Marina Rodríguez (Chunta Aragonesista), donaria suport al PSOE en un possible Govern després del 29N, però adverteix: "El nostre vot no és un xec en blanc, la nostra prioritat és Aragó"

La candidata al Congrés per Saragossa, entrevistada a 'Noticias de Verdad', situa l'habitatge com a línia vermella, proposa contractes indefinits de lloguer i més parc públic, i acusa el PP de fer de la seguretat de les dones una moneda de canvi

19 de novembre de 2026 a les 16:31h
| Actualitzat: 19 de novembre de 2026 a les 16:53h
72eadd84 dc03 4b08 ac98 23974006e448
https://youtu.be/j9NOi_2KiwM?si=qvDSmHtwQ60tfFHu

"Jo mateixa no tinc casa". Marina Rodríguez, candidata de Chunta Aragonesista-Frente Amplio Aragón al Congrés per Saragossa, situa l'emergència de l'habitatge en el centre de les seves prioritats per a les eleccions generals del 29 de novembre. En aquesta entrevista amb Clara Cerrada, sotsdirectora, i Jaime Barrionuevo, adjunt al director, per a 'Noticias de Verdad', el podcast de 'ElConstitucional.es', defensa els contractes indefinits de lloguer i l'ampliació del parc públic, i confirma que l'habitatge serà una línia vermella per a pactar amb el PSOE. Assegura que donarà suport a un Govern progressista si el seu vot és decisiu, encara que adverteix que aquest suport "no és un xec en blanc".

Rodríguez dirigeix les seves crítiques més dures al Partit Popular i els seus acords amb Vox, especialment en parlar de la protecció de les dones davant la violència masclista. Acusa l'alcaldessa de Saragossa, Natalia Chueca, d'haver sacrificat els punts violeta de les festes del Pilar per a aprovar els pressupostos municipals i sosté que, per al PP, "tot és moneda de canvi". "Vendrien la seva mare per a aprovar els pressupostos de qualsevol institució", afirma. També reclama al president aragonès, Jorge Azcón, solidaritat en l'acollida de persones migrants i li retreu la seva resposta a les arribades a Ceuta.

La candidata qüestiona, a més, la imatge d'una joventut entregada a l'extrema dreta. "Hem comprat que la joventut és feixista i no és veritat", sosté, reivindicant els qui participen en les mobilitzacions per l'habitatge, l'educació i la sanitat. Aquesta defensa de les oportunitats per als joves enllaça amb les seves exigències sobre el futur d'Aragó, des de les infraestructures i el rebuig al transvasament de l'Ebre fins al model d'implantació dels centres de dades. "Si Aragó genera riquesa, la riquesa s'ha de quedar aquí", reclama.

Com afrontes aquesta campanya del 29 de novembre i com l'afronta Chunta Aragonesista?

Molt il·lusionada. Crec que estem totes molt il·lusionades. El passat 8 de febrer, les aragoneses i els aragonesos ens van atorgar la responsabilitat de liderar aquesta unitat de les esquerres a Aragó. Alhora, la ciutadania ens demanava una única papereta d'esquerres que fos capaç de traslladar aquestes demandes aragonesistes al Congrés. En això estem.

Sempre hi ha un electorat indecís. Què li diries a un votant d'esquerres que vol frenar el PP i Vox sobre el vot útil a Aragó?

El vot útil podem veure'l des de dues perspectives, una numèrica i una altra, diguem-ne, moral. A la circumscripció de Saragossa unim les dues visions.

En primer lloc, perquè no hi ha res més útil que votar a favor de tu, a favor de la teva veïna. Això és Chunta Aragonesista-Frente Amplio Aragón.

En segon lloc, perquè aquest escó que reparteix Saragossa és el que està en joc, el que estem disputant entre l'extrema dreta i Chunta Aragonesista-Frente Amplio Aragón. Votant-nos sumaries un escó progressista i restaries un escó a l'extrema dreta.

Defenseu algun compromís o mesura concreta que marqui la diferència?

