El debat sobre la nacionalitat espanyola ha entrat de ple en l'agenda política després que Alberto Núñez Feijóo anunciés que el PP prepara una llei orgànica per a regular el seu atorgament, manteniment i pèrdua. El líder popular planteja que es pugui retirar la nacionalitat a persones que, després d'obtenir-la, pertanyin a bandes criminals o terroristes o siguin reincidents en delictes greus com abusos sexuals, violacions o assassinats. Feijóo defensa que la nacionalitat constitueix un «acte de confiança» que ha de mantenir-se mentre el ciutadà compleixi les condicions associades a ella.
La proposta ha generat un debat jurídic sobre fins on pot arribar una reforma d'aquest tipus. Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem, va ser taxatiu en ser preguntat per la legalitat de la mesura: "En el Codi franquista existia la pena de pèrdua de la nacionalitat". A continuació, va recordar el marc internacional posterior a la Declaració Universal de Drets Humans i va posar el focus en una de les principals limitacions: no es pot privar de la nacionalitat una persona per a deixar-la sense cap nacionalitat.
"No pots convertir-lo en apàtrida"
Pallín va citar expressament l'article 15 de la Declaració Universal de Drets Humans, que reconeix el dret a una nacionalitat i estableix que ningú pot ser privat arbitràriament d'ella. El seu argument se centra especialment en la possibilitat que una eventual retirada de la nacionalitat espanyola deixi la persona afectada sense una altra nacionalitat.
"El que no es pot fer és que si li treus la nacionalitat el converteixes en apàtrida", ha sostingut el magistrat. Aquesta protecció també apareix en la Convenció de 1961 per a reduir els casos d'apatrídia, ratificada per Espanya, l'article 8 de la qual estableix com a regla general que els Estats no privaran de la seva nacionalitat una persona quan aquesta pèrdua la converteixi en apàtrida, encara que contempla excepcions concretes.
El mateix marc constitucional espanyol introdueix a més una diferència fonamental. L'article 11.2 de la Constitució estableix que cap espanyol d'origen podrà ser privat de la seva nacionalitat, mentre que l'apartat primer remet a la llei la regulació de l'adquisició, conservació i pèrdua de la nacionalitat.
El límit jurídic de la proposta de Feijóo
La qüestió, per tant, no és simplement si una reforma podria modificar els supòsits de pèrdua de nacionalitat per a determinats ciutadans naturalitzats. De fet, existeixen països europeus que preveuen mecanismes de pèrdua de nacionalitat en circumstàncies excepcionals, especialment relacionats amb terrorisme, traïció o frau en la seva adquisició. El debat jurídic està en quins supòsits podria establir Espanya, a qui afectaria la mesura i quines garanties haurien d'acompanyar-la.
Feijóo ha anunciat que el PP treballarà en una llei orgànica per concretar aquests supòsits i ha defensat que la seva proposta prendrà com a referència la legislació d'altres països europeus. Mentrestant, les paraules de Martín Pallín col·loquen el focus sobre les garanties constitucionals i internacionals que qualsevol modificació hauria de respectar, especialment la prohibició de generar situacions d'apatrídia.
