en el reforç dels recursos humans empleats en la ciència andalusa, la Conselleria d'Universitat ha comptat amb recursos propis o bé amb el cofinançament europeu, a través del Fons Social Europeu Plus (FSE+) per al període 2021-2027.
Cobertura de tota la carrera investigadora
La R+D constitueix una àrea d'alt interès per a la comunitat, ja que ambdues promouen el progrés i el benestar de la societat i estan estretament lligades a la competitivitat empresarial i, per tant, al desenvolupament econòmic de la comunitat. Per això, donar suport al talent investigador capaç de fer aportacions valuoses a la ciència andalusa des de l'inici fins a la consolidació de la seva trajectòria constitueix una prioritat.
En definitiva, la Conselleria d'Universitat fa aquest acompanyament mitjançant aquests quatre grans programes: el dirigit a la incorporació a les institucions acadèmiques públiques de joves investigadors i personal tècnic de suport i de gestió de la R+D, el segon està orientat a la formació predoctoral, el tercer persegueix la contractació d'investigadors amb el títol de doctor i el quart fa referència a la línia Emergia.
Projecció internacional: la via Fulbright
Però l'aposta pel talent no es limita a l'àmbit autonòmic. Al marge d'aquest suport al personal dedicat a la recerca, la Conselleria d'Universitat ha possibilitat que des de 2022 un total de 49 graduats universitaris i joves investigadors procedents de les universitats públiques andaluses puguin completar la seva formació acadèmica i científica en destacades institucions d'educació superior i centres de recerca dels EUA, amb una inversió global de 2,14 milions d'euros.
Aquest tipus d'ajuts específics per a joves andalusos amb currículums brillants possibiliten que els destinataris puguin dur a terme estudis de màster o estades de recerca predoctoral en el marc dels seus programes de doctorat o de caràcter postdoctoral.
La durada de les beques és variable, contemplant períodes d'entre sis i dotze mesos, en el cas de les estades per a investigadors predoctorals, i d'entre un o dos anys de durada per als estudis de màster. Els perfils seleccionats responen a una àmplia diversitat d'àrees d'especialització, que abasten des de les ciències de la salut, la biomedicina i la biotecnologia, fins a l'enginyeria, les humanitats, les ciències socials, la filosofia, la traducció o els estudis mediambientals.
La majoria de les institucions acadèmiques i centres de destinació en els quals es desenvolupen aquestes experiències formatives solen incloure's en els principals rànquings acadèmics internacionals, destacant, entre d'altres, la Universitat de Harvard (Massachusetts), la Universitat de Califòrnia (Berkeley, San Diego, Irvine o Santa Bàrbara), la de Cornell, la de Chicago, la de Nova York o la Johns Hopkins.
Més enllà dels números, la qüestió de fons és estructural: si Andalusia vol competir en una economia basada en el coneixement, necessita capital humà qualificat, estabilitat professional i capacitat per atraure talent extern sense perdre el propi. Amb 1.591 incorporacions i gairebé 138 milions d'euros mobilitzats, l'Executiu andalús ha posat xifres a aquesta ambició