La nostra història és el garant que no fem promeses que no podem complir. Ens comprometem a treballar posant el ciutadà al centre i responent només davant els interessos d'Aragó. És el que podem prometre, la feina que sabem fer bé, la que va fer abans Jorge Pueyo, la que abans va fer Chesús Yuste i la que abans va fer José Antonio Labordeta. És el que sabem fer a Chunta Aragonesista, defensar Aragó.

Chunta Aragonesista ha tancat un acord amb Izquierda Unida, Movimiento Sumar i altres forces progressistes per concórrer juntes a aquestes eleccions, però Podemos es va quedar fora. Què va passar en les negociacions? Per què no va ser possible presentar una única candidatura a Aragó, després de les tres paperetes de l'esquerra alternativa en les autonòmiques de febrer?

No podem entrar en les decisions d'altres partits. Podem respondre per les nostres pròpies decisions i per la responsabilitat que tenim amb la ciutadania, amb les aragoneses i els aragonesos. Crec que aquí estem els qui volíem estar.

Malgrat el soroll, tenim molt clar qui és el nostre enemic. La mà estesa hi serà sempre i tenim en comú amb aquestes forces moltes més coses que ens uneixen que les que ens separen. A Chunta Aragonesista ho tenim molt clar. La pregunta és si està igual de clar en altres forces. Jo crec que sí.

Va intentar Chunta Aragonesista arribar també a un acord amb Podemos?

Sí, clar. Fruit d'això és que avui tenim una candidatura en la qual hi ha Chunta Aragonesista, Movimiento Sumar de Aragón, Izquierda Unida de Aragón, el Partido Verde i Recortes Cero.

En precampanya, Chunta Aragonesista i Izquierda Unida van xocar per la decisió de no presentar-se a Terol. Des d'IU la van qualificar de "despropòsit" i van criticar que CHA assumís el discurs del vot útil al PSOE. Considereu que a Terol l'únic vot útil progressista és el PSOE?

No, en absolut. El procés que ens va portar a prendre la decisió de no concórrer a Terol va ser molt més senzill del que pot semblar i, alhora, entenc que molt complex per a altres formacions. Va ser fer una escolta al territori. Van ser els nostres militants a Terol els que ens van demanar que, si us plau, no ens presentéssim. Entenien que, a nivell matemàtic, era molt complicat poder fer una oposició o tenir alguna possibilitat de no fragmentar massa. El que vam fer va ser escoltar el territori.

A més, el votant de Terol no està abandonat. En aquestes eleccions estem posant el focus en el Congrés dels Diputats, però no podem oblidar que també ens presentem al Senat. Els votants de Terol tindran una papereta en la qual puguin marcar un representant de Chunta Aragonesista a la Cambra Alta, que és la cambra territorial.

El diputat o la diputada de Chunta Aragonesista mai ha estat un diputat de Saragossa; ha estat el diputat de tot Aragó. És el que sabem fer, defensar Aragó. Bona prova d'això és la feina que va fer Jorge Pueyo aquesta última legislatura. Fins i tot va arribar a ser el diputat que més iniciatives va presentar en matèria de despoblació i ha portat moltíssimes iniciatives per a Terol i per al desenvolupament de les comarques del sud d'Aragó. Ens hem de quedar amb això. Terol sota cap concepte estarà abandonat. Terol és la nostra prioritat.

Has esmentat el Senat, on Frente Amplio concorre, amb algunes excepcions, en 'Senado de Progreso' juntament amb el PSOE. Si després del 29 de novembre es pogués reeditar un Govern progressista, estaria Chunta Aragonesista disposada a donar suport a una altra investidura de Pedro Sánchez? Quines serien les vostres condicions i quines mesures considereu imprescindibles?

Chunta Aragonesista votarà sempre a favor del progrés. Si a la nostra mà està decidir un Govern progressista, que les ciutadanes estiguin tranquil·les, votarem a favor. Cent per cent, que no hi hagi cap dubte.

