El president del Senat exigeix una resposta "contundent" davant noves entrades massives a Ceuta: "La normalitat s'ha de recuperar avui"

El president del Senat, Pedro Rollán, ha reclamat aquest divendres des de Ceuta un nou marc legal que permeti respondre amb major rapidesa a futures entrades massives per la frontera. Després de reunir-se amb Juan Jesús Vivas al Palau de l'Assemblea, el dirigent popular ha advertit que la situació corre el risc de convertir-se en una anomalia permanent.

"La normalitat no s'ha de recuperar demà, s'ha de recuperar avui", ha assegurat Rollán, que ha demanat mantenir els reforços estatals i accelerar els retorns dels qui van accedir irregularment a la ciutat a finals de juliol. També ha sostingut que les Corts Generals "no tenen millor cosa a fer" que començar a treballar en una regulació "àmplia, completa, garantista, sòlida i solvent".

Rollán ha calculat que encara romanen a Ceuta entre 7.000 i 10.000 persones que no han estat identificades. L'estimació difereix del balanç ofert el dijous pel ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que va situar la xifra al voltant de les 5.000 persones. També existeixen diferències sobre la magnitud de l'arribada. Vivas parla de prop de 80.000 entrades, mentre Interior maneja unes 72.000.

El president del Senat ha defensat que totes les persones que van creuar sense seguir els canals legals han de tornar al lloc del qual van partir, encara que ha reconegut que la legislació vigent exigeix tramitar els expedients de manera individual. La seva proposta busca accelerar aquests procediments davant episodis que desbordin la capacitat ordinària de les administracions.

Una reforma encara sense text ni calendari

Rollán i Vivas han coincidit en la necessitat de revisar què va fallar durant l'entrada massiva del 30 de juliol i reforçar les infraestructures frontereres. Cap ha concretat encara quines lleis haurien de modificar-se, qui impulsaria formalment la iniciativa o quins terminis manejarien les Corts per aprovar-la.

Vivas ha plantejat que Ceuta rebi un tractament excepcional per la seva condició de frontera terrestre europea a l'Àfrica. El president autonòmic ha reclamat una major presència de l'Estat, inversions en infraestructures i habitatge, suport al teixit productiu i un enfortiment de l'ancoratge de la ciutat a la Unió Europea.

També ha tornat a rebutjar que Ceuta pugui convertir-se en una via d'accés a l'asil o al trasllat posterior a la Península. Vivas considera que aquesta possibilitat augmentaria la pressió sobre una ciutat de 84.000 habitants que, segons les seves dades, atén actualment uns 1.300 menors migrants sense acompanyament familiar.

La visita s'ha produït en vigílies del 15 d'agost, data per a la qual han circulat a xarxes socials noves convocatòries d'entrada des del Marroc. Espanya i el país veí han reforçat la vigilància i el dispositiu espanyol ja compta amb 880 policies nacionals i 714 guàrdies civils, gairebé 500 efectius més que el 30 de juliol. Interior ha anunciat a més la incorporació de 45 agents més de la Unitat de Prevenció i Reacció. Els reforços romanen desplegats a banda i banda de la frontera.

El Marroc figura com a país segur, però l'asil manté garanties

Vivas ha recolzat part de la seva proposta en el fet que el Marroc apareix des de juny a la llista europea de països d'origen segurs. L'afirmació és correcta, encara que aquesta consideració té un abast més limitat que el plantejat pel president ceutí. La regulació aprovada per la Unió Europea permet tramitar amb més rapidesa les sol·licituds de ciutadans marroquins, però manté l'examen individual i la possibilitat d'acreditar riscos personals.

La qualificació afecta els nacionals del Marroc i no elimina automàticament el dret d'asil de persones procedents d'altres països que hagin creuat des de territori marroquí. La llei espanyola de protecció internacional estableix a més que la presentació d'una sol·licitud suspèn qualsevol retorn, devolució o expulsió fins que sigui inadmesa o resolta.

El Tribunal Constitucional va avalar el règim especial de rebuig a la frontera de Ceuta i Melilla per als qui siguin interceptats quan intenten creuar-la, però va condicionar la seva aplicació al respecte dels drets humans, la protecció internacional i l'atenció específica a menors i persones vulnerables. Aquest mecanisme fronterer tampoc equival a una devolució col·lectiva dels qui porten dies dins del territori espanyol.

Rollán ha lliurat a Vivas una medalla del Senat com a mostra de suport institucional i ha definit Ceuta i Melilla com "el quilòmetre zero" del territori nacional. La seva petició de canviar la legislació queda ara pendent que el Govern o algun grup parlamentari la converteixi en una iniciativa concreta.