L'Audiència Provincial de Madrid ha rebutjat agrupar en una macrocausa les investigacions judicials sobre les morts en residències durant la pandèmia de COVID-19, una decisió que afecta directament la gestió del Govern regional presidit per Isabel Díaz Ayuso. El tribunal considera que no existeix la connexitat necessària per instruir els casos de manera conjunta.
En la interlocutòria la Sala desestima el recurs presentat per un familiar d'una víctima i el Ministeri Fiscal contra la decisió adoptada el 27 d'agost de 2025 per un jutjat d'instrucció de Madrid. D'aquesta manera, es confirma que les diverses denúncies seguiran el seu curs per separat en diferents òrgans judicials.
Els magistrats sostenen que, tot i que en diverses causes coincideixen alguns investigats —com els ex alts càrrecs del Govern regional Carlos Mur, Francisco Javier Martínez Peromingo i Pablo Busca—, en altres procediments apareixen diferents responsables, cosa que impedeix una instrucció unificada.
A més, la Sala subratlla que els “subjectes passius són diferents”, és a dir, les víctimes presentaven patologies i situacions diferents, cosa que obliga a analitzar cada cas de forma individualitzada. “Resulta imprescindible examinar en cada supòsit les circumstàncies concretes”, assenyala la interlocutòria judicial.
El tribunal també argumenta que, des d'un punt de vista pràctic, una macrocausa no facilitaria el procés, sinó que el complicaria. Segons els jutges, l'acumulació de múltiples querelles i denúncies “afegiria més complexitat, dilataria més el procediment i impediria analitzar amb més minuciositat cada cas concret”.
La petició d'unificar les causes havia estat impulsada per familiars de víctimes, associacions i la Fiscalia, que defensaven que una macrocausa permetria abordar els fets de forma global i evitar resolucions contradictòries. Tanmateix, la mateixa Audiència ja s'havia mostrat prèviament contrària a aquesta opció.
L'origen de moltes d'aquestes investigacions es troba en els protocols aprovats per la Comunidad de Madrid, coneguts com els "protocols de la vergonya", durant les primeres setmanes de la pandèmia, que establien criteris per derivar, o no, residents a hospitals en funció del seu estat de salut, dependència o deteriorament cognitiu.
