La jutgessa que investiga la gestió de la DANA del 29 d'octubre de 2024 situa els dos responsables d'Emergències del Govern de Carlos Mazón davant una conclusió especialment greu. Existeixen "clars indicis" que les morts de La Torre podrien haver-se evitat si la llavors consellera Salomé Pradas i el seu número dos, Emilio Argüeso, "haguessin exercit les seves funcions" conforme a la normativa de protecció civil i al Pla Especial davant el Risc d'Inundacions.
La magistrada Nuria Ruiz Tobarra ho sosté en una interlocutòria coneguda aquest dimarts, en la qual ordena noves diligències per esclarir quina informació va arribar a aquesta pedania de València. Considera les seves defuncions una "mostra evident de les negligències en la gestió de l'emergència", de la falta d'avisos i de les conseqüències del retard per als qui van morir en garatges, habitatges o vehicles.
La resolució reforça la investigació sobre la possible responsabilitat penal dels dos exaltscàrrecs, que segueixen investigats. La jutgessa vincula les seves decisions i omissions amb les possibilitats de protegir la població de La Torre, dins d'una catàstrofe que va deixar 233 víctimes mortals a la província de València, 17 d'elles en el conjunt del municipi de València.
Una alerta que no va explicar el perill
La instructora reconstrueix una successió de fallades durant aquella jornada. Al matí ja existia un avís vermell de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), hi va haver bombers forestals que no van ser mobilitzats per vigilar llits i la convocatòria del Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI) va ser, segons la interlocutòria, "anormalment" tardana.
A això es va sumar la lentitud en les decisions. L'alerta massiva ES-Alert va arribar als mòbils a les 20:11, després de les vacil·lacions i discussions jurídiques i lingüístiques que recull la magistrada. El seu contingut tampoc advertia de riscos concrets com baixar a un garatge o romandre a la planta baixa d'un habitatge.
A La Torre no plovia i, segons raona la jutgessa, els seus habitants mancaven d'informació suficient per comprendre el perill que s'aproximava. Set persones van morir al garatge del carrer Mariano Brull. Altres van morir quan tornaven de la feina o estaven a casa seva, entre elles un home amb mobilitat reduïda.
La resolució examina també els canvis en els esborranys de l'avís. Un recomanava romandre en els domicilis i una altra proposta plantejava pujar a plantes altes per als municipis situats aigües avall de la presa de Forata. Encara que aquesta última es referia a una altra zona, la jutgessa considera que aquesta instrucció hauria sigut útil a la Torre.
El missatge de pujar a pisos alts, sosté, "podria haver salvat vides a la Torre, si s'haguera enviat abans de les 20:57 hores". L'acte assenyala així una qüestió central per a determinar les responsabilitats, si un advertiment a temps i amb instruccions adequades hauria permés a les víctimes posar-se fora de perill.
Pradas tenia el comandament de l'emergència
La magistrada torna a assenyalar qui havia de prendre les decisions. Pradas era el comandament únic en la situació 2 d'emergència prevista pel Pla d'Inundacions. Quan va assumir que aquesta responsabilitat requeia en ella, afirma la jutgessa, la seua actuació ja va ser "tardana i errònia".
L'acte qüestiona a més que l'exconsellera continue defensant una codirecció del CECOPI i apel·lant a la normativa estatal per a desplaçar l'autonòmica. La instructora recorda que l'Audiència Provincial de València ha resolt reiteradament sobre aqueix marc de competències i retrau que aqueixes explicacions contradiguen les seues resolucions.
També rebutja la justificació d'Argüeso, que va declarar que no tenia per què acudir al CECOPI. La jutgessa recorda que la convocatòria corresponia a l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, organisme que dirigia com a secretari autonòmic. Considera la seua explicació difícilment comprensible i la relaciona amb la seua escassa o nul·la intervenció.
La investigació continua mentre es coneixen les pressions que la mateixa magistrada va denunciar al març davant el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Segons la informació publicada aquest dimarts per 'El País', Ruiz Tobarra va atribuir a l'advocat Rubén Gisbert una estratègia per a apartar-la de la causa i va denunciar enregistraments que considerava il·lícits. El CGPJ va arxivar al setembre la queixa sobre la suposada intervenció del seu marit en les declaracions de testimonis.
En l'acte sobre la Torre, la jutgessa recorda que el seu alcalde pedani, Rafael Arnal, va declarar que no va rebre avisos directes del Centre de Coordinació d'Emergències. L'avís roig d'AEMET li va arribar a través d'un xat en el qual el va remetre l'alcaldessa de València, María José Catalá.
Ara requereix a l'Ajuntament que, en cinc dies, identifiqui el funcionari adscrit a la Torre aquella jornada i aporti les comunicacions enviades a l'alcaldia pedània entre les 7 i les 21 hores, incloses les procedents d'altres organismes públics. També cita com a testimoni l'alcalde pedani de Forn d'Alcedo, que podrà entregar voluntàriament missatges sobre l'emergència, encara que rebutja incorporar de forma general el xat dels alcaldes pedanis.
