Espanya i sis països més han demanat aquest dimarts a la Cimera del Clima de l'ONU (COP31) que s'estudiïn taxes als sectors contaminants per finançar l'adaptació climàtica i cobrir part de les pèrdues i danys que ja pateixen els països més vulnerables. La crida arriba en la recta final de la cimera d'Antalya, a Turquia, amb el finançament pendent i el futur del petroli, el gas i el carbó encara en disputa en l'esborrany de l'acord.
La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha signat la declaració juntament amb representants de Kenya, el Regne Unit, Timor Oriental, Vanuatu, el Sudan del Sud i Tuvalu. Els set plantegen explorar gravàmens acotats que permetin recaptar diners de forma estable sense engreixar el deute dels països receptors. La proposta encara no té un tipus impositiu ni una llista de sectors. Una setmana abans, en la mateixa cimera, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, havia demanat expressament gravar les companyies de combustibles fòssils.
Aagesen ha anunciat també que Espanya destinarà 45 milions d'euros enguany. D'aquests, 25 milions aniran al Fons d'Adaptació, que finança projectes com la protecció de costes i la millora de la gestió de l'aigua, i 15 milions més al fons que respon a les pèrdues i danys climàtics. Els cinc restants finançaran la millora de les xarxes d'observació meteorològica a través d'un programa de l'Organització Meteorològica Mundial.
#COP31 | COMPROMISO
— Transición Ecológica y Reto Demográfico (@mitecogob) November 17, 2026
«España 🇪🇸 va a mostrar siempre la máxima ambición climática.
Por eso destinamos este año 45M € al Fondo de Adaptación, al Fondo de Pérdidas y Daños y al fondo SOFF de la @WMO»
🔹 VP Sara Aagesen en el Plenario de la COP31 pic.twitter.com/SFgpd55kmB
Els ecologistes demanen que l'ajuda arribi sense més deute
Ecologistes en Acció considera insuficient l'aportació espanyola i demana al Govern que aclareixi quant dels 45 milions s'afegeix als compromisos previs. Greenpeace valora l'augment i reclama que el suport arribi en forma de subvencions i que es mantingui any rere any. La diferència importa quan una inundació obliga a reconstruir infraestructura pública i el país afectat ja dedica part del seu pressupost a pagar deute.
Les xifres de les Nacions Unides donen una idea de la distància. Els països en desenvolupament van rebre entre 28.200 i 31.700 milions de dòlars de finançament públic internacional per a adaptació el 2024. El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient calcula que en necessitaran uns 305.000 milions anuals el 2035. Fins i tot si es compleix el compromís de triplicar el finançament per a aquell any, cobriria entre el 20% i el 29% de les necessitats estimades, una vegada descomptada la inflació. "El finançament per als països en desenvolupament continua sent insuficient", ha advertit Manuel Pulgar-Vidal, responsable global de Clima i Energia de WWF.
As temperatures rise, adaptation to the impacts of the climate crisis is a matter of survival.
— António Guterres (@antonioguterres) November 14, 2026
Every person on Earth must be covered by an early warning system & every community protected from floods, droughts & rising seas.
When adaptation reaches its limits, support for loss…
El xoc també s'ha vist a les taules de negociació. El Grup dels 77 i la Xina demana que Antalya comenci a concretar la base de càlcul i el seguiment del compromís de triplicar els fons. La Unió Europea i el Japó sostenen que aquesta discussió correspon a la taula de finançament. Ecologistes en Acció els retreu que es resisteixin a incorporar els recursos en la negociació sobre adaptació, on es discuteix com protegir la població davant sequeres, inundacions o la pujada del nivell del mar.
un full de ruta cap a la COP32 d'Addis Abeba per buscar fonts estables de finançament. La proposta ja figura en el primer esborrany i el seu enviat climàtic, Ali Mohamed, demana que un grup de països estudiï d'aquí a la pròxima cimera com posar en marxa una taxa. Espanya té un antecedent en aquest terreny. En la conferència de finançament per al desenvolupament de Sevilla de 2025 es va sumar a una coalició per impulsar gravàmens sobre els bitllets de classe executiva i els jets privats.
Espanya promet un pla per deixar enrere els combustibles fòssils
"Tant de bo aquesta sigui l'última crisi del petroli", ha dit Aagesen davant el plenari. La vicepresidenta ha confirmat que Espanya prepara el seu propi full de ruta per abandonar els combustibles fòssils i ha convidat altres governs a presentar la seva en una compareixença de l'Aliança Més Enllà del Petroli i el Gas. L'Executiu espanyol encara té pendent concretar les seves mesures i la data de presentació.
#COP31 | COMPROMISO
— Transición Ecológica y Reto Demográfico (@mitecogob) November 17, 2026
«España 🇪🇸 presentará una hoja de ruta para avanzar en la transición hacia el abandono de los combustibles fósiles»
🔹 VP Sara Aagesen en la COP31 pic.twitter.com/J8LzTnpD44
El Govern dona suport que l'electricitat assoleixi el 35% del consum final d'energia mundial el 2035 i defensa que aquest salt es faci amb renovables. Ecologistes en Acció adverteix que l'objectiu, per si sol, deixa oberta la porta a noves infraestructures fòssils o nuclears. La discussió afecta de ple Espanya. La planificació elèctrica que Aagesen va presentar la setmana passada al Congrés preveu atendre 14,9 gigawatts de demanda per electrificar i descarbonitzar la indústria i altres 9,3 per a centres de dades. L'organització demana que l'electrificació serveixi per substituir combustibles fòssils i vagi acompanyada d'una reducció del consum i les emissions.
El compromís de deixar enrere els combustibles fòssils es va acordar a Dubai el 2023 i va quedar fora de la decisió general de Belém l'any passat. El primer esborrany d'Antalya, que la presidència va distribuir dilluns en començar la fase ministerial, recupera aquella fórmula i en recull una altra de més ambiciosa, que demana accelerar la seva eliminació progressiva. Ambdues segueixen obertes. Mentre els països productors es resisteixen a concretar la sortida del petroli, el gas i el carbó, més d'un centenar d'empreses i associacions amb historial d'obstaculitzar mesures climàtiques tenen representació a la cimera, segons l'anàlisi de la llista provisional de participants realitzat per la coalició Kick Big Polluters Out.
La COP31 va començar el 9 de novembre i té previst tancar el divendres 20. Després de les consultes d'aquest dimarts, la presidència treballa en una nova versió del text en la qual encara s'ha de resoldre quin compromís sobre els combustibles fòssils arribarà al plenari final.
Contacte