El nostre vot no és un xec en blanc i bona prova d'això és la legislatura anterior. La nostra prioritat és Aragó, el nostre programa és Aragó i les nostres línies vermelles són Aragó. Tot el que puguem fer per a beneficiar Aragó ho farem. Serà una prioritat i una condició per a arribar a qualsevol acord amb qualsevol força política. Amb qualsevol.

Pablo Bustinduy, portaveu de campanya de Frente Amplio, ha dit que aquestes eleccions són un referèndum sobre l'habitatge. Hem viscut la vaga general de l'11N i el tràgic desnonament de Mari Carmen. Fa anys que sentim que l'habitatge és una prioritat per al Govern, que va arribar a parlar de "la legislatura de l'habitatge", però molts joves continuen sense poder emancipar-se i els lloguers són inassumibles, també a Saragossa. Algunes forces de la vostra candidatura han tingut responsabilitats de Govern aquesta legislatura. Què ha fallat? Quines garanties podeu donar que l'habitatge serà una línia vermella davant el PSOE i no una altra promesa incomplerta? Quines són les vostres iniciatives?

L'habitatge ara mateix no és que sigui un problema. Estem davant una emergència. A Chunta Aragonesista som plenament conscients del nivell i del grau d'emergència a què estem sotmeses. Jo mateixa no tinc casa. Això és el que ens ha portat els joves a prendre les places i a fer passos que són més que necessaris, són imperatius.

Ara mateix no hi ha un sol partit que no estigui parlant d'habitatge. El problema no és que parlem d'habitatge en campanya; no seria estratègic que no ho féssim. El problema és què faran els partits polítics el 30 de novembre. Jo ho tinc clar. Si Chunta Aragonesista-Frente Amplio Aragón té algun tipus de responsabilitat o forma part d'un Govern progressista, l'habitatge és la nostra prioritat.

No existeix una única solució. Cal aterrar molt bé l'habitatge al territori. Aquí a Aragó sabem bé de què parlem. És imprescindible parlar d'habitatge rural i de serveis públics en el medi rural, perquè, si no, l'habitatge es queda buit.

Estem parlant de contractes indefinits de lloguer, d'ampliar el parc públic d'habitatge i de mesures com les que traslladava el portaveu Bustinduy. No hi ha una única solució. És el que estem tractant de fer a Aragó.

Però serà una línia vermella per a pactar amb el Partit Socialista?

Per descomptat. És el que fa setmanes que diem. Construirem un Aragó on poder viure. I per a viure, habitatge.

Un altre tema de campanya és la immigració. Davant dels discursos d'extrema dreta que diuen que les persones migrants venen a prendre'ns la feina o qualifiquen d'"invasió" el que va passar a Ceuta, i davant les arribades a les Canàries, quina és la vostra postura i què hauria de canviar en la política migratòria del país?

Si la pregunta és com valorem a Chunta Aragonesista-Frente Amplio Aragón els discursos d'odi als quals estem sotmeses diàriament en els mitjans de comunicació, a les xarxes socials, al carrer i a qualsevol racó del nostre país, hi estem frontalment en contra.

A l'Aragó sabem molt bé que, si no fos per la migració, la meitat dels nostres pobles estarien morts, buits.

Veleu per l'acollida, llavors?

Sí. A més, entenem que part d'aquests discursos d'odi rauen en el fet que l'extrema dreta, jo començo a tenir els meus dubtes que odiï el migrant. Crec que odia el pobre. Odia el pobre espanyol, el pobre aragonès, el pobre senegalès i el pobre marroquí. Li és igual d'on vingui. El que odia és el pobre.

El flux migratori està donant lloc a un repartiment entre comunitats autònomes. Quin paper ha de tenir l'Aragó en l'acollida de persones migrants?

El que l'Estat necessiti. La pregunta és quin paper hauria d'haver tingut l'Aragó mentre el Partit Popular es posava les mans al cap amb el que han titllat d'"invasió" a Ceuta. Jorge Azcón només es posava les mans al cap i en cap moment va oferir col·laboració al president de Ceuta.

