Supremme de Luxe probablement és la drag queen més famosa del nostre país. No només l'avalen gairebé trenta anys de professió mostrant el seu art per locals de tot el país, sinó que el seu lloc com a presentadora de Drag Race España l'ha catapultat i fet coneguda pel gran públic. Parlem amb ella davant l'estrena de la sisena temporada del format, amb una societat cada vegada més polaritzada i pendents de l'auge de l'extrema dreta i de com pot afectar els drets LGTBIQ+.
Arnau Martínez: Aquest any a Drag Race estrenau plató i taller, però el que no canvia és que continua havent-hi la teva cara allà dalt presidint. Encara t'imposa veure-t'hi?
Supremme de Luxe: La resposta és sí. Si ho penses, sí. Clar, jo hi entro, que és la meva feina, de sobte quan veus la imatge dius: "Ostres, fotre!". Això em continua imposant molt.
I jutjar el talent aliè? Perquè al final és una cosa molt subjectiva.
Totalment. Ja ens veieu que ho passem malament, d'aquí els plors. Més que jutjar el talent, moltes vegades jutgem com es desenvolupa algú fent alguna cosa concreta, perquè el talent, si tu passes el càsting i ets a Drag Race, el talent és indiscutible. I en totes les temporades les reines van sobrades de talent. En ser un concurs, ens fixem molt en les proves, que les pots resoldre amb més o menys destresa, se't pot complicar el dia... Jutgem coses que en un dia a dia no passaria absolutament res però que en el concurs et pot jugar en contra i és una putada perquè te'n pots anar a casa. Llavors, doncs, és dur, és dur.
Una altra novetat d'aquesta temporada és que per primera vegada tenim un drag King, a Marcus Massalami. Com valores la incorporació d'aquest tipus de perfils que fins ara eren inexistents?
Em sembla molt bé i des del meu punt de vista em sembla que ha trigat. El drag és un art lliure, molt variat i molt divers, llavors crec que quanta més representació hi hagi de tot això, doncs sempre en sortirem guanyant, com tot: com a programa, com a format, com a persona, com a societat... com tot.
L'existència de Drag Race és més important ara amb l'auge de l'extrema dreta i els seus discursos?
L'existència de Drag Race i la nostra existència en general. Perquè avui dia ja fins i tot significar-te tu ja sembla que és un acte de resistència. És fort que el 2026 estiguem així. Ara mateix estic veient situacions amb 47 anys que no he viscut ni d'adolescent ni de molt jove. Hi ha coses que escolto ara que no havia escoltat mai. Que es torni a això dius: "Mare meva, com és possible?". Vull pensar que no són tants com sembla i que si com a societat hem arribat fins aquí podrem seguir avançant. Tot el que sigui visibilitzar i marcar postures i posicions avui dia és necessari. Desgraciadament, però ho és.
Et fa por?
Em preocupa, però no em fa por, que és molt diferent. Em pot preocupar la pèrdua de drets que han costat molt d'aconseguir, però ja no només del col·lectiu. Hi ha un determinat discurs com que hi hagi només un vot per família i que les dones no votin i coses així, que dic: "De debò estem amb aquestes ara?".
Creus que es pot ser de dretes i alhora una drag queen?
Això és molt privat i personal i depèn de quines dretes. Hi ha moltes vegades que sent de dretes tires pedres contra la teulada, però depèn si és en matèria econòmica, més en matèria social… Hi ha gent de dretes que socialment no pensa que són de dretes i només és una qüestió econòmica, no ho sé. Crec que avui dia entrem molt en debats en els quals es fan moltes preguntes de sí o no o de blanc i negre i crec que hi ha molts matisos. No sabem tampoc la situació de cada persona. Si em dius que és un discurs radical d'extrema dreta et diria que sí que és oposat, però això m'ho sembla en qualsevol persona es dediqui al que es dediqui. Crec que hauríem de dedicar més temps a debatre, un debat sa, no debats tan caldejats com els que estem vivint.
T'han proposat fer política?
No. I no ho faria mai.
No series alcaldessa de Fuenlabrada?
No. [Rialles] A Fuenlabrada si volen hi vaig i faig el pregó encantada de la vida i jo molt feliç d'estar-hi, però no, no m'agrada la política en absolut i menys la política que hi ha avui dia que francament no m'agrada gens. No puc estar en aquest fang.
Tampoc la consumeixes?
Sí, sí. Joder, és que per ser ciutadans som animals polítics, vivim en una societat, cal saber el que passa, però no m'agrada el que veig. Potser a algú li agrada, però bé, el fer política per a TikTok, que és el que veig molt últimament, no m'agrada gens.
I parlant una miqueta més de tu, com t'ha canviat la vida el format?
Doncs mira, la vida no gaire. Continuo conservant els meus amics, la meva família, la meva gossa, la meva casa...
No se t'ha pujat la fama al cap?
És que jo no soc famosa. Jo puc passar per la Puerta del Sol tranquil·lament sense que ningú m'assetgi. Com de famós ets es mesura en quant de temps pots estar a la Puerta del Sol sense que et comenci a parar la gent. [Riures] A mi em coneix la gent, però no m'afecta en el dia a dia en absolut. I m'agrada que la meva vida hagi canviat poc. Professionalment sí que ha canviat molt. Gràcies a Drag Race he pogut accedir a moltes feines i he pogut millorar moltes condicions.
Creus que Drag Race ha dignificat la professió?
És que jo no considero que la professió no fos digna. Potser les condicions en què calia exercir-la moltes vegades no eren les dignes ni les idònies. És com quan em pregunten: "Creus que la gent et respecta més ara?". Dic: "No, jo sempre he tingut el respecte del públic". El que passa que abans potser accedia a molt menys públic. El drag en un bar molt petit és molt digne. El fet de sortir cada nit a entretenir un públic em sembla digníssim, més fins i tot que el que faig jo a la televisió. Em sembla el diari, el cos a cos amb el públic. Perquè al cap i a la fi si tu em veus a la tele tu tries què em veus a mi, tries veure el format que jo presento, però si has d'actuar en un bar tu has de sortir a defensar el teu. Crec que Drag Race ho ha fet més accessible a un públic que potser no s'hauria acostat al drag si no s'ho trobés. I de sobte s'ho troba en una plataforma i resulta que li agrada i diu: "Escolti, doncs que bé això, no? Quina meravella". I s'enganxa i veu el programa.
Diries que el format té caducitat a Espanya?
De moment no la veig, però res és infinit. Tots som finits, morirem i els formats s'acaben en algun moment o altre. Tant de bo es faci molt Drag Race España. Però algun dia s'acabarà.
Tenim drag queens i talent suficient?
Sí, sí, sí, sí. Hi ha planter de sobres per a moltes temporades. A més, les joves venen trepitjant súper fort. Ja veureu aquesta temporada, que hi ha gent molt jove i súper talentosa. Hi ha bon talent i es queda en bones mans.
Ara que ens treguin el lloc als locals!
Cariño, els buits no es treuen, els buits es van ocupant. Jo vaig començar a fer drag el 97 i no he parat de treballar i estem el 2026. Gent jove ha entrat tota la vida i jo també he estat jove i he entrat i he fet el meu buit. Es van prenent relleus i hi ha propostes que jo no faré per la meva edat, igual que una persona més jove no farà el que faig jo. Hi ha feina per a tothom.