Maricarmen Abascal ha mort aquest dimecres als 87 anys a l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid. Hi estava ingressada des del 23 de setembre, quan va ser treta en llitera de l'habitatge del barri de Retiro en què havia viscut des del 1956. La seva família, la seva advocada i el Sindicat d'Inquilines han comunicat la notícia i han lamentat que l'acord assolit per permetre-li tornar arribés "massa tard".
Maricarmen volia tornar a aquella casa. Allà conservava els seus records i les seves pertinences després de gairebé set anys de conflicte amb l'empresa propietària, Urbagestión. El desnonament es va executar al quart intent, davant centenars de persones que havien passat la nit davant l'edifici per intentar impedir-ho. Des de llavors va romandre hospitalitzada.
Cinc dies després del llançament, la seva família, la seva advocada i l'empresa van assolir un acord, amb la mediació de l'Ajuntament de Madrid, per signar un nou contracte de lloguer de vuit anys. La renda no superaria el 30% dels seus ingressos. Maricarmen va acceptar la proposta des de l'hospital i esperava rebre l'alta per tornar. Havia aconseguit recuperar el dret a viure a casa seva, però no va arribar a creuar de nou la porta.
Una lluita que va omplir els carrers
El seu desnonament va provocar una protesta que va sortir del barri de Retiro i va arribar a les places d'altres ciutats. A Madrid, milers de persones van marxar sota el lema "Ni una Maricarmen més" i una acampada es va instal·lar a la Puerta del Sol. La pressió per l'habitatge va passar a ocupar un lloc central en el debat polític d'aquestes setmanes.
La família, la seva advocada i el Sindicat descriuen el que va viure com un procés "torturador" i consideren que el desenllaç era "absolutament evitable". En el comunicat amb què anuncien la seva mort recorden les manifestacions, les acampades i les decisions polítiques que van seguir al seu desnonament. "El cost per arribar fins aquí ha estat massa alt", lamenten.
Maricarmen va seguir animant des de l'hospital els qui reclamaven habitatges assequibles i protecció davant els desnonaments. La notícia que podria tornar a casa li va donar una alegria que la seva advocada va traslladar públicament. El seu entorn recorda ara les paraules amb què els demanava que continuessin fins i tot quan ella ja estava ingressada: "Lluiteu, seguiu lluitant pel que és vostre".
"Seguirem lluitant per tu, per totes, com sempre vas voler", conclouen la seva família, la seva advocada i el Sindicat d'Inquilines.
Aquesta última hora està en actualització. La redacció d'ElConstitucional.es està treballant per ampliar la notícia i oferir-li la millor informació.