Per què en cap moment estem parlant de solidaritat, de cooperació, de treballar juntes? Aquest és el problema. La migració sempre l'estem enfocant des del costat negatiu. Mai parlem d'aquesta solidaritat i aquesta cooperació que necessitem entre pobles i que també és necessària entre institucions.

A mi m'agradaria que el Partit Popular, quan parli d'immigració, en lloc de ser bàsicament una cosa a la qual Vox pugui atiar en les institucions del que ells no poden dir en els mitjans de comunicació, tingui també cert sentit d'Estat i de la responsabilitat. En aquest cas, Jorge Azcón ha deixat moltíssim a desitjar com a president del Govern d'Aragó.

Ets secretària de Feminismes i Treball de Chunta Aragonesista. Quina és la vostra prioritat en matèria de feminisme?

Em perdonaran les feministes per parlar en negatiu, però ara mateix és primordial que parlem de les 44 dones que han estat assassinades enguany. Quaranta-quatre oficials, que després són 88, crec que són.

És primordial parlar de seguretat, d'acompanyament a les víctimes de violència de gènere i als seus fills. És primordial aterrar programes reals que portin solucions reals a les situacions que viuen aquestes dones.

Què està fallant en la resposta davant la violència masclista?

El que està fallant és que a Espanya el Partit Socialista fa mesos que diu que ve el llop. A l'Aragó el llop és el nostre vicepresident del Govern i va ser la nostra vicepresidenta de les Corts d'Aragó. Aquí sabem el que és que governi el llop.

Hem vist com la nostra alcaldessa de Saragossa, Natalia Chueca, va aconseguir aprovar els pressupostos de l'Ajuntament l'any passat gràcies a eliminar els punts violeta a les nostres festes del Pilar. Aquest és el problema. Per al Partit Popular tot s'hi val, tot és moneda de canvi. Tant li fa la seguretat de les dones, tant li fa l'homofòbia. Vendrien la seva mare per aprovar els pressupostos de qualsevol institució.

Està fallant que la nostra alcaldessa està posant com a punts segurs a Saragossa les parròquies, que no tenim punts violeta i que no hi ha un bon acompanyament. Està fallant que no estem complint la legalitat i no tenim els punts d'acollida i de prevenció oberts les 24 hores del dia.

Clar que està fallant. Hi ha un problema de seguretat al voltant de les dones i de la violència de gènere al nostre país. A l'Aragó ho coneixem molt bé. Aquesta gent pot arribar al Govern central i a l'Aragó sabem perfectament del que són capaços.

Un altre aspecte que afecta les dones és la bretxa salarial, del 15,7 % segons l'Enquesta Anual d'Estructura Salarial i les anàlisis difoses el 2026. Què proposa CHA-Frente Amplio Aragón per millorar les seves condicions laborals?

El primer és entendre d'on ve aquesta bretxa de gènere en l'àmbit laboral. Ve de que és la dona la que demana les reduccions de jornada, la que va a aquestes excedències per cura de fills, mai és l'home. El que hem de fer és donar una volta a les cures.

L'altre dia ho parlava Ada Colau amb la nova iniciativa sobre la família elegida. Cal posar les cures al centre i fer un repartiment equitatiu, perquè aquest és el nostre contracte social, això és l'Estat del benestar. No pot ser que les cures recaiguin sempre sobre les mateixes.

Les enquestes apunten a una major inclinació dels joves cap a l'extrema dreta i al fet que assumeixen discursos contra les dones, la immigració i els drets LGTBI. Et preocupa? És important educar a les aules sobre aquestes qüestions?

Et respondré en dues parts. Començo pel final. Sí. Tota l'educació en respecte, solidaritat i convivència que puguem traslladar serà poca, perquè aquest és també el nostre contracte social.

