Emiliano García-Page ha tornat a col·locar Pedro Sánchez davant una esquerda incòmoda dins del PSOE. El president de Castella-la Manxa ha rebutjat aquest dijous la proposta de finançament autonòmic que el Govern vol portar al Consell de Política Fiscal i Financera del 29 de juliol i ha advertit que la seva comunitat no acceptarà un model que vincula directament amb ERC.
Des de Jadraque, a Guadalajara, Page ha demanat de nou una Conferència de Presidents per abordar la reforma abans que Hisenda avanci en el calendari. Al seu parer, el Govern no pot despatxar una qüestió d'aquesta mida en una reunió del CPFF, on l'Executiu central conserva una posició decisiva per reglament. “No ens empassarem el model de Junqueras de cap de les maneres”, ha afirmat.
El dirigent castellanomanxec ha acusat la Moncloa d'intentar imposar a totes les autonomies un esquema de “separatisme fiscal” pactat amb l'independentisme. També ha rebutjat que la negociació del finançament avanci al mateix temps que els Pressupostos Generals de l'Estat, perquè aquesta coincidència alimenta la idea que el repartiment territorial queda lligat a l'aritmètica parlamentària del Govern.
Page demana separar Pressupostos i finançament
El finançament autonòmic porta més d'una dècada pendent de reforma i afecta els diners amb què les comunitats paguen sanitat, educació, dependència i serveis públics. El Govern defensa que la seva proposta aportaria 20.975 milions més el 2027 respecte al model vigent, elevaria els recursos totals del sistema fins a 224.507 milions i mantindria una garantia perquè cap comunitat rebi menys que ara.
Hisenda sosté que el nou model busca més autonomia fiscal, més corresponsabilitat i un repartiment ajustat a criteris demogràfics, socials i territorials. Entre les seves bases apareixen una nova població ajustada, major cessió d'IRPF i IVA, un mecanisme d'anivellament i una aportació addicional de l'Estat per reduir diferències entre comunitats.
Page no discuteix que calgui reformar el sistema. Però sí que torna a rebutjar l'origen polític del text i la manera de tramitar-lo. El president castellanomanxec tem que l'acord amb ERC inclini el model cap a Catalunya i rebaixi el pes de variables que Castella-la Manxa considera essencials, com la dispersió, l'envelliment, la despoblació o el cost real de prestar serveis en el medi rural.
En aquest punt encaixa l'escenari triat per a les seves declaracions. Page va parlar des d'un acte de reconeixement contra la despoblació a Castella-la Manxa, on va defensar que el finançament dels serveis públics no pot dependre d'una fórmula que, segons ell, premiï qui més té. La seva tesi és senzilla d'entendre en clau territorial: la sanitat o l'escola costen més quan cal sostenir-les en pobles petits, amb població envellida i molta distància entre municipis.
El PP se suma al rebuig i prepara el no en bloc
El xoc de Page coincideix, sense sorpresa, amb el rebuig de les autonomies governades pel PP. Balears, Múrcia i Castella i Lleó ja han anunciat la seva oposició al model. El vicepresident balear Antoni Costa ha dit que el seu Govern votarà en contra d'un finançament que considera “imposat” per l'Executiu i ERC. La portaveu murciana, Marisa López Aragón, ha rebutjat que la sortida per a les comunitats infrafinançades sigui endeutar-se més.
Castella i Lleó també ha qüestionat el recorregut legal i polític de la proposta. El seu portaveu, Carlos Fernández Carriedo, l'ha presentada com una concessió conjuntural a un soci parlamentari de Sánchez i ha advertit que la Junta utilitzarà els mecanismes jurídics que tingui al seu abast si el model acaba tirant endavant.
El PP nacional ha convertit el debat en una bandera contra el Govern. Miguel Tellado ha acusat Sánchez de pactar un finançament “perjudicial” amb ERC i ha promès que Alberto Núñez Feijóo impulsarà un altre sistema si arriba a La Moncloa. La Comunitat Valenciana, però, introdueix un matís propi. Juanfran Pérez Llorca ha reclamat una “excepcionalitat valenciana” per la DANA i s'ha mostrat disposat a renegociar, encara que des del rebuig al plantejament general d'Hisenda.
Barbón accepta el CPFF i Junts refreda el camí al Congrés
La posició socialista tampoc és homogènia. Adrián Barbón, president d'Astúries, comparteix crítiques al model, però no coincideix amb Page a reclamar una Conferència de Presidents com a pas previ. Barbón defensa que el debat s'ha de donar al Consell de Política Fiscal i Financera perquè és l'òrgan a què jurídicament correspon abordar el finançament autonòmic.
Catalunya, per la seva banda, és el suport més clar del Govern en aquesta fase. La consellera Alícia Romero ha demanat al PP una actitud més constructiva i ha reclamat a Junts que faciliti la tramitació del model al Congrés. Aquí hi ha una de les claus reals del calendari. Encara que Hisenda pugui portar el text al CPFF, la reforma necessitarà després majoria absoluta a les Corts.
Junts manté els seus dubtes perquè considera que l'acord no equival al concert econòmic que defensava i perquè els seus càlculs rebaixen molt el benefici net per a Catalunya. La posició dels de Carles Puigdemont deixa la negociació en un terreny complicat per a Sánchez, que necessita sostenir el pacte amb ERC sense tancar la porta a altres socis imprescindibles al Congrés.
El següent pas està fixat per al 29 de juliol, quan Arcadi España reuneixi les comunitats al CPFF. Castella-la Manxa arribarà amb el rebuig anunciat per Page i amb una petició prèvia que Moncloa, per ara, no ha atès: una Conferència de Presidents per discutir el finançament amb tots els presidents autonòmics asseguts a la mateixa taula.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
