L'independentisme català ha recuperat aquest divendres part del múscul perdut als carrers durant els últims anys. Unes 45.000 persones s'han manifestat a Barcelona, segons la Guàrdia Urbana, en una Diada que millora clarament el mínim del 2025 i retorna una mica d'aire a un moviment encara dividit sobre la seva estratègia política.
La participació a la capital catalana ha crescut en 17.000 assistents respecte a l'any passat, quan l'estimació oficial va quedar en 28.000 persones. El registre continua lluny de les grans mobilitzacions del procés i continua sent el segon més baix des que van començar les marxes multitudinàries, tot i que trenca la tendència descendent de les últimes edicions. Les entitats organitzadores han elevat el balanç a 100.000 assistents a Barcelona i 130.000 en el conjunt de les tres convocatòries celebrades a la capital, Girona i Amposta.
Les dues columnes de Barcelona han començat a caminar a les 17.14 hores. Una ha partit des de la confluència de la Gran Via amb el carrer Casanova i l'altra des de Via Laietana, a l'altura de la plaça de la Catedral. Ambdues han recorregut el centre de la ciutat abans de trobar-se a la plaça de Catalunya, seguint l'itinerari anunciat per l'Ajuntament de Barcelona.
Les estelades han acompanyat una marxa concebuda per representar el present i el futur del moviment. El lema triat, 'Hi soc. Hi som. Pel present i pel futur. Independència', buscava respondre a la desmobilització i reivindicar que la independència continua present en l'agenda política catalana.
La jornada arribava marcada per l'equador del mandat de Salvador Illa, les diferències entre Junts, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), l'aplicació encara incompleta de l'amnistia i el creixement electoral de la ultradreta independentista. També coincidia amb el 50è aniversari de la Diada de Sant Boi del 1976, la primera gran celebració autoritzada després de la dictadura franquista.
El rebuig a la ultradreta d'Aliança Catalana travessa la jornada
La presència de Sílvia Orriols i Aliança Catalana ha tornat a tensar part de la celebració. L'alcaldessa de Ripoll ha participat en la manifestació de Barcelona acompanyada per al voltant d'un centenar de simpatitzants i pel candidat del seu partit a l'Alcaldia de la capital, Jordi Aragonès.
El bloc ultra ha desfilat amb una pancarta que reclamava un Estat català "lliure, pròsper, segur i occidental". Alguns dels seus seguidors han corejat consignes contra la CUP i han increpat un manifestant que onejava una bandera palestina, una altra mostra del projecte identitari i excloent amb què Orriols intenta disputar a la resta de forces l'espai independentista.
La resposta ha arribat des de diversos punts de la marxa. El president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), David Minoves, ha cridat a "plantar cara al feixisme" i defensar una identitat nacional plural. A parer seu, els discursos d'odi representen una amenaça per a la cohesió social i dificulten la construcció d'una majoria independentista.
La lluita per la independència es fa cada dia, a cada racó del país. I per això us necessitem a tots.
— Xavier Antich (@XavierAntich) September 11, 2026
Els reptes són enormes. Les amenaces, també. Per això no podem equivocar-nos d’enemic. L’estat espanyol ens vol dividits com a moviment i l’extrema dreta ens vol dividits com a… pic.twitter.com/YLcw12rkiL
El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, també ha reclamat un front cívic ampli i democràtic davant l'avanç ultra. En paral·lel, la manifestació de l'esquerra independentista ha recorregut els carrers des de la plaça Urquinaona amb consignes antifeixistes, antiracistes i contra Aliança Catalana. La portaveu de la CUP, Su Moreno, ha acusat la formació d'Orriols d'intentar apropiar-se de l'independentisme per convertir-lo en un moviment excloent.
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha defensat durant l'acte del seu partit una Catalunya integradora enfront dels qui pretenen transformar-la en "un búnquer". El dirigent republicà ha rebutjat que la immigració suposi una amenaça i ha situat la igualtat d'oportunitats i els drets socials en el centre de la seva proposta nacional.
La tensió també s'ha traslladat a la plaça Jacint Verdaguer, on els Mossos d'Esquadra han separat una concentració del grup neonazi Núcleo Nacional d'una protesta antifeixista molt més nombrosa. Els antiavalots han encapsulat els prop de 40 ultres per impedir un enfrontament, mentre al voltant d'un miler de manifestants corejaven lemes com "No passaran".
El desplegament policial arribava després dels incidents registrats dijous al Fossar de les Moreres. Les protestes contra un acte d'Aliança Catalana van acabar amb càrregues, tres detinguts i diversos agents ferits lleus. Els arrestats han quedat aquest divendres en llibertat mentre continuen investigats per desordres, atemptat contra l'autoritat i lesions lleus. EFE va xifrar en unes 3.000 persones l'assistència conjunta a les concentracions enfrontades.
L'ANC fixa la vista en el 2027
L'acte central de la plaça de Catalunya ha servit a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per intentar convertir el repunt de participació en el començament d'una nova etapa. El seu president, Josep Vila, ha anunciat una cimera d'entitats civils independentistes i una gran mobilització per a la tardor del 2027, quan es compliran deu anys del referèndum de l'1 d'octubre.
Vila ha cridat a superar les lluites internes i els retrets que han debilitat el moviment durant els últims anys. La proposta de l'ANC passa per retornar la iniciativa a la societat civil i construir un espai transversal que pugui desembocar en "el primer gran pas d'un nou embat per guanyar la independència".
"Som aquí i no ens aturarem", ha proclamat el dirigent independentista, que ha relacionat els problemes de Rodalies, l'habitatge, els serveis públics i la pressió fiscal amb la falta d'autogovern. "Res de decadència, independència", ha afirmat abans de comprometre's a convocar la cimera en menys d'un mes.
Òmnium ha compartit la necessitat de recuperar la iniciativa. Antich ha assegurat que l'independentisme "està molt viu", ha reclamat el retorn de Carles Puigdemont i la resta de dirigents que romanen fora de Catalunya i ha llançat una de les frases més aplaudides de la tarda. "Ho tornarem a fer i aquesta vegada millor", ha assenyalat.
El president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Salvador Coll, ha demanat que les organitzacions deixin de consumir forces en les seves disputes i ha carregat contra el Govern d'Illa, al qual ha definit com una "franquícia del Govern d'Espanya". Representants de Junts, ERC i la CUP han assistit a una mobilització que ha tornat a reunir sensibilitats molt diferents sota una reivindicació compartida.
L'acte ha acabat amb un episodi que les entitats asseguren que estava fora del programa. Diverses persones encaputxades han pujat a l'escenari i han cremat una bandera espanyola quan els parlaments estaven acabant. El fum ha obligat a utilitzar un extintor i l'organització ha tancat la Diada amb la interpretació d''Els Segadors'.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
