Aquest dijous s'ha posat en marxa el procés per dur a terme la regularització extraordinària de persones en situació irregular a Espanya. No obstant això, des de Junts consideren que, en no incloure el coneixement de la llengua catalana, com un dels requisits per tramitar la residència legal, es vulneraran “diverses directives” i es margina “una llengua cooficial”.
Davant d'això, el partit català portarà diverses iniciatives per intentar “corregir” aquests fets, amb l'ajuda d'un departament jurídic que durà a terme la presentació d'una querella davant les institucions europees per la “vulneració de diverses directives i la marginació d'una llengua cooficial com a criteri d'integració”.
Des de la formació la portaveu de la qual al Congrés és Miriam Nogueras, critiquen que el decret exclou el català i, a més, afegeixen que, la web del Ministerio de Inclusión, Seguridad y Migraciones ni els tràmits de renovació estan disponibles en la llengua que defensen.
“El Govern espanyol, una vegada més, ha optat per un decret llei que no s'ha pogut ni esmenar ni votar al Congrés i externalitza tots els problemes cap als ajuntaments, que es troben desbordats, sense finançament i capacitat administrativa per abordar aquest procés de garanties”, continuen les seves crítiques.
De la mateixa manera, carreguen contra el president del Govern, Salvador Illa, a qui acusen d'haver “enganyat els catalans” i que l'existència de la Conselleria de Política Lingüística és “pura façana”.
