Desenes de milers de pensionistes marxen a Madrid contra les retallades i la privatització: "Governi qui governi, les pensions es defensen"

Desenes de milers de persones han recorregut aquest dissabte el centre de Madrid per defensar les pensions públiques i exigir prestacions suficients per viure amb dignitat. La manifestació ha reunit 25.000 assistents, segons la Delegació del Govern, i 50.000, segons la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Público de Pensiones (COESPE). La protesta arriba a cinc setmanes de les eleccions generals del 29 de novembre, amb una advertència dirigida al conjunt dels partits. "Governi qui governi, les pensions es defensen".

Pensionistes arribats de diferents punts d'Espanya han partit d'Atocha al migdia i han avançat fins al carrer d'Alcalá, a l'altura del metro de Sevilla. "Pujada de salaris i pensions amb l'IPC real. Ni privatització ni retallades en serveis públics", reclamava la pancarta de capçalera. Entre les proclames s'han sentit "la lluita és l'únic camí" i missatges de suport als qui es mobilitzen per un habitatge digne.

Les organitzacions convocants exigeixen equiparar la pensió mínima al salari mínim, tancar la bretxa de gènere i eliminar les penalitzacions per jubilació anticipada per als qui han cotitzat 40 anys o més. També reclamen una auditoria dels comptes de la Seguretat Social i rebutgen l'impuls dels fons privats de pensions. La mobilització reuneix així la defensa dels drets conquerits i demandes pendents que els col·lectius mantenen davant el Govern.

Pensionistes i inquilines uneixen les seves reivindicacions

La participació del moviment per l'habitatge ha reforçat el caràcter intergeneracional de la protesta. Representants del Sindicat d'Inquilines i de col·lectius per la sanitat i l'educació públiques han acompanyat els pensionistes. "Ni cases sense gent, ni gent sense cases", s'ha corejat durant un recorregut que ha acabat prop de l'acampada de la Puerta del Sol.

L'aliança connecta problemes que afecten tant jubilats com treballadors joves. Un lloguer que absorbeix una part creixent dels ingressos redueix l'abast de qualsevol millora salarial o de les pensions. Al seu torn, els salaris i la qualitat de l'ocupació determinen les cotitzacions que sostenen el sistema de repartiment. Els convocants situen aquesta relació en el centre de la seva resposta als discursos que enfronten joves i grans.

La marxa també exigeix que la protecció legal es tradueixi en poder adquisitiu suficient. Les pensions contributives s'han revalorat un 2,7% amb caràcter general el 2026, conforme a la fórmula vinculada a l'IPC mitjà interanual. Els col·lectius reclamen millores addicionals per a les prestacions baixes i consideren que l'encariment de despeses essencials continua deixant moltes llars en dificultats.

El debat ha entrat de ple en la precampanya després de les declaracions de dirigents del PP i de la ultradreta Vox sobre la sostenibilitat del sistema. Sánchez ha defensat aquest dissabte a Granada la seva política de pensions, mentre Feijóo reivindica el seu compromís de garantir-les i Abascal promet sostenir-les amb rebaixes fiscals i retallades de despesa. La mobilització recorda que les promeses electorals hauran de respondre a demandes concretes sobre ingressos, jubilació i serveis públics.

Ada Colau proposa jubilació als 65 i una pensió mínima igual a l'SMI

Ada Colau ha acudit a la manifestació juntament amb altres representants del Frente Amplio, entre ells Pablo Bustinduy i Emilio Delgado. La candidata a la Presidència ha plantejat recuperar de manera efectiva la jubilació als 65 anys i garantir que cap pensió quedi per sota del salari mínim, situat actualment en 1.221 euros mensuals en 14 pagues. "El lògic és que les pensions pugin al mateix ritme que l'SMI", ha defensat.

Frente Amplio estima el cost d'ambdues mesures en uns 20.000 milions d'euros anuals, aproximadament 10.000 milions per proposta. La coalició planteja finançar-les mitjançant una major tributació de grans empreses i fortunes, l'eliminació progressiva del topall màxim de cotització i aportacions addicionals de les empreses més automatitzades. Són les previsions econòmiques que presenta l'espai per a acompanyar els seus compromisos electorals.

El canvi en l'edat de retir afectaria els qui avui han de prolongar la seva vida laboral per no assolir el període exigit. El 2026, la jubilació ordinària als 65 anys requereix almenys 38 anys i tres mesos cotitzats. Per als qui queden per sota d'aquest llindar, l'edat ordinària és de 66 anys i deu mesos.