El PNB i EH Bildu han escenificat aquest divendres una nova coincidència política amb la publicació d'una declaració conjunta en la qual reclamen “el reconeixement polític de la nació basca” i defensen una nova relació entre Euskadi i l'Estat sustentada en la bilateralitat, el respecte mutu i un nou marc juridicopolític que, segons sostenen, reflecteixi la voluntat democràtica de la ciutadania basca.
En el document, ambdues formacions asseguren que Euskadi necessita un major reconeixement polític i un nou estatus jurídic que situï l'autogovern "a l'altura dels reptes actuals". A més, reiteren que la ciutadania basca té dret a decidir "lliurement i democràticament" el seu futur polític i defensen que aquesta voluntat no ha de quedar condicionada per "límits jurídics, interpretacions polítiques o raons d'Estat".
El text arriba en una data carregada de simbolisme, ja que aquest diumenge, PNB i Bildu compartiran un acte a Bergara per a commemorar el 150è aniversari de l'abolició dels Furs i el 50è aniversari del Moviment d'Alcaldes de Bergara, que es va reunir el 1976 en aquesta mateixa localitat guipuscoana. Ambdues formacions consideren que la desaparició del règim foral el 1876 va suposar la pèrdua del reconeixement polític d'Euskadi com a subjecte d'autogovern.
En aquest mateix text, ambdós partits subratllen que la seva reivindicació no pretén recuperar un model del passat, sinó "plasmar l'esperit d'autogovern recollit en els furs, adaptat als temps actuals". Amb aquest objectiu, defensen la creació de nous instruments polítics que, al seu judici, permetin reforçar la capacitat de decisió d'Euskadi i respondre als desafiaments presents des del respecte a la voluntat democràtica de la ciutadania basca.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
