El acomiadament de 24 tècnics laborals vinculats a la Comunitat de Madrid, tal com va publicar en exclusiva aquest mitjà, ha obert un nou front judicial per al Govern autonòmic presidit per Isabel Díaz Ayuso. Els treballadors afectats ja han presentat diverses demandes en diferents jutjats, en considerar que la decisió vulnera la normativa europea sobre l'ús de la temporalitat en el sector públic.
Es tracta d'empleats amb una llarga trajectòria en l'administració, en alguns casos propera als 30 anys, que exercien funcions relacionades amb la gestió i liquidació d'impostos autonòmics.
El cas es produeix en un context especialment sensible en matèria d'ocupació pública. La legislació europea, i en particular la Directiva 1999/70/CE, obliga els Estats a prevenir l'abús de la contractació temporal i a establir mesures eficaces per corregir-lo.
En aquest sentit, recents posicionaments de l'entorn del Tribunal de Justícia de la Unió Europea han qüestionat la figura de l'“indefinit no fix”, en considerar que no garanteix una protecció real davant d'aquest abús.
Segons els afectats, la decisió de la Comunitat de Madrid de procedir a l'acomiadament en lloc d'aplicar mesures d'estabilització contravé aquest criteri.
Els 24 treballadors acomiadats pertanyien a la Conselleria d'Ocupació, Economia i Hisenda i desenvolupaven tasques tècniques vinculades a la gestió tributària.
La majoria d'ells són dones majors de 50 anys, un perfil que, segons denuncien, es troba en una situació especialment vulnerable després de la pèrdua de la feina.
Els afectats sostenen que no se'ls van oferir alternatives laborals dins de l'administració.
Després del cessament, els treballadors han optat per la via judicial. Les demandes ja han estat presentades en diferents jutjats de Madrid, on s'analitzarà si la decisió s'ajusta a dret.
El procés podria prolongar-se durant mesos i dependrà, en part, de la interpretació que facin els tribunals sobre l'aplicació de la normativa europea en aquest cas concret.
Un dels punts de conflicte és la solució plantejada per l'administració: la participació en processos selectius.
Els afectats consideren que aquesta opció no compensa la situació generada, ni respon a les exigències europees en matèria d'estabilitat laboral.
Des de la seva perspectiva, la convocatòria d'oposicions no corregeix el problema de fons relacionat amb la temporalitat prolongada.
Els tècnics acomiadats duien a terme funcions clau en la gestió d'impostos autonòmics, incloent operacions com herències, compravendes o donacions.
Segons els testimonis recollits, la sortida d'aquests professionals ha tingut un impacte immediat en l'atenció al ciutadà, reduint l'activitat en algunes oficines.
Part del servei s'ha derivat a altres estructures, mentre que algunes places encara no han estat cobertes.
Un altre dels aspectes rellevants del cas és l'impacte econòmic.
En cas que els tribunals donin la raó als treballadors, les indemnitzacions derivades dels acomiadaments hauran de ser assumides amb fons públics.
A això podrien sumar-se costos judicials o altres conseqüències econòmiques, en funció del desenvolupament del procés.
Aquest conflicte s'emmarca en un debat més ampli sobre la temporalitat en l'ocupació pública a Espanya.
En els últims anys, diferents resolucions europees han posat en qüestió les mesures adoptades per corregir aquesta situació, cosa que ha generat incertesa jurídica en diferents administracions.
El cas d'aquests 24 treballadors podria convertir-se en un nou precedent, en funció del que determinin els tribunals.
