Existeixen una gran varietat d'indicadors actitudinals -indicadors d'actituds davant els múltiples objectes polítics- que categoritzem en base als quatre tipus d'objectes polítics definits per Almond i Verba. A Espanya, de fet, molts indicadors del CIS posseeixen elements de la cultura política.
Existeixen una gran varietat d'indicadors actitudinals agrupats al voltant dels objectes polítics:
INDICADORS ACTITUDINALS REFERENTS ALS ATTRIBUTS GENERALS DEL SISTEMA
- ORIENTACIONS CAP AL RÈGIM: per a qualsevol sistema polític, i en especial per a la democràcia, és fonamental l'acceptació i el suport difús per part de la població. Aquest va ser un dels principals elements de l'estudi d'Almond i Verba, des del punt de vista sistèmic (d'Easton), la legitimitat es pot entendre com el suport difús al sistema que afavoreix la seva continuïtat a llarg termini, com una reserva de confiança per als períodes en què el suport és menor.
Exemple: Actituds dels espanyols envers el sistema en el procés de Transició de l'autoritarisme a la democràcia a Espanya. També, la crisi econòmica o la pròpia desafecció política se supera amb aquesta reserva de confiança. Així mateix, a partir dels anys 60, es comença una inclinació envers el sistema democràtic que s'accentuarà el 1976.
- ORIENTACIONS CAP A LA COMUNITAT POLÍTICA: el sistema polític se sustenta sobre una comunitat política, el conjunt de membres que el componen. La identificació dels individus amb aquesta comunitat és fonamental per a l'estabilitat del sistema, ja que actua com a reserva de suport difús. Una orientació positiva cap a la comunitat política integra els individus, és a dir, construeix una base per a l'estabilitat del sistema. Tanmateix, la des-identificació amb la comunitat política minva el propi sistema polític, la pròpia legitimitat del sistema.
Aquestes orientacions són de capital importància en Estats de composició multiètnica o amb diverses identitats nacionals, ja que els grups poden arribar a qüestionar la delimitació territorial i poblacional del sistema.
Un exemple són els estudis dels sentiments de pertinença i els nacionalismes (com la identificació nacional subjectiva -ex. si et creus més espanyol o català).
Per exemple, els europeus no tenim aquest grau d'orientació cap a la comunitat, com sí que el tenen als EUA. Doncs els europeus no ens creiem tots afins o iguals (un espanyol es creu diferent d'un alemany). Tot això té a veure amb les orientacions polítiques.
- LA CONFIANÇA INTERPERSONAL: necessitat de confiança interpersonal entre els membres del sistema, que denota el nivell de cohesió de la comunitat i la convicció que, en general, se segueixen les normes d'aquesta comunitat.
INDICADORS ACTITUDINALS REFERENTS AL “SELF”
Són orientacions relatives al propi paper en la política, és a dir, es mesura la propensió a participar en la vida política.
- L'INTERÈS POLÍTIC SUBJETIU: com s'orienta l'entrevistat cap a la política en general. Es tracta d'una escala en què cada entrevistat s'autovalora el seu interès per la política. A Espanya, el grau d'interès per la política és molt baix.
- L'EFICÀCIA POLÍTICA SUBJETIVA: és la percepció de l'individu de les seves capacitats per entendre la política i incidir-hi. Es relaciona amb la disposició a participar en política. Es distingeix entre:
- EFICÀCIA INTERNA: capta l'essència de l'individu de tenir a la seva disposició mitjans per influir en la política.
Pregunta del CIS sobre eficàcia interna: “La política li sembla tan complicada que la gent com vostè no pot entendre el que passa?” L'indicador de no entendre la política es relaciona (és propi) amb la cultura de súbdit. Com més d'acord estigui la població amb aquesta afirmació, estarem relacionats amb una cultura de súbdit (el no entendre la política), cosa que ens portarà a una situació d'inestabilitat. Amb l'educació, amb els mitjans de comunicació, amb l'accés a la informació, s'entendrà millor la política, cosa pròpia de les societats post-industrials.
- EFICÀCIA EXTERNA: reflecteix la percepció que les autoritats o el sistema són sensibles a les nostres demandes. La pregunta del CIS sobre eficàcia externa és: “Creu vostè que els polítics busquen sobretot el seu interès personal?”.
