Barcelona va viure el passat dissabte 24 d'octubre una jornada de greus disturbis després que centenars de joves es mobilitzessin a través de les xarxes socials sota l'etiqueta 'Blocus'. El que es va presentar inicialment com una protesta contra la situació de l'educació pública va acabar convertint-se en una sèrie de saquejos, robatoris i incendis en diferents punts de la ciutat.
La convocatòria es va difondre principalment a través de TikTok, on diversos comptes anònims van compartir cartells i vídeos per animar els joves a participar-hi. No obstant això, darrere de la suposada manifestació no hi havia una reivindicació organitzada, sinó una mobilització que va acabar provocant gairebé quatre hores d'aldarulls.
Segons les dades dels Mossos d'Esquadra, els disturbis es van saldar amb el saqueig d'una trentena d'establiments i 33 incendis. La policia catalana ha obert una investigació per esbrinar qui va crear els perfils que van difondre els missatges i si existeix una organització darrere d'ells.
Què significa Blocus i com es va organitzar la convocatòria en xarxes socials?
La paraula 'Blocus' procedeix del francès i significa bloqueig. El terme s'ha utilitzat en protestes estudiantils a França i s'ha estès com una etiqueta per mobilitzar joves en diferents països europeus. A Barcelona, els promotors van utilitzar aquesta paraula per donar forma a una convocatòria que, segons els cartells difosos, tenia com a objectiu protestar per la qualitat de l'educació en els instituts. No obstant això, els esdeveniments del dissabte van acabar allunyant-se de qualsevol reivindicació educativa.
Els Mossos investiguen diversos comptes anònims de TikTok que van publicar els missatges per reunir els participants. De moment, no es coneix qui hi ha darrere d'aquests perfils ni si tots formen part d'un mateix grup. Alguns dels comptes que van difondre la convocatòria ja han desaparegut. El tecnòleg Marcelino Madrigal, que ha seguit l'activitat d'aquest moviment a internet, considera que darrere de la seva creació podria existir un interès polític o geopolític.
La difusió no es va quedar únicament a TikTok. Els cartells incloïen codis QR que permetien accedir a grups de WhatsApp, mentre que altres participants utilitzaven Telegram per organitzar les trobades. En aquests espais es compartien instruccions sobre la roba que havien de portar, els llocs de reunió i els recorreguts que seguirien. A més, els investigadors han detectat missatges en els quals es preparava una nova convocatòria per al dissabte 31 d'octubre a Barcelona, amb la intenció de tornar a atacar establiments comercials.
Quantes persones han estat detingudes pels disturbis a Barcelona?
Els altercats del passat dissabte van acabar amb 130 persones detingudes pels Mossos d'Esquadra. D'elles, 123 eren homes i set dones. Entre els arrestats també hi ha un nombre important de menors d'edat: 74 nois i dues noies. La investigació policial també ha posat el focus en els antecedents d'alguns dels detinguts. En concret, 25 persones ja havien estat investigades anteriorment per delictes relacionats amb furts, robatoris o lesions. Dues d'elles comptaven amb antecedents per participar en altercats.
Per la seva banda, la consellera d'Interior de Catalunya, Núria Parlon, ha rebutjat que els saquejos fossin conseqüència d'una manifestació social. Segons la seva explicació, els participants van començar directament a entrar en els establiments i a emportar-se productes, sense que abans es desenvolupés una concentració reivindicativa.
Els Mossos continuen revisant les imatges dels disturbis per identificar les persones que van participar en els robatoris i aclarir qui va organitzar la convocatòria que va acabar provocant el caos a Barcelona. També s'han difós noves convocatòries en canals de Telegram, algunes d'elles amb crides a cometre robatoris i provocar altercats. La policia catalana manté oberta la investigació per identificar els responsables.
