Enmig de l'onada de protestes i del creixent descontentament social a l'Iran, s'han viralitzat imatges i vídeos de dones que encenen cigarrets amb fotografies en flames del líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei. Aquest gest s'ha convertit en símbol de desafiament al règim i a les estrictes normes socials imposades per la República Islàmica, interpretat dins i fora del país com una forma de protesta simbòlica.
El vídeo que ha fet la volta al món mostra una dona iraniana resident al Canadà encenent una cigarreta amb la imatge de Jamenei. Encara que l'acció es va gravar fora de l'Iran, el seu impacte ha estat replicat per dones dins del país i difós massivament en plataformes com X, Instagram i Telegram. Cremar imatges del líder suprem constitueix un delicte greu segons la legislació iraniana, i fumar sense hijab en públic és un acte controvertit que desafia les normes de control sobre les dones. La combinació de tots dos gestos converteix l'acció en un acte de desafiament polític i social d'alt risc
Rubén Gisbert, advocat i youtuber conegut per la seva activitat mediàtica polèmica, va publicar un tuit afirmant que la protagonista del vídeo era canadenca i que el seu gest era superficial, un acte de “postureig tiktoker”. No obstant això, la jove és iraniana de naixement, ha viscut tota la vida a l'Iran i des dels 17 anys va patir detencions, amenaces i abusos per qüestionar l'obligatorietat del hijab en programes de YouTube. Després de ser condemnada a una llarga pena de presó, va haver de fugir del país i actualment es troba al Canadà com a refugiada política.
El gest de la dona s'emmarca en un context més ampli de protestes originades per la crisi econòmica, la inflació i l'encariment del cost de vida, que amb el temps van derivar en un moviment de rebuig al sistema polític teocràtic instaurat després de la revolució islàmica del 1979. Entre les demandes hi figuren més llibertats individuals, drets per a les dones i, en alguns sectors, canvis profunds en el model d'Estat.
Malgrat els talls d'Internet i la repressió de les forces de seguretat, les manifestacions continuen. Organitzacions de drets humans denuncien violència sistemàtica contra els manifestants, amb més de 400 morts i centenars de ferits, encara que les xifres exactes varien segons les fonts.
Experts en drets humans destaquen que la viralització del vídeo i altres gestos similars no són superficials ni simbòlics per notorietat, sinó que representen la valentia dels qui desafien un règim repressiu, moltes vegades posant en risc la seva vida i la de les seves famílies. La desinformació de Gisbert ha estat criticada per minimitzar aquests riscos i ridiculitzar víctimes reals, contribuint a una narrativa falsa que distorsiona la realitat de l'activisme iranià.