El Tribunal Suprem ha anul·lat la instrucció de la Generalitat que excloïa el castellà dels rètols i cartells dels col·legis i instituts públics i concertats de Catalunya. La Sala Contenciosa Administrativa considera que una Administració no pot apartar una llengua cooficial de les seves comunicacions amb la ciutadania i conclou que la mesura vulnera el marc lingüístic fixat per la Constitució.
La sentència afecta les instruccions d’organització i funcionament aprovades pel Departament d’Educació per al curs 2022-2023. Aquell document establia que la rotulació dels espais escolars s’havia de fer en català, en occità dins de l’Aran i, quan correspongués, en llengua de signes catalana. La resta d’idiomes quedava limitada als treballs elaborats per l’alumnat.
La sentència estima el recurs presentat per l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, amb el suport de la Fiscalia, i corregeix la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’alt tribunal català havia anul·lat altres apartats de les instruccions, però va mantenir el relatiu als rètols en entendre que la senyalització dels edificis quedava fora de l’activitat educativa.
Els cartells també formen part de l’ensenyament
El Suprem rebutja aquesta separació entre el que passa dins de l’aula i l’espai físic que envolta l’alumnat. Per als magistrats, l’educació inclou els coneixements transmesos, els materials utilitzats i l’entorn quotidià en què es desenvolupa la vida escolar.
Les parets, senyals i cartells constitueixen l’“escenari” o el “paisatge” de l’ensenyament. La llengua que hi apareix influeix en la imatge del sistema educatiu que reben els alumnes i en el reconeixement efectiu de les llengües oficials dins dels centres.
“No és el mateix, als efectes de la visió de les coses que es transmet als alumnes, un espai físic on senyals i cartells estan només en una de les dues llengües de la corresponent comunitat autònoma”, sosté la resolució.
El tribunal afegeix que apartar el castellà d’aquests espais restringeix la seva presència normal com a llengua vehicular. Es tracta de la primera ocasió en què el Suprem fixa de manera directa el seu criteri sobre la retolació lingüística dins de col·legis i instituts, encara que anteriorment ja havia resolt conflictes similars en altres àmbits.
La cooficialitat impedeix esborrar una de les llengües
La decisió es recolza principalment en l'article 3 de la Constitució, que reconeix el castellà com a llengua oficial a tot l'Estat i permet que les altres llengües espanyoles siguin també oficials en les seves respectives comunitats autònomes.
Els magistrats recorden que els cartells d'orientació d'un edifici públic són una forma de comunicació entre l'Administració i les persones que hi accedeixen. Les escoles i instituts de titularitat pública queden sotmesos, per tant, al règim de cooficialitat i no poden rebre instruccions que eliminin per complet una de les llengües oficials.
El Suprem assenyala a més que aquesta exclusió podria provocar una diferència de tracte injustificada per raons lingüístiques, contrària al principi d'igualtat recollit en l'article 14. En tractar-se de centres docents, la Sala incorpora també el dret a l'educació reconegut per l'article 27.
L'abast pràctic de la sentència exigeix una precisió. La sentència anul·la la norma que impedia emprar el castellà, però no ordena que cada cartell de tots els centres hagi d'aparèixer obligatòriament en les dues llengües. La Generalitat perd la capacitat d'imposar una retolació exclusivament en català i haurà d'adaptar les seves pròximes instruccions al marc fixat pel Suprem.
Una sentència diferent al conflicte del 25%
El litigi es creua amb el llarg enfrontament judicial sobre la presència del castellà a les aules catalanes, encara que resol una qüestió diferent. Les resolucions sobre el conegut 25% analitzaven l'ús vehicular de les llengües durant l'ensenyament. Aquest procediment es refereix a cartells, senyals, parets i altres elements visibles dels edificis escolars.
Precisament aquesta diferència va portar el TSJC a mantenir la instrucció de la Generalitat. El Suprem conclou ara que la retolació tampoc pot aïllar-se del projecte educatiu ni quedar fora de les garanties constitucionals que protegeixen la cooficialitat.
L'Assemblea per una Escola Bilingüe ha reclamat a la Conselleria d'Educació que apliqui la sentència immediatament i modifiqui les directrius dirigides als centres. L'entitat sosté que la sentència afecta potencialment 5.433 col·legis i instituts sostinguts amb fons públics, xifra que la mateixa Generalitat hauria manejat durant el procediment.
Junts ha reaccionat acusant el Govern de Salvador Illa d'adoptar una posició de "resignació" davant les resolucions judicials que afecten el català. La seva presidenta parlamentària, Mònica Sales, ha reclamat una resposta política i ha retret al PSC que es limiti a aplicar les decisions dels tribunals.
El Departament d'Educació haurà ara de modificar les instruccions lingüístiques que regulen els espais escolars i comunicar als centres com executar la sentència. La sentència deixa a les seves mans la fórmula concreta de retolació, però tanca la porta a qualsevol directriu que torni a excloure el castellà de manera general.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
