La coneguda com a Llei de Nets permet que determinats descendents d'espanyols que viuen a l'estranger puguin obtenir la nacionalitat espanyola. La mesura forma part de la Llei de Memòria Democràtica, aprovada el 2022, i busca reparar les conseqüències de l'exili durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
No obstant això, la norma es troba al centre d'una polèmica judicial. El Tribunal Suprem ha suspès cautelarment el dret al vot de part de les persones que van aconseguir la nacionalitat per aquesta via, mentre es comprova si compleixen els requisits legals per acreditar que els seus avantpassats van patir l'exili.
Què és la Llei de Nets, qui pot sol·licitar-la i per què es va aprovar?
La Llei de Nets és el nom popular d'una disposició inclosa en la Llei de Memòria Democràtica del 2022. No és una llei independent, sinó una mesura que permet a determinats descendents d'espanyols sol·licitar la nacionalitat espanyola. El seu objectiu és reparar les conseqüències que van tenir la Guerra Civil i la dictadura franquista per a les famílies que van haver d'abandonar Espanya per motius polítics, ideològics, religiosos o per altres motius recollits en la norma.
Poden acollir-se a aquesta via, si compleixen els requisits legals, les persones nascudes fora d'Espanya el pare, mare, avi o àvia de les quals fossin espanyols d'origen i haguessin patit l'exili. La norma també inclou els fills nascuts a l'estranger de dones espanyoles que van perdre la seva nacionalitat en casar-se amb estrangers abans de la Constitució del 1978, així com a determinats fills majors d'edat dels qui van obtenir la nacionalitat per aquesta via o per la Llei de Memòria Històrica del 2007.
Per tant, tenir un pare, una mare o un avi espanyol no garanteix automàticament la nacionalitat. És necessari complir les condicions previstes en la llei i presentar la documentació que correspongui.
Per què el Tribunal Suprem ha suspès el vot i a qui afecta?
El Tribunal Suprem va acordar el setembre del 2026 suspendre cautelarment els efectes electorals de les inscripcions en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) de determinats beneficiaris de la Llei de Nets. La decisió afecta els qui no acreditin que els seus avantpassats van patir l'exili en els termes que exigeix la llei.
La polèmica se centra en una instrucció del Govern que va establir que podia presumir-se la condició d'exiliat dels qui van abandonar Espanya entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de desembre de 1955, sempre que acreditessin la seva sortida del país. El Suprem ha ordenat comprovar si els afectats compleixen els requisits legals i distingir els expedients segons la via utilitzada per a reconèixer l'exili. La suspensió no suposa que aquestes persones perdin la nacionalitat espanyola. La mesura afecta temporalment el seu dret a votar mentre es revisa la seva situació electoral. El tribunal va justificar la seva decisió per la necessitat de comprovar la regularitat del cens i preservar la transparència dels processos electorals.
Per tant, la qüestió principal no és si els beneficiaris conserven la nacionalitat espanyola, sinó si compleixen els requisits per a exercir el dret al vot. La resolució definitiva determinarà com ha d'aplicar-se la norma i quines conseqüències tindrà per a les persones afectades.
