Les negociacions entre PP i Vox a Extremadura han entrat en una fase decisiva després de setmanes de bloqueig en la investidura de María Guardiola. En l'entorn de la dirigent popular asseguren que l'entesa està molt avançada i situen el nivell de coincidència en el “90%”, alhora que demanen “responsabilitat” per tancar l'acord.
Aquest canvi de ritme es produeix especialment després dels resultats en les eleccions de Castella i Lleó, que han reforçat la idea que l'electorat penalitza els bloquejos institucionals. Al PP interpreten que aquest escenari ha empès Vox a moure la seva posició en les negociacions.
A més, la direcció nacional de Vox compta ara amb menys marge per dilatar els acords autonòmics, en un moment en què el partit ja ha expressat la seva intenció d'entrar en diversos governs, entre ells el d'Extremadura, cosa que influeix directament en el desenvolupament de les converses.
Com a mostra de la proximitat del pacte, la direcció del PP extremeny ha demanat a diputats i alts càrrecs que no es desplacin en els pròxims dies davant la possibilitat que es tanqui l'acord de forma imminent, fins i tot abans de Setmana Santa.
Des de l'entorn de Guardiola insisteixen que la base de l'acord està pràcticament definida i mantenen oberta la porta a l'entrada de Vox a l'Executiu autonòmic: “Que entrin si volen”, assenyalen, deixant clar que no descarten aquesta opció si facilita l'acord.
A l'Aragó, on també hi ha negociacions obertes, el PP adopta un to més prudent i centra el debat en el contingut de les polítiques. Des de l'entorn de Jorge Azcón plantegen dubtes sobre les intencions de Vox: “Ells volen cadires?”, es pregunten, insistint a prioritzar un acord programàtic.
Tot i així, en aquesta comunitat, com a Castella i Lleó, els populars mostren preferència per governar en solitari. No obstant això, admeten que l'entrada de Vox no seria un obstacle definitiu si és la condició per assolir un acord.
En el cas de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco aposta per un pacte parlamentari amb Vox, sense la seva entrada al Govern autonòmic. El president defensa un programa conjunt “de quatre anys” i coincideix amb Santiago Abascal en què “l'important no són els sillons”.