Quant a la primera part, jo no crec que la joventut sigui d'extrema dreta. Crec que hem comprat aquest marc. Hem comprat que la joventut és feixista i no és veritat. Treuen una senyora de 87 anys en llitera de casa seva i és la joventut organitzada la que és a la seva porta intentant aturar-ho.

Aquí veiem com els joves lideren les mobilitzacions en educació i en sanitat. En totes i cadascuna de les manifestacions de les nostres ciutats i del nostre país, els joves estan al capdavant. Amb el tema de l'habitatge ha calgut que treguin una senyora de 87 anys en llitera de casa seva perquè es fes cas al que portàvem dient les joves tantíssim temps.

La joventut aragonesa ens va donar sis escons en les últimes eleccions autonòmiques. La joventut no és d'extrema dreta. Les dones joves estan resultant ser un mur de contenció contra el nou feixisme que tenim ara mateix als nostres carrers. Això hem de dir-ho.

Hi ha joves d'extrema dreta que fan moltíssim soroll, encoratjats per fanàtics com Vito Quiles. Per descomptat que sí. Però hi ha tantíssims joves solidaris que estan on han d'estar, lluitant als carrers i donant suport a les causes justes, i hem de fer-los aquest reconeixement.

Abans comentaves les prioritats de CHA-Frente Amplio Aragón en habitatge. Què li diríeu a un jove que ara mateix no es pot independitzar?

Que benvingut al club. Estem tota una generació igual. Això és desesperant. Portem molt de temps veient com la política serveix més per a dir-nos als joves que "aquesta responsabilitat no és meva, això és culpa de l'altre". La resposta és que el sistema ha fallat. Quan tens una joventut sencera que mira el seu futur amb incertesa, el sistema ha fallat.

A aquests joves els hem de dir que el seu lloc és aquest, Chunta Aragonesista-Frente Amplio Aragón, perquè som els únics que estem posant damunt de la taula les solucions que calen en matèria d'habitatge. Som els únics que estem intentant construir un Aragó on poder viure.

La pregunta que faig en general és si realment creiem que el Partit Popular vol resoldre el problema de l'habitatge. Crec que no. El Partit Popular té les tres alcaldies de l'Aragó, Osca, Saragossa i Terol, i el Govern de l'Aragó. Aquí estem igual que a tot arreu.

Per a mi, la pregunta és senzilla. Vol el Partit Popular resoldre el problema de l'habitatge? La resposta no em sembla que estigui clara. Chunta Aragonesista vol resoldre'l, perquè entenem que això és una emergència habitacional i que cal plantar cara ja.

Heu denunciat que l'Aragó corre el risc de convertir-se en una "colònia energètica" pels grans centres de dades, que consumeixen enormes quantitats d'energia i aigua. Azcón i el seu Govern els presenten com una oportunitat d'inversió i ocupació. Com es pot trobar un equilibri? Quines lleis o condicions impulsaríeu per garantir que les empreses deixin riquesa i ocupació de qualitat al territori?

Aquesta és la clau. Crec que aquesta pregunta no se l'ha fet Jorge Azcón. Ara tenim eleccions municipals al maig i segur que ho estem veient a les nostres ciutats. Quan tens unes eleccions a la porta, el que vols és tallar cintes i fer fotos boniques.

Crec que això és el que ha intentat Jorge Azcón aquests últims dos anys amb els centres de dades. Fer la foto, dir que ve una inversió de no sé quants milions d'euros a l'Aragó, projectar una trentena de centres de dades que després es tradueixen en, crec que són, 82 edificis. És una barbaritat.

Per a nosaltres, la solució és tan senzilla com posar el ciutadà al centre i veure com podem millorar la seva vida. A l'Aragó portem dècades posant la nostra aigua, la nostra llum, la nostra energia, el nostre vent, els nostres paisatges.

Diries llavors que Chunta Aragonesista està a favor d'aquests centres de dades, però d'una altra manera?

Això és com el tema de les renovables. No estem en contra de la digitalització, per descomptat que no. Podríem parlar de sobirania digital i estar hores parlant de centres de dades.

