La portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, ha tornat a posar el cas Pegasus sobre la taula per intentar trobar una explicació a la relació del Govern de Pedro Sánchez amb el Marroc. La dirigent popular sosté que "hi ha alguna cosa" que hauria provocat la suposada "submissió" del president davant Rabat i reclama que es desclassifiqui tota la documentació relacionada amb l'espionatge dels telèfons de diversos membres de l'Executiu.
"És evident que hi ha alguna cosa que ha fet que el president Sánchez i el seu Govern siguin submisos al Marroc", ha afirmat Muñoz, que ha vinculat aquesta sospita amb la informació que es va poder obtenir mitjançant Pegasus dels dispositius del Govern. El PP recupera així un episodi que fa anys que forma part del seu discurs contra Sánchez, tot i que una de les afirmacions utilitzades llavors per alimentar aquesta teoria no es correspon amb el que realment va determinar la Justícia.
El jutge no va arxivar la causa perquè Sánchez no col·laborés
La investigació sobre l'espionatge als telèfons de Pedro Sánchez, Margarita Robles, Fernando Grande-Marlaska i Luis Planas va ser arxivada provisionalment el juliol de 2023 per l'Audiència Nacional. En revisar la resolució del jutge espanyol José Luis Calama, el motiu assenyalat resulta clar: la investigació no podia avançar davant la falta de cooperació d'Israel.
El magistrat va explicar que les autoritats israelianes no havien respost a la comissió rogatòria enviada per la Justícia espanyola, una circumstància que impedia obtenir informació fonamental per determinar qui havia dut a terme les infeccions dels telèfons. La resolució judicial no va atribuir en cap moment l'arxivament a una falta de col·laboració de Pedro Sánchez.
La dada resulta especialment rellevant perquè el llavors líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va assegurar el juliol de 2023 que la causa s'havia arxivat perquè Sánchez no havia col·laborat. Quan se li va preguntar per l'origen d'aquesta informació, Feijóo va respondre que l'havia llegit en un teletip, tot i que no va poder identificar l'agència de procedència. Aquella afirmació va ser posteriorment contrastada i considerada falsa: el motiu que constava en la decisió judicial era l'absència de cooperació d'Israel.
Silvia Intxaurrondo recupera a més aquell episodi
Precisament aquest divendres, Silvia Intxaurrondo ha recuperat també aquell episodi en abordar les noves declaracions d'Ester Muñoz a La Hora de La 1. La periodista ha recordat una entrevista de juliol de 2023 en la qual va preguntar directament a Feijóo com sabia que la causa s'havia arxivat per una suposada falta de col·laboració de Sánchez.
"Vostè com ho sap?", li va preguntar llavors Intxaurrondo. "Ho he llegit en un teletip", va respondre el líder popular, segons ha recordat ara la periodista, que també ha assenyalat que Feijóo no va saber precisar de quina agència procedia aquella informació.
Intxaurrondo ha utilitzat l'episodi per advertir sobre el risc de convertir una afirmació no contrastada en un argument polític. "Compte amb ficar una notícia falsa en el debat públic", ha assenyalat, abans de recordar que el jutge espanyol va arxivar la investigació perquè Israel no col·laborava amb la Justícia espanyola.
Pegasus no demostra un suposat xantatge del Marroc
L'existència de l'espionatge mitjançant Pegasus sí que està acreditada. Els telèfons de Sánchez i de diversos ministres van ser infectats i la investigació judicial va tractar de determinar qui estava darrere de les intrusions. El que no ha quedat acreditat és que el Marroc fos responsable de l'espionatge, que obtingués determinada informació amb la qual pogués pressionar el Govern o que aquesta informació expliqui posteriorment la política espanyola cap a Rabat.
De fet, la causa va ser reoberta el 2024 després que apareguessin nous elements procedents de França i va tornar a ser arxivada posteriorment en no poder avançar la investigació sobre l'autoria de l'espionatge. La falta de cooperació d'Israel va continuar sent un dels principals obstacles per esclarir els fets.
Per tant, la petició d'Ester Muñoz per desclassificar els informes pot formar part del debat polític, però no converteix en certa la hipòtesi que pretén vincular Pegasus amb una suposada "submissió" de Sánchez al Marroc. Fins ara no s'ha aportat una prova que permeti establir aquesta connexió.
El PP torna a exigir transparència mentre el Govern defensa la seva relació amb Rabat i nega disposar d'evidències que permetin atribuir a les autoritats marroquines l'organització de l'entrada massiva a Ceuta. Enmig d'aquesta batalla política, l'episodi de Pegasus torna a ocupar el centre del debat, però els fets contrastats obliguen a separar el que està provat de les hipòtesis que es llancen des de les formacions polítiques.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.