Volem fer entendre al Govern de l'Aragó que així no pot fer-se. Si l'Aragó genera riquesa, la riquesa s'ha de quedar aquí, per poder construir aquests projectes de futur als nostres pobles i a les nostres ciutats.

No pots mirar un jove i dir-li a la cara que aquí no hi ha feina, que no hi ha habitatge, que no hi ha futur ni oportunitats, que no es pot quedar al seu poble, que no es pot moure per la carretera, que no té tren. Escolta, però la teva comunitat autònoma s'està fent d'or.

Marina, una altra reivindicació històrica d'Aragó és millorar les seves connexions ferroviàries. CHA acaba de proposar un gran pacte pel ferrocarril, amb compromisos sobre Rodalies de Saragossa, Canfranc i el corredor Cantàbric-Mediterrani. Què exigiries al pròxim Govern d'Espanya perquè aquestes infraestructures avancin? Recordem també el tràgic accident d'Urda i la inseguretat que ha generat entre els qui viatgen en tren.

Li ho demanem tot, perquè el que té Aragó amb Madrid en matèria d'infraestructures és un deute històric.

Demanem l'A-21, l'A-23, l'A-25, l'A-68, l'A-40, la reobertura del Canfranc i el corredor Cantàbric-Mediterrani. Demanem la doble via electrificada d'altes prestacions per Terol, l'ampliació de Rodalies i l'ampliació del tramvia.

El problema és que a Aragó som els últims. El millor exemple és el tramvia de Saragossa. Hauria d'haver-hi un copagament entre el Govern d'Aragó, l'Ajuntament de Saragossa i el Govern estatal. El metro de Sevilla li va costar a l'Estat 650 milions d'euros. Sabeu quant li va costar el tramvia de Saragossa al Govern central? Zero.

És un bon exemple de com funcionen les infraestructures de mobilitat a Aragó. Nosaltres les demanem, les paguem i les lluitem. Els partits aquí les demanen a crits i, quan arriben a Madrid, voten el que diuen Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo.

Un altre assumpte present en aquesta campanya i en les autonòmiques de febrer és el possible transvasament de l'Ebre, després que la dreta hagi recuperat el debat sobre un nou Pla Hidrològic Nacional. Heu estat crítics amb la postura del PP, tant a Aragó com a nivell nacional. Què els diries a Alberto Núñez Feijóo i a Santiago Abascal, que podrien governar després del 29 de novembre? Quines iniciatives o mesures reclamaria CHA al Congrés per garantir que l'Ebre no es transvasi?

L'Ebre és on és i allà seguirà. Ho tinc ben clar. Aquesta és una reclamació que porta fent el poble d'Aragó 25 anys. Els estem demanant als aragonesos que votin per la seva dignitat, per la del seu poble. És increïble. Vint-i-cinc anys amb el fantasma del transvasament recorrent els nostres carrers.

El problema és que el Partit Popular ha perdut tota la capacitat de marcar la seva pròpia agenda ideològica. Arriba Vox, planteja el seu programa electoral i l'última mesura que recull és la interconnexió de les conques. Nosaltres sabem perfectament el que és. La pregunta és si ho sap Feijóo.

Per acabar, Marina, quin seria el teu últim al·legat davant els teus votants de cara a les eleccions del 29 de novembre?

El 29 de novembre ens juguem els drets. Ens juguem viure en un país amb drets, en un país amb dignitat. No hi ha res més útil que votar a favor de tu, a favor de l'Aragó.

Estem intentant construir una cosa tan simple i tan immensament gran com un Aragó on poder viure. Per a això necessitem totes les aragoneses, perquè això o ho fem entre totes o no surt.

Contacte

T'escoltem. Contacta amb nosaltres.

Sobre els autors
foto jaime
Jaime Barrionuevo

Redactor de ElConstitucional.es

Veure biografia
e582bd93 ed0b 4cae ae86 9904e393d3a9 2
Clara Cerrada

Redactora de ElConstitucional.es

Veure biografia
El més llegit